Funcionament del sistema canovista

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,72 KB

EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA CANOVISTA:Per aconseguir el desenvolupament pacífic de la vida política era necessari una esquerra liberal que acceptara la nova monarquia. Calia crear dos grans partits que s’alternarien en el poder dins d’una mateixa legalitat constitucional. Cada partit havia d’esperar el seu torn dins d’una Constitució. Al costat del partit conservador de Cánovas es va crear el partit liberal de Sagasta. Ambdós formaven els anomenats “partits dinàstics”. El bipartidisme era un substitut del pronunciament militar. La base del funcionament del sistema bipartidista era l’acord al q les dues forces polítiqes havien arribat sobre les bases del propi sistema: defensa de la monarquia, la Constitució, la propietat privada y l’Estat liberal unitari i centralista. El mecanisme que assegurava l’alternança pacífica era un sistema electoral corrupte i manipulat. L’alternança funcionava democràticament de dalt cap a baix ja q els resultats estaven determinats pel govern q convocava les eleccions. La sistematització del frau i la corrupció política eren els fonaments del sistema. El govern depenia de la voluntat del rei. És exactament el contrari d’ un sistema parlamentari: les Corts depenen del govern que convoca les eleccions. Per assegurar l’alternança era necessari controlar el procés electoral per a que obtinguera la majoria el partit al que li tocava el torn. El sistema sols donava entrada als partits dinàstics i perseguia l'oposició.El sistema bipartidista era un cercle vicios que començava aixi: 1. El govern no podia seguir perque tenia problemes: estava desgastat o havia perdut confiança del rei i de les Corts. 2. Davant la situacio, el rei cridava al lider del partit de l’oposicio a formar govern i li atorgava el decret de dissolucio de les Corts. 3. El nou govern convocava eleccions.4. Començava la preparacio del proces electoral: fer una llei electoral favorable i cessar als carrecs politics-administratius de l’altre partit i posar als seus perque havia de guanyar. 5. L’encasellat: negociacion previes entre els dos partits dinastics per a determinar quins serien els candidats que havien d’eixir en cada circumscripcio electoral. Era el ministre de Governacio qui feia les negociacions i enviava la llista als governadors civils que feien d’intermediaris. Cal destaca als cuneros (diputats que el poder executiu encasellava als districtes rurals controlats pel govern amb la finalitat d’assegurar-se un esco. No tenen vincle amb la circumscripcio, pero desconeixen la problematica d’aquesta). 6. La tupinada: és el frau i adulteració sistemàtica dels resultats electorals a través de tota mena de pràctiques il•lícites: falsificació del cens, manipular o destruir les actes electorals, comprar vots, amenaçar l’electorat....7. Per a que el sistema funcionara es necessitave la col•laboració de l’oligarquia i el caciquisme per a que tot el mecanisme es posara en marxa i guanyar les eleccions, perpetuant així el sistema: L’oligarquia: és la minoria política dirigent formada per hòmens dels dos partits que normalment resideixen a Madrid des d’on van teixint tota una xarxa d’influències. El caciquisme: és una mena de supervivència feudal o senyorial que sense formar part en general del poder institucionalment, domina i controla els principals ressorts del poder en el medi rural. Els cacics de cada zona preparaven tota la tramoia electoral al districte. El cacic és un personatge que s’identifica amb un ric i influent gran propietari que dona treball directa


o indirectament a gran part de la població comarcal q es convertia en clients i votants submisos al estar supeditats als seus interessos. Els cacics controlaven tota la vida local gràsies al control dels ajuntaments. Els xicotets favors els concedia directament xo els de mes envergadura recorria a al representant del partit o a Madrid. Els cacics es van permetre exercir activitats discriminatòries i amb els seus “favors” agraïen la fidelitat electoral i el respecte als seus interessos. Per tot això, es va desenvolupar un autèntic clientelisme. 8. Amb aquesta tramoia electoral corrupta s’aconsegueix la majoria necessaria per governar. Qan el nou govern començava a tenir problemes el torn de l'altre partit ja ahavia arribat. S'organitzava, el polític a Madrid, el cacic en cada comarca i el governador civil en la capital de cada província constitueixen les tres peces claus en el funcionament real del sistema. Darrere de tot estava el Ministre de la Governació que s’encarregava d’organitzar i controlar tota la maquinaria electoral.En aquest sistema l’opinió del poble i els seus vots no era l’element decisiu a l’hora d’elegir als seus representants. La decisió estava presa abans de realitzar el procés electoral. El cos electoral és passiu pel sistemàtic falsejament. Els districtes rurals representaven el 80% del total dels vots. Els vots dels districtes urbans, que representaven un 20%, són els que repartien els seus escons entre els diferents partits dinàstics i de l’oposició. Tot el sistema es recolzava en el vot de l’Espanya rural i analfabeta que per la seua precarietat econòmica era presa fàcil del cacic que els tenia tenallats.El partit que convocava les eleccions, deixava un nombre d’escons raonables per al partit de l’oposició. El sistema polític no podia funcionar bé sense l’oposició, per això el govern la fabricava amb la mateixa cura amb la que construïa la seua majoria. La corrupció sistemàtica i institucionalitzada s’estenia a tots els àmbits de la vida sociopolítica espanyola fent funcionar i perpetuar el sistema. VALORACIÓ: La Restauració va portar l’estabilitat de la vida política espanyola però moralment és qüestionable el sistema de falsejament sistemàtic que utilitzarà per aconseguir-la degut al caràcter oligàrquic de promoció al poder. L’alternança pacífica articularà un sistema molt estable capaç d’afrontar els problemes polítics i socials d’aquest període, va funcionar fins al desastre del 98. Conservadors i liberals pactaren un sistema d’aparença democràtica. Era un sistema oligàrquic ja que la majoria de la població quedava al marge. Aquest sistema permetria una vida política sense sobresalts però deixava al poble fora. El torn es convertiria en una rutina que acabaria anquilosant el sistema i desvinculant-lo de la realitat social: allunyament entre l’Espanya real i l’Espanya oficial. Fou un arreglament vàlid per als polítics però no per al poble que es va quedar al marge. Fou un sistema purament polític que es va oblidar dels problemes socials. EN RESUM El sistema de la Restauració fou un sistema antidemocràtic que acabaria fracassant fou per la seua incapacitat d’evolucionar i renovar-se perquè era un sistema corrupte i oligàrquic que marginava a la majoria de la població. Es feia evident la feblesa moral d’un règim basat en el falsejament sistemàtic d’una Constitució que s’havia compromés a observar. Es tractava d’un sistema polític en teoria democràtic que funcionava en la pràctica com una oligarquia.





o indirectament a gran part de la població comarcal q es convertia en clients i votants submisos al estar supeditats als seus interessos. Els cacics controlaven tota la vida local gràsies al control dels ajuntaments. Els xicotets favors els concedia directament xo els de mes envergadura recorria a al representant del partit o a Madrid. Els cacics es van permetre exercir activitats discriminatòries i amb els seus “favors” agraïen la fidelitat electoral i el respecte als seus interessos. Per tot això, es va desenvolupar un autèntic clientelisme. 8. Amb aquesta tramoia electoral corrupta s’aconsegueix la majoria necessaria per governar. Qan el nou govern començava a tenir problemes el torn de l'altre partit ja ahavia arribat. S'organitzava, el polític a Madrid, el cacic en cada comarca i el governador civil en la capital de cada província constitueixen les tres peces claus en el funcionament real del sistema. Darrere de tot estava el Ministre de la Governació que s’encarregava d’organitzar i controlar tota la maquinaria electoral.En aquest sistema l’opinió del poble i els seus vots no era l’element decisiu a l’hora d’elegir als seus representants. La decisió estava presa abans de realitzar el procés electoral. El cos electoral és passiu pel sistemàtic falsejament. Els districtes rurals representaven el 80% del total dels vots. Els vots dels districtes urbans, que representaven un 20%, són els que repartien els seus escons entre els diferents partits dinàstics i de l’oposició. Tot el sistema es recolzava en el vot de l’Espanya rural i analfabeta que per la seua precarietat econòmica era presa fàcil del cacic que els tenia tenallats.El partit que convocava les eleccions, deixava un nombre d’escons raonables per al partit de l’oposició. El sistema polític no podia funcionar bé sense l’oposició, per això el govern la fabricava amb la mateixa cura amb la que construïa la seua majoria. La corrupció sistemàtica i institucionalitzada s’estenia a tots els àmbits de la vida sociopolítica espanyola fent funcionar i perpetuar el sistema. VALORACIÓ: La Restauració va portar l’estabilitat de la vida política espanyola però moralment és qüestionable el sistema de falsejament sistemàtic que utilitzarà per aconseguir-la degut al caràcter oligàrquic de promoció al poder. L’alternança pacífica articularà un sistema molt estable capaç d’afrontar els problemes polítics i socials d’aquest període, va funcionar fins al desastre del 98. Conservadors i liberals pactaren un sistema d’aparença democràtica. Era un sistema oligàrquic ja que la majoria de la població quedava al marge. Aquest sistema permetria una vida política sense sobresalts però deixava al poble fora. El torn es convertiria en una rutina que acabaria anquilosant el sistema i desvinculant-lo de la realitat social: allunyament entre l’Espanya real i l’Espanya oficial. Fou un arreglament vàlid per als polítics però no per al poble que es va quedar al marge. Fou un sistema purament polític que es va oblidar dels problemes socials. EN RESUM El sistema de la Restauració fou un sistema antidemocràtic que acabaria fracassant fou per la seua incapacitat d’evolucionar i renovar-se perquè era un sistema corrupte i oligàrquic que marginava a la majoria de la població. Es feia evident la feblesa moral d’un règim basat en el falsejament sistemàtic d’una Constitució que s’havia compromés a observar. Es tractava d’un sistema polític en teoria democràtic que funcionava en la pràctica com una oligarquia.

Entradas relacionadas: