La Primera Guerra Mundial
Clasificado en Historia
Escrito el en 
con un tamaño de 2,5 KB
Entre el 1914 i el 1918 va tenir lloc una guerra amb setze estats contendents i vint milions de combatents. Mai fins aleshores cap guerra no havia comportat una mobilització tan gran ni s'havia lluitat en tants fronts alhora. Fins aquell moment, cap conflicte no havia sacsejat tantes consciències ni havia mutilat tantes vides. Va ser la Primera Guerra Mundial, coneguda també com la Gran Guerra.
Causes:
La Pau Armada (1870-1914) fou un període de la història política d'Europa que es va estendre des del final de la Guerra Franco-Prusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèlica de les potències i per la creixent tensió en les relacions internacionals.
L'assassinat de Sarajevo (1914)
Van ser assassinats per membres d'un grup nacionalista serbi a Sarajevo (Bòsnia). Els nacionalistes serbis volien constituir als Balcans la Gran Sèrbia, un Estat que agrupés tots els eslaus de la regió. La mort de Francesc Ferran va ser el detonant de la guerra. El 28 de juliol del mateix any Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia, a la qual acusava de ser al darrere de l'atemptat de Sarajevo. Aquest fet va desencadenar un moviment en el joc d'aliances a Europa que va comportar que diversos països s'afegissin a la guerra.
Les fases de guerra:
Els països que es van enfrontar durant la Primera Guerra Mundial van constituir dos bàndols. El primer el formaven les potències centrals: Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia. En el segon hi havia els aliats: França, el Regne Unit, Rússia i Sèrbia. Altres països més petits es van afegir a cada un d'aquests blocs.
Desenvolupament de conflicte:
- El 1914 les potències centrals van fer un atac simultani sobre Bèlgica i França en el front occidental i sobre Rússia en el front oriental. Si bé els russos van ser derrotats, els francesos i els anglesos van poder aturar els alemanys a la línia del riu Marne, a les portes de París.
- Tres anys, des de 1915 fins a finals de 1917, els soldats es van atrinxerar i els fronts es van mantenir estables. Cada atac suposava molts morts, però, malgrat els sacrificis humans, les línies dels fronts a penes es van moure.
La vida a les trinxeres era molt dura. Els soldats havien de sobreviure als bombardejos aeris, als gasos químics i als atacs enemics, però també havien de suportar la pluja, el fang, la fam i la brutícia.