La informació genètica

Clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB

1.Els àcids nucleics: emmagatzemen i transmeten la informació genètica. Són macromolèculas formades per la unió d'unes unitats més senzilles anoomenades nucleòtids. Cada nucleòtid està compost de tres subunitats(grup fosfat format per fòsfor i oxigen)(glúcid format per pentosa, que por ser ribosa o desoxiribosa)(base nitrogenada qe pot ser adenina, guanina, citosina, timina o uracil) Tipus d'àcids nucleics: ADN(à.desoxiribonucleic) i RNA(à.ribonucleic) Tots el organismes tenen els dos a les cèl·lules. ADN: té com a pentosa la desoxiribosa, i com a bases nitrogenades l'adenina, la guanina, la citosina i la timina. RNA: Té com a pentosa la ribosa, i com a b.nitrogenades, l'adenina, la guanina, la citosina i l'uracil. El DNA conté tota la informació genètica necessària perquè un ésser viu funcioni i es desenvolupi. (estructura establerta 1953 per Francis Crick i James Watson)  Caracteristiques DNA: dues llargues cadenes anomenades doble hèlix. Les cadenes son antiparal·leles, les cadenes es mantenen unides mitjançant enllaços d'hidrogen. El RNA participa en l'expressió de la informació que conté el DNA per mitjà de la síntesi de proteïnes, que són les que regulen la majoria de processos vitals d'un organisme. Caracteristiques RNA: localitza al nucli i al citoplasma. Està format per una sola cadena de nucleòtids. Hi ha tres tipus: RNA Missatger, RNA Ribosòmic, RNA Transferidor. 2.La replicació del DNA: té la capacitat de replicar-se, pot fer còpies idèntiques de si mateix. Té lloc al final de la interfase. Perquè passi la cèl·lula necessita les molècules que formen els diferents nucleòtids i un seguit d'enzims, que controlen i dirigeixen el procès en tot moment. (Trencament d'enllaços d'hidrogen, nova cadena de formació, cada original i cadena nova) La replicació del DNA és de tipus semiconservatiu, ja que cada nova helix conserva la cadena original que va servir de motlle i una cadena nova. 3. El DNA, portador de la informació genètica: Les primeres anàlisis químiques que es van fer dels cromosomes van revelar que estaven constituïts d'àcid desoxiribonucleic(DNA) i proteïnes, en unes quantitats més o menys semblants.
L'experiment de Griffith(1928) va fer un seguit d'experiments amb el bacteri "Streptococcus pneumoniae", causant la preumònia en les persones i extremament patogen per el ratolí. Va fer dues variants la S i la R. (Soca S vius mor, Soca R vius està viu, Soca S morts està viu, Soca R morts i Soca R vius, morts) L'explicació d'Avery(1944) va trobar l'explicació a aquest fenomen, en descobrir que la substància encarregada de transformar els bacteris inofensius en virulents era l'ADN, que determinava la producció o no de la càpsula bacteriana. 4. El concepte gen: Cada ésser viu presenta uns trets caracteristics que diferencien un individu d'un altre=Caracters. Des del punt de vista estructural, un gen és un fragment de DNA que conté la informació genètica per a un caràcter determinat. L'experiment de Beadle i Tatum va ser decisiu per conèixer la funció que tenien els gens.(un gen-un enzim(1958)) Un gen es defineix com un fragment de DNA que duu la informació per sintetitzar una proteïna necessària perquè s'expressi un caràcter determinat en un individu. S'anomena genoma el conjunt de gens d'un organisme. En els organismes procariotes està format per un sol cromosoma i disposen de plasmidis. En els organismes eucariotes la major part del genoma constitueix cromatina localitzada al nucli de la cèl·lula. 5. Les mutacions: Les mutacions són canvis aleatoris que tenen lloc en el DNA d'un organisme. Constitueixen una font de variabilitat genètica i un motor per a l'evolució de les espècies. La gran majoria de mutacions tenen lloc a l'atzar.

Entradas relacionadas: