El naixement de catalunya

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,32 KB

 

1. La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya.Entre els segles VIII i X en aquesta època quan va néixer lidioma català i quan els catalans es van independitzar del regne franc.1.1 La conquesta carolíngia.Entre lany 716 i el 726 Catalunya va ser conquerida pels musulmans. Els musulmans van ser derrotats per lexèrcit franc comandat per Carles Martell a Politiers lany 732.
Per evitar els atacs dels musulmans Carlemany, rei dels francs, va voler establir una marca* entre els Pirineus i lEbre: la Marca Hispànica.
El rei franc va entrar a Barcelona lany 801. 1.2 La creació i lorganització de la Marca Hispànica.Els reis francs van organitzar el territori conquerit en comtats, que eren governats per comptes designats.
Va ser la revolta del comte Aissó dOsona, a qui van ajudar els musulmans de Saragossa.
Molts comptes francs, però, ni tan sols sacostaven als comtats. El rei franc Carles el Calb va canviar destratègia i va designar grans propietats de làrea pirinenca com a dirigents dels comptats catalans i els va cedir els comptats com a feus.2. Lèpoca de Guifré el Pelós. El naixement de Catalunya.Lany 870 el rei franc Carles el Calb va nomenar Guifré I el Pelós comte de Cerdanya i dUrgell. La dinastia fundada per Guifré sanomena Casal de Barcelona.2.1 Lenfortiment del comtat de Barcelona.Latorgament dels comtats dUrgell, Cerdanya i Conflent a Guifré era un premi per la seva fidelitat. A més, Guifré va obtenir lany 878 els comtats de Barcelona, Girona i Osona. Els compte de Barcelona esdevenia un governat fort. Per tal de defensar el territori de les aceifes* musulmanes, el compte Guifré va impulsar locupació del Berguedà. Aquest territori va ser repoblat amb pagesos procedents dels Pirineus. Per protegir-los, Guifré fortificà la zona amb una xarxa de castells.2.2 La mort de Guifré I.Encara que la llegenda afirmi que Guifré morí lluitant al costat del rei franc, el cert es que la seva mort, ocorreguda lany 897, es va produir lluitant contra els musulmans de Lleida.
La mort de Guifré va tenir una doble conseqüència:- Guifré va deixar els comptats en herència als seus fills sense demanar permís al rei. Era el primer pas cap a la independència de Catalunya. - La figura de Guifré va ser considerada des del segle XII com a pare de la pàtria i els catalans van situar els seus orígens al voltant de Guifré, alhora que els lligava a la creació del símbol nacional català: lescut de les quatre barres de sang sobre fons daurat.



3. El camí de la independència de la Catalunya Vella.Catalunya, que es pot considerar independent a finals del segle X.3.1 Lenfrontament amb Còrdova.Malgrat aquestes conquestes territorials, Borrell II, nét de Gifré, va signar una aliança amb el califat cordovès. Els seu objectiu era protegir els comtats de possibles atacs musulmans i obrir Catalunya al comerç amb Còrdova. Els catalans canviaven esclaus procedents del centre dEuropa per or i productes manufacturats procedents del món islàmic. Lany 985 les tropes musulmanes, dirigides per Almansor, van destruir Barcelona i van fer esclaus molts dels seus habitants.
Qualifiquen lany 985 com lany en què va morir Barcelona. 3.2 El trencament amb els reis francs.Al llarg dels segle X, lautoritat dels reis francs es va afeblir. Aquesta situació va permetre als successors de Guifré governar els comtats com si no depenguessin del rei franc. De fet, el darrer compte català que va retre homenatge a un rei franc, va ser Guifré II Borrell el 899.
Lany 987 el regne franc va canviar de dinastia, i el nou rei Hug Capet, va reclamar de Borrell II la prestació de lhomenatge com a vassall. Borrell, però, no shi va presentar perquè es tractava dun rei duna dinastia nova. Alhora la monarquia franca no havia protegit el comte català, Borrell per tant, va considerar trencat el pacte feudal. Aquesta decisió marcà linici de la independència del comtat de Barcelona.4. Una societat de pagesos lliures.Quan els islàmics van envair Catalunya, molts dels seus habitants es van refugiar al Pirineu.
Les terres despoblades eren difícil defensa, ja que no hi havia on posar resistència als atacs enemics. Per això, a mesura que els francs ocupaven el país, lanaven repoblant. 4.1 La repoblació.Repoblar el territori era una feina molt dura. Els nous habitants havien de posar en conreu els caps, construir-hi cases i aixecar-hi castells de defensa. La repoblació es duia a terme a través de laprisió. Les terres desertes i ermes acabades docupar es consideraven propietat del rei. Aquest les cedia a famílies pageses que shi instal·laven i les explotaven. Finalment, els pagesos es convertien en propietaris si, un cop passats trenta anys, ningú no les reclamava.
Els comtes compensaven els qui hi anaven a viure amb privilegis, els quals quedaven recollits en un document anomenat carta de població o franquícia.