Literatura prosa moralitzadora

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,87 KB

LITERATURA:  2.1 la poesia trobadoresca: la poesia lirica que es produia en els ambits cirtesans encara repetia els topics trobadorescos que recreaven els valos propis de la noblesa feudal: el vasallatge amoros, la noblesa de la sang o el valor militar. Esta continuitat sexplica per la promocio que es feia desde la cort, ja que era una mostra de poder cultural dels reis. en 1393 es va crear el Consistori D barcelona, imitant el Consistori de la Gaia Ciència de tolosa, pretengué reviscolar la poesia antiga occitana mitjançant els Jocs Florals.

Jaume I Pere Marc: oncle i pare respectivament d'Ausias Marc, autors d'una obra poètica basada en els tòpics de l'amor cortés. Jaume fou uns dels organizadors del consistori de Barcelona i escrigué una gramàtica poetica, el llibre de concordances, un recull de preceptes literaris per als escriptors que participaven en els Jocs Florals, a mes de composicons liriques. Pere Marc fou un autor de noves rimades i de poesies que reflectien els tòpics trobadorescos.



Gilabert de Pròixida: fou un poeta valencia, cavaller vinculat a la cort, que va participar en les expedicions militars a sicilia i sardenya.  encara que va estar a italia no es va influir per l'humanismé italià. Es conserven 21 poemes de reflexio amorosa que segueixen els topics trobadorescos: la submisio de poeta a la dama, el vassallatge amoros, la crueltat de la dama, la dolçor del dolor que provoca el amor, ola dama com a font de virtuts.7

2.2 La prosa moralitzadora. entre els llibres escrits al segle xiv predomina la tematica moralitzadora que seguix la corrent de Ramon Llull. aixi els escriptos i oradors religiosos produien abundants reculls de proverbis i relats de miracles i fets maravillosos, sovint ingenus i falts de rigor que tractaven d'influir la conduca moral de la gent d'acord amb els valors de l¡esglesia.

Francesc d'eiximenis: fou un frare franciscà. de jove viatja i estudia a les universitats europees i el la maduresa abasta un gran nom en la cort i en el mon religios. L'obra mes coneguda i extensa es Lo Chrestia, cojunt de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians. L'estil es clar i planer ja que les exposicions llargues acompanyem d'una breu explicacio.

Entradas relacionadas: