History 2

ECONOMIA I SOCIETAT(1898-1936)1. L’evolució de l’economia i la política econòmicaAl primer terç segle XX l’economia espanyola va estar marcada per una tendència general al creixement moderat que va quedar interrompuda per la Guerra Civil.Al llarg d’aquest període, a Europa va predominar l’intervencionisme estatal per protegir la pròpia producció nacional. D’aquesta manera es protegien de l’emergència econòmica dels Estats Units.1.1. De la pèrdua colonial a la Primera Guerra Mundial: Després de la pèrdua de Cuba i les Filipines (1898), Espanya es va recuperar econòmicament. La primera dècada del s. XX va estar marcada pel creixement de la producció agrària i el procés de concentració i diversificació industrial.Tot i així la pèrdua de les colònies no va tenir una transcendència espectacular en l’economia del país.Durant el regnat d’Alfons XIII es va mantenir el proteccionisme duaner i es va intentar la recerca de l’equilibri pressupostari augmentant els ingressos d’Hisenda. Els intents de dur a terme una reforma fiscal van ser frenats pels grups econòmics dominants. 1.3. La Dictadura de Primo de RiveraLa dictadura va reforçar el proteccionisme, l’incentiu de la concentració empresarial i una important política d’inversions en el foment de les obres públiques. El balanç econòmic d’aquest període es considera como a positiu.En canvi, en els últims anys de la Dictadura va haver una recessió econòmica causada per males collites, per la pèrdua de valor de la pesseta i l’augment del dèficit públic.1.4. La Segona República i la crisi econòmica mundialA causa del proteccionisme l’economia espanyola va allunyar alguns dels efectes més negatius de la crisi.La política econòmica va mantenir el proteccionisme per tal d’efectuar una política de salaris alts, establir un salari mínim i mantenir un tipus de canvi de la pesseta elevat. Això va produir una reducció de les exportacions, però les demandes interiors van augmentar i la industria tèxtil va ser beneficiada.Tot i això, la inversió publica reformista va ser frenada pel dèficit públic, les dificultats per ampliar la despesa i les tensions socials. El problema agrari. La situacio de l’agricultura.La preocupacio modernitzadora manifestada en les reformes empreses des de l’Estat per tal d’intentar acabaramb l’emdarreriment agrari, q dificultaba el desenvolupament industrial, va tenir la seva culminacio en la reforma agraria de la segona republica.Estructura d la propietat de la terra: problemes i solucions.La desigual explotacio de la terra incidia en els baixos rendiments agricoles i dificultaba l’extensio d’una revolucio tecnica comparable a la q s’havia produït en altrs països occidentals. La situacio d miseria dls pagesos va provocar revoltes socials d’impotancia com les de 1905 o les de l’anomenat trienni bolxevic (1918.1921) en la crisi de las postguerra.Una llei e 1907 va permetre de colonitzar hectarees per donar-les a colons i el 1917 l’Estat va cmprar hectarees per tal de repartir-les entre pagesos.Tota una serie de mesures legislatives per a impulsar el regadiu mostren q es cnsiderava necessaria i urgent la modernitzacio d l’agricultura. Els regeneracionistes van afavorir la implantacio del regadiu amb el pla d’Obres Publiques, el 1902; durant la Dictadura de Primo de Rivera es van crear les Confederacions hidrografiques, i durant la Segona Rep. es van aprovar la Llei d’obres de Posada en Reg (1932) i el Pla d’Obres Hidrauliques de 1933.Totes aquestes mesures es van demostrar insuficients i durant la segona Rep. va haver una reforma agraria q va tenir escassos resultats, la qual cosa va afavorir algunes revoltes cmperoles a Andalusia i Extremadura. A galicia subsistia el problema dls foros, cntractes anuals pels quals el propietari d les terres en cedia al cmperol foreiro els drets d’us a cnvi de pagament d’un cens o foro anual. Els foreiros reivindicaven l’acces a la propietat total d les terres. A catalunya va ressorgir el problema dls rabassaires q es va intentar resoldre amb la Llei de Contractes de Conreu de 1934. L’evolucio d l’agriculturaLa crisi agraria d la fi dl segle XIX, provocada x l’arribada d productes alimentaris a baix preu procedents dls EEUU i de Russia, es va superar establint noves barreres aranzelitzades x tal d’encarir ls productes forans.El creixement agrari va estar motivat x un augment d la superficie cultivada i per una intensificacio dls cnreus aconseguida gracies a un avenç moderat d les innovacions tecniqes, la utilitzacio creixent d’adobs qimics, etc.L’agricultura a catalunyaLa forta demanda urbana i la demanda externa van ser un revulsiu important. L’ampliacio dl regadiu i l’expansio dl ferrocarril, van cntribuir al desenvolupament d la agricultura.Factors q van intervenir en el creixement d l’agricultura foren la posada en cnreu d nves terres, la millora en l’instrumental agricola, la seleccio d llavors i l’augment dl cnsum d fertilitzans artificials.Els cereals conegueren un desenvolupament important, pro bona part dl blat cntinuava arribant d fora d Cat. La saturacio dl mercat i la cmpetencia d’altres països cm Italia i Argentina, a mes d la perdua de Cuba i Puerto Rico(s’adreçava una part important d les exportacions de vi catala) van provocar una caiguda important dls preus i d la produccio al cnreu d la vinya.Algunes terres es van replantar. Les comarques tarragonines i lleidatanes eres les principals zones olivares, i la venda d’oli catala va passar a ser gairabe la meitat dl total espanyol. La millora dl proces industrial va permetre aquest creixement.