Escrito el 17 de Junio de 2009 en Catalá y con un tamaño de 6.906 bytes.
IL·LUSTRACIÓ: Bases del pensament il·lustrat:característiques essencials són:1.predomini de la raó com a criteri de veritat davant la tradició, coses sobrenaturals i superstició.2.critica cm a instrument de censura dels trets de la societat. 3.defensa de l’autonomia del poder civil 4.tolerncia religiosa. 5.interès x l’economia i el progrés material. 6.educació com a instrument per difondre la raó. 7.interès x les ciencies experimentals o “útils” i el sentit pràctic dels avenços q feien.//Il·lustració com a mitjà d’emancipació de l’èsser humà. Actitud global q postulava una concepció de la vida amb el home com a centre. Felicitat com al gran objectiu assolible x cada ésser humà com a individu i com a ésser social, en perfecta harmonia. Origen i expansió de la il·lustració: es va iniciar en el periode 1680-1730 a anglaterra i les provincies unides.França es va convertir en el centre de difussió de l’ideari il·lustrat. Idees acompanyades de reformes a les grans monarquies europeesà època del reformisme il·lustrat. Focus principals: ciutats portuàries i les grans capitals de l’europa d’aquell segle. Mon rural allunyat d’akells nous aires renovadors que portaven els pensadors il·lustrats. Il·lustració: fenòmen europeu pero aviat es van estendre les idees x molts dels territoris colonials de les potències europees, especialment per l’amèrica hispana i britànica i austràlia.Locke:gran influència n el pensament pol·lític, social i religiós de la il·lustració europea. El seu pensament es va converitr en el fonament del liberalisme politic. Va criticar l’absolutisme i va defenesar el dret de rebel·lió davant la tirania, creia q el poder s’havia d dividir, i si el poder s’exercia malament, els súbdits tenien dret a rebel·lar-se.homes lliures i iguals per naturalesa. L’enciclopèdia: grup de filòsofs q es van definir x l’actitud crítica, la vocació pedagògicai la vinculació amb el mon real en que vivien. El pensament polític il·lustrat: 1.Montesquieu: creia q hi havien 3 tipus d govern: republicà, monàrquic i despòtic. Criticà el despotise xq considerava q no tenia lleis ni regles i es basava en el temor. X evitar l’abus va defensar la divisió de poders(legislatiu-parlament, executiu-rei, judicial-independent). 2.Voltaire: enemic del fanatisme, la intolerància i la superstició religiosa. Defensa la raó il·lustrada enfront del fanatisme i la ignorància. 3.Rousseau: teories socials, politiques i educatives recollides en 5 obres fonamentals. Considerava corrupta la societat en què vivia, dominada x la set d rikesa, la kompetitivitat i la injusticia(ésser humà bo x naturalesa, però la societat el corromp i el torna insoliari). Govern i institucions tenen la obligació de legislar i governar per al bé comú, i si no ho fan, les persones poden rebel·lar-se i deposar-los REVOLUCIÓ INDUSTRIAL(origens): revolució demogràfica: la població anglesa es va triplicar en un segle i mig. Creixement demogràfic beneficiós x al regne unit. Augment natalitat(parelles q es casaven mes joves, millora d la dieta) i descens mortalitat(millora dieta, nous mitjans de transport-importació d’aliments, avenços importants en la medicina, millora de les condicions higièniques amb la roba interior i l’aigua potable). Però cap a la segona meitat dl segle es va produir un descens d la natalitat(nens no podien treballar). Revolució agrícola: iniciar a principis del s XVIII amb les lleis de tancament de camps i la introducció d noves tecnikes. Aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista. Mes d la meitat d terres pertanyien a la baixa noblesa, laltre meitat a lalta noblesa i propietaris lliures. Gran part del sòl agrícola d’anglaterra dividit en camps oberts(openfields), grans propietats comunals separades en “fulles”. Efectes dakests tancaments: 1.emigració camperols a la ciutat xq no tenien terres i amb dificultats x subsistir. 2.sistema d producció mes rendible(grans explotacions amb taskes agricoles mecanitzades). 3.El bestiar es va estabular(impedien q pastures als camps, x aixo van poder suprimir el guaret) i la seva cria es va fer mes rendible, x alimntar-los cultivaven plantes ferratgeres. 4.Augment productivitat al camp d’un 90% i els ingressos dls agricultors tamb van creixer. Desenvolupament agrari afavoreix l’arrencada d la indústria. Altres factors: 1.context politic i institucional (regn.un. amb monarquia parlamentària i parlament dominat x les classes mintjanes urbanes i rurals). 2.primera potència marítima i comercial dl mon. 3.la iniciativa privada va tenir un paper molt destacat. 4.el pais es va allunyar dl sistema d metropolis comercials i industrials.
Industries pioneres:el cotó es treballava a europa des de l’edat mitjana, però el fil q obtenien era escàs i fi, i akesta necessitat d’innovar va sorgir x la creixent demanda de fil d kualitat i barat. Introducció d la màkina d vapor, la kual es va expandir amb rapidesa. La industria cotonera es va concentrar sobretot en manchester i liverpool, la major part dl coto q necessitaven procedia dls ee.uu. la inustria cotonera va ser el sector punta q va impulsar el desenvolupament i va permetre l’arrencada de secors com el siderúrgic, i el metalúrgic. Demanda important creixent x a l’agricultura, la industria siderúrgica i la mineria. Ind. Sider.lenta introducció als forns de carbó de coc, al procés de pudelació i laminatge, resultat:concentració de les fàbrikes prop d les mines d carbó. Transport, comerç i capitals:es va construir una xarxa de canals q unien centres productors d primeres materies i zones industrials. Carreteres i camins van començar a arreglar-se mitjançant una xarxa al voltant d londres i la millora dl paviment. Ferrocarril: g.stephenson va construir la primera locomotora de vapor x transport d persones i mercaderies.salt definitiu: linia liverpool-manchester. Consekuencies: beneficiar la industria metalurgica, augment d la producció/ gran desenvolupament de l’enginyeria civil/ facilitar el transport d materials pesants/escurçar el temps dls viatges/ abaratir el preu d les primeres materies i x tant, el producte/potenciar la formació d grans societats de capital/fomentar el viatje.///El comerç exterior britànic va augmentar a causa del desenvolupament de la producció manufacturera britànica q s’exportava sobretot a amèrica. Importació i exportació d productes d cotó q va afavorir l’acumulació d capital.
Catalá y con un tamaño de 6.906 bytes.
¿Quieres saber más sobre Familias i relaciones intimas?
