Català
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,22 KB
Poesia trobadoresca
Al s. XII a Catalunya apareix la primera mostra de lírica culta en llengua romànica, la poesia trobadoresca.
- El provençal, la llengua de la poesia:
=> no va ser conreada en català, sino en llengua provençal o occitana fins al s. XV. Les causes de que el provençal fos adoptat en els territoris catalans van ser:
- El gran éxit i prestigi que va assolir la poesia trobadoresca arreu de l'Europa occidental.
- La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econónimques entre Occitània i els
regnes catalans.
- La similitud de les llengües catalana i occitana va afavorir l'ús de l'occità per part dels trobadors catalans.
Una poesia feudal
Occitània, territori format per senyories independents, una mateixa llengua, occità, i mateixa organització politica social, feudalisme. La poesia era culte, temàtica profana: amor, guerra, alegries i tristeses de la gent de l'época. reflecita els ideals de la societat feudal: amor i guerra.
L'amor cortès (ideologia amorosa)
l'amant esdevenia un om(vassall) de la dama que estimava, midons, noble i casada.
Senyor: situació social superior vassal. // midos, ésser excel·lent, bona i poderosa, casada, amb dret jurídic.
Vassall: jura fidelitat al seu senyor depen dels seus favors// adopta una actitud suplicant cap a la dama.
PerSecn: Gilós: martit de la dama; Lausengiers, malditzants: espies; fenhedor: tímid enamorat; pregador;senhal; entenedor, drutz.
Trobadors i Joglars
Trobador: autor de poemes musicals en llengua occitana, podia ser de clase alta o baixa. En el segon cas eren professionals, vivien d'aquest art. Els trobadors nobles componien per plaer, per a ells trobar era un esplai (Guillem de Peiteieu)
Joglar: recitava en públic els poemes fets pels trobadors, de clase baixa s'hi dedicava professionalment, també ballaven, els que recitaven poesia trobadoresca=>joglars lírics, cantars de gesta=>joglars épics.
--> l'art de trobar tenia 3 estils diferents: Trobar leu (senzilla i a l'abast de l'auditori); trobar clus (expressió tancada difícil d'entendre) Trobar ric (expressió refinada) L'objectiu del joglar era aconseguir un efecte estétic no pretenia ser original a l'hora d'explicar les própies experiéncies.
Temes i subgéneres de la lírica trobadoresca
Cançó: poétic de llenguatge subtil i connotat que lloa a una dama seguint les pautes d'amor cortés.
Pastorel·la: diàleg entre cavaller i pastora a qui intenta enamorar.
Alba: canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que s'han de separar despres de pasar la nit junts d'amagat perque no els descobreixin.
Poesia bèl·lica: representat pels sirventés.
Altrs temes: Plany: composició en que el trobador lamenta la mort d'algu. Tençó: debat entre dos trobadors.
Lírica catalana entre els Trobadors i Ausiàs Marc
Jordi de Sant Jordi
poeta valencià q sgueix tópics trobadorescos denota sinceritat i trenca amb la rigidesa de la poesia cortesana
Poema Estramps (sense rima)
Tema: tópics trobadorescos (la mort per l'amor) //Forma: us de versos estramps //Llengua: provençal.
La nostàlgia es la caracteristica mes original d'ell, es manifesta en el poema: Presoner
Ausiàs Marc
Gandia (la Safor) 1394 - 1459 Valencia. 28 anys deixa les armes i es dedica a administrar les seves possesions llavors el rei l'anomena "Falconer Major" . es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell, i despres amb Joana Escorna, no va tenir descendéncia.
Poesia innovadora
La seva poesia significa el trencament de la lírica trobadoresca, autor de 128 poemes. Obra que gira entrn 3 temes: L'amor i la relació amb la dona, la moralitat i l'espiritualitat, i la mort.
Temàtica: Ofereix una imatge mñes humana i real de la dona, havia superat el concepte poètic d'amor cortés.
Estil: abandona els tópics trobadorescos, opta per un llenguatge ple d'imatges de la vida quotidiana.
Llengua: català molt pur amb molts pocs provençalismes, és el primer poeta que substitueix el provençal.
Ausiàs Marc transmet els seus estats anímics amb sinceritat, per això preferix la força de les imatges.
Un altre tret de la seva poesia es l'individualisme, amb el que referma la sensació d'intimisme.
Jaume Roig
Valencia princps s XV, obra mes destacada Espill (llibre de consells o Llibre de les dones) obra representativa de la misogínia literària, al·legat contra dones. Preten demostrar el caracter roí de la dona i nara en primer persona (1600 versos) un seguit de circumstàncies queacaben sent consells morals.
L'espill és una caricatura despietada contra les dones. El protagonista no pertany a un estament benestar o religiós sino una clase social baixa i ha de treballar per tenir el que vol, pretén un ideal burgés
Al llarg de la novel·la es recorden els diversos matrimonis que tingué amb dones falses i dolentes fins que Salomó se li apareix i li diu que no es torni a casar. L'obra té tópics misògins només se salven la Mare de Déu i l'esposa de Jaume Roig.
Al s. XII a Catalunya apareix la primera mostra de lírica culta en llengua romànica, la poesia trobadoresca.
- El provençal, la llengua de la poesia:
=> no va ser conreada en català, sino en llengua provençal o occitana fins al s. XV. Les causes de que el provençal fos adoptat en els territoris catalans van ser:
- El gran éxit i prestigi que va assolir la poesia trobadoresca arreu de l'Europa occidental.
- La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econónimques entre Occitània i els
regnes catalans.
- La similitud de les llengües catalana i occitana va afavorir l'ús de l'occità per part dels trobadors catalans.
Una poesia feudal
Occitània, territori format per senyories independents, una mateixa llengua, occità, i mateixa organització politica social, feudalisme. La poesia era culte, temàtica profana: amor, guerra, alegries i tristeses de la gent de l'época. reflecita els ideals de la societat feudal: amor i guerra.
L'amor cortès (ideologia amorosa)
l'amant esdevenia un om(vassall) de la dama que estimava, midons, noble i casada.
Senyor: situació social superior vassal. // midos, ésser excel·lent, bona i poderosa, casada, amb dret jurídic.
Vassall: jura fidelitat al seu senyor depen dels seus favors// adopta una actitud suplicant cap a la dama.
PerSecn: Gilós: martit de la dama; Lausengiers, malditzants: espies; fenhedor: tímid enamorat; pregador;senhal; entenedor, drutz.
Trobadors i Joglars
Trobador: autor de poemes musicals en llengua occitana, podia ser de clase alta o baixa. En el segon cas eren professionals, vivien d'aquest art. Els trobadors nobles componien per plaer, per a ells trobar era un esplai (Guillem de Peiteieu)
Joglar: recitava en públic els poemes fets pels trobadors, de clase baixa s'hi dedicava professionalment, també ballaven, els que recitaven poesia trobadoresca=>joglars lírics, cantars de gesta=>joglars épics.
--> l'art de trobar tenia 3 estils diferents: Trobar leu (senzilla i a l'abast de l'auditori); trobar clus (expressió tancada difícil d'entendre) Trobar ric (expressió refinada) L'objectiu del joglar era aconseguir un efecte estétic no pretenia ser original a l'hora d'explicar les própies experiéncies.
Temes i subgéneres de la lírica trobadoresca
Cançó: poétic de llenguatge subtil i connotat que lloa a una dama seguint les pautes d'amor cortés.
Pastorel·la: diàleg entre cavaller i pastora a qui intenta enamorar.
Alba: canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que s'han de separar despres de pasar la nit junts d'amagat perque no els descobreixin.
Poesia bèl·lica: representat pels sirventés.
Altrs temes: Plany: composició en que el trobador lamenta la mort d'algu. Tençó: debat entre dos trobadors.
Lírica catalana entre els Trobadors i Ausiàs Marc
Jordi de Sant Jordi
poeta valencià q sgueix tópics trobadorescos denota sinceritat i trenca amb la rigidesa de la poesia cortesana
Poema Estramps (sense rima)
Tema: tópics trobadorescos (la mort per l'amor) //Forma: us de versos estramps //Llengua: provençal.
La nostàlgia es la caracteristica mes original d'ell, es manifesta en el poema: Presoner
Ausiàs Marc
Gandia (la Safor) 1394 - 1459 Valencia. 28 anys deixa les armes i es dedica a administrar les seves possesions llavors el rei l'anomena "Falconer Major" . es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell, i despres amb Joana Escorna, no va tenir descendéncia.
Poesia innovadora
La seva poesia significa el trencament de la lírica trobadoresca, autor de 128 poemes. Obra que gira entrn 3 temes: L'amor i la relació amb la dona, la moralitat i l'espiritualitat, i la mort.
Temàtica: Ofereix una imatge mñes humana i real de la dona, havia superat el concepte poètic d'amor cortés.
Estil: abandona els tópics trobadorescos, opta per un llenguatge ple d'imatges de la vida quotidiana.
Llengua: català molt pur amb molts pocs provençalismes, és el primer poeta que substitueix el provençal.
Ausiàs Marc transmet els seus estats anímics amb sinceritat, per això preferix la força de les imatges.
Un altre tret de la seva poesia es l'individualisme, amb el que referma la sensació d'intimisme.
Jaume Roig
Valencia princps s XV, obra mes destacada Espill (llibre de consells o Llibre de les dones) obra representativa de la misogínia literària, al·legat contra dones. Preten demostrar el caracter roí de la dona i nara en primer persona (1600 versos) un seguit de circumstàncies queacaben sent consells morals.
L'espill és una caricatura despietada contra les dones. El protagonista no pertany a un estament benestar o religiós sino una clase social baixa i ha de treballar per tenir el que vol, pretén un ideal burgés
Al llarg de la novel·la es recorden els diversos matrimonis que tingué amb dones falses i dolentes fins que Salomó se li apareix i li diu que no es torni a casar. L'obra té tópics misògins només se salven la Mare de Déu i l'esposa de Jaume Roig.