Escrito el 11 de Febrero de 2009 en Catalá y con un tamaño de 4.635 bytes.
3-TIPUS D’EXPLOTACIONS I IMPACTES:-Pedrera: es fa en la superfície i si el recurs es troba a poca profunditat. Té uns costos baixos i s’aplica a l’extracció de roques industrials i minerals.L’explotació es fa en una muntanya a partir d’un front d’explotació q avança horitzontalment. Aquest sistema porta conseqüències q són: -la pèrdua de sòl, -l’impacte paisatgístic -la contaminació acústica (maquinaria, camions..) -vibracions -contaminació atmosfèrica (pols) -I quan l’explotació s’abandona, risc d’esllavissades o despreniments. -Gravera: en q s’extreuen els àrids de dipòsits de sediments, com per ex una terrassa fluvial. Aquests sediments poden contenir aqüífers, per la qual cosa poden ser alterats des del punt de vista de la seva dinàmica o de la contaminació. Molt sovint, els forats q fan les maquinaries són utilitzats més tard com a abocadors, i per tant s’acaben contaminats les aigües subterrànies. -Explotacions a cel obert: s’apliquen quan hi ha minerals distribuïts de manera dispersa en el subsòl. Es fa un gran forat al terra en forma d’embut, amb parets esglaonades. Aquesta també pot afectar als aqüífers. Com q s’hi fan servir barrinades, es genera molta pols i hi ha vibracions, cosa q pot resultar molesta per les persones que s’hi troben a prop. El rentatge pot originar aigües àcides. -Mines: s’utilitza per l’explotacio de minerals concentrats q es troben en profunditat. Si la perforació és vertical s’anomena pou, i si és horitzontal, galeria. La mineria pot comportar situacions de risc d’esfondraments o subsiència quan es fa a poca profunditat. El rentage de minerals i els dipòsits d’estèrils generen aigües contaminades.4-EL SÒL COM A RECURS: 4.1 Ús agrícola del sòl: amb l’agricultura i les altres activitats associades, el medi natural queda modificat i humanitzat d’acord amb les diverses activitats que s’hi realitzen.Aquestes modificacions provenen:-De la llaurada, que modifica els horitzons dels sòls agricoles.-De les aportacions de fertilitzants -De la instal·lació de sistema de reg.-De la instal·lació de mesures d’antierosió (feixes, murs..) Un dels factors clau en l’activitat agrícola és el sòl o terreny agrari transformat i destinat a conreus o pastures, que es diferencia del sòl en estat natural. Un sòl fertil dona a les plantes els nutrients neccesaris per el creixement. No hi ha un sòl ideal per a l’agricultura, ja que cada planta té unes exigencies particulars, però hi ha dos factors clau per al bon creixement de les plantes: la ventilació i el drenatge del terreny.
Us ramader del sol: anomenem pastures o prats les extensions d terreny amb herba tndra. Els prats no sn cnreus sino k son la materia 1º x al pasturayge. La ramaderia representa un factor molt important x la dinamika dl sol. Les especies ramaderes x utilitzades son els bovinx loptencio d carn, els esquins, porcins, ovins i conills. Dins dl sector d la ramaderia podem distinguir la ramaderia tradicional k es practica com a metode d subsistencia i esta basada en el nomadisme i extreu un baix rendimnt d la carn i llet, la moderna es basa en la cria d'animals alimntats amb productes preparats. transhumancies: migracions de pastors i bestiar q aprofitaven els prats dalt amuntanya a lestiu y la terra baixa a lhivern. avui la trnashumancia ha perdut bona part de la seva imporantacia x qno keden zones de prats. Us forestal del sol: silvicultura: cnjunt d tecnikes aplikades a lexplotacio dels boskos. 2 tipus de boskos:els alts o d llavor q reprodueixen sexualmnt apartir d llavors i estan frmats x arbres grans. i boscos baixos q es reprodueixn x via vegetativa a partir de brits desd la soca y sn mes petits. En els boskos baixos o de rebrot la frekuencia d les tales ha de ser supeir al temps q triga el rebrot a exahurir la capacitat de emetre brots. en les boscos d llavor la tala es periodika. els boscos han estat smpre 1 font d materia primera x a nosaltres. hi ha alternatives x a lexplotacio dels boscos, els aprofitamnts forestals sostenibles utilitzen laugmnt de biomasa constituit x escorça.
Catalá y con un tamaño de 4.635 bytes.
¿Quieres saber más sobre 