Ase

en anglès predomina el fet entonatiu: independentment de la seva posició el rema es pot reconèixer pel cim tonal, que marca el punt d'inflexió, mentre que el tema es detecta per la manca de prominència tonal i per la  pronunciació en la part descendent de la corba entonativa. la sintaxi, un xic més rígida, no permet canvis respecte de l'ordre canònic i tots els constituents resten al lloc que els correspon per la funció sintàctica.

en català la sintaxi té un paper molt més central i ofereix un ventall de possibilitats més gran. com que els elements no poden ocupar la seva posició canònica dina la matriu oracional, han d'aparèixer dislocats. el material dislocat apareix en una altra unitat tonal independent, encara que es conserva un voncle sintàctic mitjançant pronoms febles de represa.