El bienni reformador (1931-1933):
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
el bienni reformador (1931-1933): entre el 14 d'abril de 1931 i el 19 de novembre de 1933, el govern republicà foudiriguit per les forces de centresquerra.
- el govern provisional (14 d'abril- 28 de juny de 1931)
el govern provisional de la republica, presidit per nizeto alcala zamora, convocà eleccions legislatives per al 28 de juny.pel que fa al camp , el govern va decretar la jornada de 8H i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar les finques del seu terme. també va decretar que els propietaris tinguessin totes les terres cultivades. pel que fa a l'educacció; es va decretar la creació de 6750 escoles i de 7000 places de mestres, els sous dels quals es van augmentar força. a l'exercit, es va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb el sou integre. amb aquesta mesura s'aconsegui reduir el nombre de comandaments.
azaña va clausurar l'academia militar de Saragossa (diriguida per Franco) també va crear la guàrdia d'assalt. l'esglesia, es va anant mantenir expectant. el vaticà havia demanat als bisbes respecte per la nova situació politica i el manteniment de la unitat amb vista a les eleccions. pero una pastoral del cardenal segura, els termes de la qual ferien la sensibilitat republicana perque elogiaven el rei. a + a +, es van cremar molts convents a Madrid el 11 de maig.
- la constitució republicana;
les eleccions del 28 de juny de 1931, van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. el PSOE va obtenir 116 diputats. tambe cal destacar la coalició liderada per ERC que va obtenir 36 diputats. la dreta va esdevenir minoritaria, van destacar els partits agraris i l'accion nacionalista.
les corts sorgides de les eleccions del 28 de juny van encarregar-se de redactar una nova constitució, que es va aprovar el 9/12/31. aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans: la sobirania popular, la aconfessionalitat d'estat, entre altres. per ex, aquesta constitució en la religió, prohibien l'exercici de l'ensenyament als ordres religiosos i dissolien la companyia dels jesuïtes. aquest anticlericalisme constitucional s'explica pel fet que el pensament republica i esquerra atribuïa el retard de la societat espanyola a l'esglesia.
- el govern constitucional (des de 1931 - nov. 1933)
niceeto alcalà zamora, elegit president de la republica, ve encarregar a manuel azaña la formació del nou govern. azaña va continuar les reformes establertes pel govern provisional: les lleis de reforma agraria i militar i la concessió de l'estatut d'autonomia de cat.
llei de reforma agrària--> moltes hectaries de terra van quedar a disposició de l'estat, tot i que la distribució de la propietat entre els camperols va ser lenta i no s'aconsegui de generar el nombre de propietats previstes.
-l'autonomia de catalunya
a catalunya, el govern de la republica catalana, presidit per francesc macià, nomes va durar del 14 al 18 d'abril de 1931. catalunya va obtenir un regim provisional d'autogovern i el compromis per part del govern central que s'iniciaria el proces per redactar i aprovar l'estatut d'autonomia de catalunya.
- estatut d'autonomia
l'estatut de Núria proclamava el dret de catalunya a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'estat espanyol com a federació de tots els pobles hispanics i definia el principat com un estat autonum dins de la republica espanyola. el 6 de maig de 1932 va començar a les corts espanyoles la discussió de l'estatut. la tramitació va ser intencionadament lenta, i durant aquest temps els partits dretans i alguns sectors minoritaris van llançar atacs durissims contra l'estatut.
- el govern provisional (14 d'abril- 28 de juny de 1931)
el govern provisional de la republica, presidit per nizeto alcala zamora, convocà eleccions legislatives per al 28 de juny.pel que fa al camp , el govern va decretar la jornada de 8H i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar les finques del seu terme. també va decretar que els propietaris tinguessin totes les terres cultivades. pel que fa a l'educacció; es va decretar la creació de 6750 escoles i de 7000 places de mestres, els sous dels quals es van augmentar força. a l'exercit, es va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb el sou integre. amb aquesta mesura s'aconsegui reduir el nombre de comandaments.
azaña va clausurar l'academia militar de Saragossa (diriguida per Franco) també va crear la guàrdia d'assalt. l'esglesia, es va anant mantenir expectant. el vaticà havia demanat als bisbes respecte per la nova situació politica i el manteniment de la unitat amb vista a les eleccions. pero una pastoral del cardenal segura, els termes de la qual ferien la sensibilitat republicana perque elogiaven el rei. a + a +, es van cremar molts convents a Madrid el 11 de maig.
- la constitució republicana;
les eleccions del 28 de juny de 1931, van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. el PSOE va obtenir 116 diputats. tambe cal destacar la coalició liderada per ERC que va obtenir 36 diputats. la dreta va esdevenir minoritaria, van destacar els partits agraris i l'accion nacionalista.
les corts sorgides de les eleccions del 28 de juny van encarregar-se de redactar una nova constitució, que es va aprovar el 9/12/31. aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans: la sobirania popular, la aconfessionalitat d'estat, entre altres. per ex, aquesta constitució en la religió, prohibien l'exercici de l'ensenyament als ordres religiosos i dissolien la companyia dels jesuïtes. aquest anticlericalisme constitucional s'explica pel fet que el pensament republica i esquerra atribuïa el retard de la societat espanyola a l'esglesia.
- el govern constitucional (des de 1931 - nov. 1933)
niceeto alcalà zamora, elegit president de la republica, ve encarregar a manuel azaña la formació del nou govern. azaña va continuar les reformes establertes pel govern provisional: les lleis de reforma agraria i militar i la concessió de l'estatut d'autonomia de cat.
llei de reforma agrària--> moltes hectaries de terra van quedar a disposició de l'estat, tot i que la distribució de la propietat entre els camperols va ser lenta i no s'aconsegui de generar el nombre de propietats previstes.
-l'autonomia de catalunya
a catalunya, el govern de la republica catalana, presidit per francesc macià, nomes va durar del 14 al 18 d'abril de 1931. catalunya va obtenir un regim provisional d'autogovern i el compromis per part del govern central que s'iniciaria el proces per redactar i aprovar l'estatut d'autonomia de catalunya.
- estatut d'autonomia
l'estatut de Núria proclamava el dret de catalunya a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'estat espanyol com a federació de tots els pobles hispanics i definia el principat com un estat autonum dins de la republica espanyola. el 6 de maig de 1932 va començar a les corts espanyoles la discussió de l'estatut. la tramitació va ser intencionadament lenta, i durant aquest temps els partits dretans i alguns sectors minoritaris van llançar atacs durissims contra l'estatut.