Crisi del regnat de Carles IV

1.La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808)La monarquia espanyola havia tingut un període de despotisme il·lustrat en la figura de    Carles III (1759-1788). Qui el succeeix és Carles IV i els seu regnat queda molt marcat per la Revolució Francesa (1789). Les monarquies d’Europa veuen amb temor el que passa a França. Carles IV acaba amb el despotisme il·lustrat (considera la il·lustració com a investigadora de la Revolució) i ataca a França per intentar restaurar l’absolutisme. Aquest atac serà la Guerra Gran (1792-1795), es resoldrà favorablement per la França revolucionària. Es firma la Pau de Basilea (1975). Desprès de la Pau de Basilea es produeix una aliança forçada entre Espanya i França que s’enfrontaran amb Gran Bretanya a la Batalla de Trafalgar (1805). La victòria serà dels britànics i l’aliança franco-espanyola sortirà derrotada. El regnat de Carles IV, estarà en plena crisi, perquè la flota espanyola està molt disminuïda i el comerç colonial espanyol queda sota mínims. Tot aquest clima de crisi a Espanya portarà a la descomposició de la monarquia. Dins de la monarquia Godoy (privat del rei) pacta amb Napoleó l’entrada de tropes franceses a Espanya. El pretext per l’entrada de les tropes és l’atac a Portugal, aliat de Gran Bretanya contra França. Godoy i Napoleó fan un pacte secret què és el Tractat de Fontainebleau (1807) que autoritzava als exèrcits francesos atacar i ocupar Espanya. Al 1808 van fugir Carles IV i Godoy i va esclatar el motí d’Aranjuez (18 Març 1808), els partidaris de Ferran VII volen l’abdicació de Carles IV i la pujada al tro de Ferran VII. Els francesos s’acabaran imposant i forcen a Carles IV i Ferran VII a exiliar-se a Baiona. Els dos abdiquen (renuncien al tro) i França proclama rei d’Espanya a Josep I (Josep Bonaparte, germà de Napoleó Bonaparte). Josep I governarà mitjançant la carta otorgadaàtext legal en que el rei dona uns certs drets als espanyols però no arriba a constitució. La carta otorgada serà un codi reformista que portarà a l’abolició del règim senyorial i a la desamortització de les terres de l’Església.