Geografy2

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,16 KB

Recursos hídrics: fa referència a l'aigua común com a un element essencial per a tots els ecosistemes naturals i per un gran nombre d'activitats humanes. Els recursos hídrics d'Espanya procedeixen fonalmentalment del rius i en menor mesura, dels llacs i el aqüífers i de la desalinització de l'aigua de la mar. Tots aquests recursos estàn condicionats per una gran varietat de factors físics i humans com el relleu, la litologia, vegetació i l'home.

Sequera: es un període més o menys perllongat sense precipitacions o en quantitas gairebé inapreciables. Els períodes de sequera son habituals en el clima mediterrani en les seves aferents vanetats que es caracteritzen per estius molt calurosos amb poques precipitacions.

Aqüífer: es un estat de roca impermeable que pot emmagatzemar aigua al seu interior i permetre el seu pas. En el cas d'Espanya, la presència d'aqüífers està vinculada en les zones peninsulars i insulars on predominen les matèries calcàries. En l'Estat espanyol els aqüífers ocupen un 40% del subsòl i les aigües subterraneas representen una cuarta part dels recursos hídrics utilitzats a Espanya. Actualment, a moltes zones especialment a la zona mediterranea, els aqüífers presenten greus problemes d'esgotament a causa de la sobreexplotació i amb la qual cosa també s'hi han d'afegir la salinització.

Torrent: es un curs intermitent que només du aigua quan plou. Constitueix una característica del sistema hidrològic de les Balears. El torrent més cabalós de mallorca es el de Sant miquel que neix al terme de Campanet i desenvoca a l'albufera el qual recolleix les aigües de les fonts ufanes.

Endorreïsme: es el caràcter de les regions que presenten una xarxa hidrogràfica regular pero les seves aigües no desenvoquen a la mar, sinó que o fan a llacs interiors on es perden per evaporació o infiltració. Un exemple, o constitueixen les zones humides de la C. Manxa, Parc Nacional de les tables d'aimiel.

Exorreïsme: es el caracter de les regions que tenen un drenatge normal i la seva xarxa hidrogràfica es dirigeix a la mar o als oceans. Un exemple seria qualsevol conca de la peninsula.

Salinització dels aqüífers: es quan a causa d'un descens del nivell d'aigua emmagatzemat en el aqüífers propers al mar, es produeix una intrusio d'aigua marina. En el cas de Mallorca, es un fenòmen que s'ha produit en els aqüífers del terme municipal de Campos.



Albufera: zona pantanosa litoral tancada per una zona arenosa. Zones inundades de gran interes biològic perque hi trobam una fauna adaptada a viure en aquest mitjà de transcisió entre l'aigua i la terra. En la peninsula, la més extensa es la de l'albufera de València on hi ha zona de pesca, de conrreu d'arròs mentre que a Mallorca hi ha el parc de l'albufera de Muro.

Aridesa: carència d'humitat a un terreny. Sobre aquest terme hi podem trobar tres definicions diferents: 1) Insuficiència de pluja que origina l'absència total de la vegetació. 2) Fenòmens pel qual l'evaporació accedeix a la precipitació. 3) Insuficiència de pluja que fa impossible l'agricultura sense regar.

Desertització: procès de perdua de sol i vegetació sigui per causa natural o humana. En aquest procés intervenen condicions climàtiques com l'aridesa i les precipitacions irregulars, la deforestació i la sobreexplotació tant dels llocs fèrtils com dels aqüífers. Pel que fa al cas de la peninsula iberica, es pot considerar un problema greu que afecta desde Granada, Almeria, Murcia, València, Alacantt, Castelló i a la fraja del llevant.

Estiatge: gran baixada del nivell del mar o de les aigües d'un riu. Es un característica que es dona als mesos d'estiu als rius de la vessant mediterrania del Segura, Turia, etc. Sotmesos a una forta sequera estival encara que molts d'aquests registren increments notables i sobtats del seu caval durant els mesos de tardor a causa de les situacions de gota freda.

Revinguda: increment considerable del caval d'aigua d'una font pero sobretot d'un riu o un torrent. Ocasiona greus inundacions sobretot a l'àrea mediterranea quan durant els mesos de la tardor es fan situacions rellevants que originen fortes plujes. Aquestes revingudes solen ocasionarr desastres importants de materials perque estàn situades a zones densament poblades.

Vessant hidrogràfica: conjunt de rius que desenvoquen a un mateix mar. En el cas de la peninsula ibèrica, podem distinguir entre tres vessant: la mediterranea, la cantàbrica i l'atlàntica.

Règim fluvial: quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg d'un any amb l'excepció dels rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius espanyols son de de règim fluvial irregular amb crescudes a l'època del desglaç i de les plujes i amb baixades amb estiatges intensos.

Transvassament entre conques: transferència d'aigües entre conques escedentàries i deficitàries. Actualment en l'Estat espanyol funcionen 38, destacant el polèmic transvessament Tajo-Segura. El pla hidrològic nacional aprovat l'any 2001 pel PP i derogat l'any 2004 pel PSOE plantejava com a obra més significativa el transvessament de l'Ebre cap el llevant peninsular. Caval relatiu: variable que posa en relació la quantitat d'aigua evaquada per un riu en la superfície de la conca i es mesura en l/s/km2.

Entradas relacionadas: