Aprox

Cursos de Literatura

Clasificado en Apuntes de Lengua y literatura de Bachiller.

Escrito el 26 de Marzo de 2009 en caCatalá y con un tamaño de 4.962 bytes.

Aprox d oclu sonores:Les oclusives sonores, [b], [d] i [g], no sempre mantenen el seu mode d'articulació oclusiu, sinó que en determinats contexts fonetics presenten una relaxació que fa que els organs fonadors s'aproximin, pero no arribin a interrompre el pas de l'aire, per la qual cosa el so deixa de ser oclusiu per es devenir aproximant. Les equivalents aproximants de les tres oclusives sonores són [beta], [ð ] i [gama] respectivament. Tot i que l'aproximantització és un fenomen general a tots els dialectes catalans, no els afecta tots de la mateixa manera, i fins i tot, dins un mateix dialecte, hi ha molta variació idiolectal, en funció del grau de relaxació del parlant, basicament. Per establir, per tant, els contexts en que es produeix el fenomen, s'especifiquen els més generals, tot i que cal tenir present que en determinats contexts també es pot trobar una realització aproximant. En definitiva, els contextos que es presenten tot seguit són més aviat convencionals. El que és ben segur és que només presenten aproximantització les oclusives que es troben en obertura sillabica. Per tant, la primera condició perque es produeixi el fenomen és que l'oclusiva es trobi a principi de síllaba. Aquesta condició és necessaria, pero no suficient.Ara bé, per mor que el fenomen és bastant habitual, resulta més facil establir quan NO es produeix. Per tant, es pot dir que les oclusives sonores SÓN SEMPRE APROXIMANTS, QUAN ESTAN EN OBERTURA SILABICA, EXCEPTE QUAN:· Es troben en posició inicial absoluta. Van darrere un so oclusiu o nasal.. Van darrere un so amb el seu mateix o molt proxim punt d'articulació. Finalment, cal tenir molt present que els grups /bl/ i /gl/, en posició posttonica i derivats, tendeixen a realitzar-se [bb]] i [gg]]: poble ['pob.bla], regla ['reg.gla]. En pronúncies estandarditzadores cal evitar pronúncies del tipus ['pop.pla] o ['po.Bla]. En altres contexts, el més general és una realització sistematica com les descrites anteriorment: problema [pru.BIe.ma],joglar (Z u.' yla].

La simplificacio de codes complexes Les codes silabiques poden estar formades per més d'un element. Ara bé, normalment algunes d'aquestes codes se simplifiquen en posició final absoluta, tot i que no ho fan en totes les varietats del catala. En principi, els grups que se simplifiquen més habitualment s6n els que presenten dos elements amb el mateix punt d'articulaci6, és a dir, els grups [nt], [mp], [rt], [nk], [ lt] i [st]. Cal tenir present que e glrup (nk),la nasal manté el seu punt d'articulació.EX:Camp(kam) Fort (for) Alt(al)
Les sensibilitzacions de consonants En ocasions, un element consonantic que s'ha elidit se sensibilitza, és a dir, es torna a realitzar. Aquest contexts es produeixen quan l'element va seguit d'una vocal per fonetica sintactica, o a un verb en infinitiu seguit d'un pronom feble. cal tenir present, pero, que algunes d'aquestes sensibilitzacions són més ortologiques que reals.Així, prenent com a base els exemples anteriors, en resulten, amb moltes variacions dialectals idiolectals,

Contexts al·lofonics de bategant/ vibrant  En catala central, la realització més normal es correspon amb [R]. En general, es pot dir que [r] només pot apareixer entre vocals o darrere oclusiva o aproximant. En qualsevol altre context, es realitza [R]: Cara(kara) braç(bras) amor(amoR)
L'ensordiment d'obstruents finals En catala, qualsevol so obstruent en posició final absoluta s'ensordeix de manera sistematica, encara que provingui d'un so sonor, i encara que la seva grafia es correspongui amb un so sonor:Ex:Calba(kalBa)(kalp) groga(groya)(grok)fred(fret)
Les sonoritzacions d' oclusibes A l'apartat anterior s'ha especificat que les oclusives, en posició final, s'ensordeixen sempre.Ara bé, quan una oclusiva en coda entra en contacte, per fonetica sintactica, amb qualsevol consonant sonora, se sonoritza. Alerta! La sonorització no es produeix si entra en contacte amb una vocal!Fred intens: [,ffr.tin'tEns], pero fred viu: [,fred.'biw)
les sonoritzacions de fricatives i africades Com ja s'ha exposat, les fricatives i africades, en ser obstruents, s'ensordeixen sistematicament en posició final absoluta. Pero com s'esdevé amb les oclusives, també pateixen processos de sonorització sempre que, estant en coda, entren en contacte amb qualsevol so sonor, tant si és vocilic com consonantic. Alerta, perque la sonorització d'oclusives no es produeix si entren en contacte amb una vocal!Exemples:
Gas: ['gas]; gas inert: [,ga.zi.'nEr]; gas verinós: [,gaz.Ba.ri.'nos] Dibux:[di.'Buf); dibux artÍstic: [di.Bu.zar.'tis.tik];
Volver al directorio
Tags:aprox,aprox d oclu sonores,i,per,és,els
Este documento se ha visitado 161 veces y le gusta a 1 personas
Los usuarios que han visitado esta ficha también han buscado:

sonorització en catala

aproximantització

Fenomenos Ondulatorios

sonorització consonants català
sonorització obstruents
les oclusives son sempre
problemas de sonorització
sonoritzacions de les consonants
oclusives

sensibilitzacions consonants

oclusives catalan

ensordiments i sonoritzacions exemples

Pronoms febles

so oclusiu sonor

sonoritzacions de fricatives i africades

sonoritzacions catala

sonoritzacions en catala

sonorització per context

sonoritzacions d'oclusives

fonètica sintàctica, sonorització de la s
Cursos
Comentarios

Compartir
Wikiteka
Portada Blog Twitter Contacto Publicidad Ayuda Aviso legal
© Wikiapuntes, 2012
Chuletas  |  Apuntes  |  Estudioteca