Meditacions Metafisiques

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

5. Féu una valoració crítica de largument. Hi estàs dacord? És concloent des del punt de vista lògic? Quèhfalla,sihifallares? Inicialment, Descartes, sent escèptic, pensava que si de vegades ens enganyem, també ens podíem enganyar sempre, ara bé, si sempre ens podem enganyar, cap dels coneixements que puguem admetre amb certesa, seguiran sent dubtables, per tant, seran falsos. No estic dacord quan Descartes afirma amb certesa lexistència de Déu, ja que, malgrat que és poc probable, tenint en compte que ell va dubtar de les matemàtiques, quelcom universal i simple, aquesta idea tan complexa de Déu, no només hauria dhaver estat dubtada (que ho va ser) sinó rebutjada. Les afirmacions no shan de basar en els experiments personals, com podria ser pensar que ho coneixem amb claredat i distinció ja que en coneixem la seva naturalesa, no coneixem la naturalesa de Déu, només la creença i la possible afirmació dun Déu superior. Em sembla una posició força absurda tenint en compte que ve de Descartes, ja que, el plantejament dun dubte ha de dur a una afirmació amb proves científiques i no en el pensament i lexperiència de lésser humà, ja que, lexperiència la captem dels sentits (vista, gust, olfacte, tacte...) i tot el que prové dels sentits és fals, només és cert si prové de levidència, per tant, no pot ser certa lexistència dun Déu poderós que anteriorment lhavia enganyat. Hi fallen els experiments a posteriori, la negació, una darrera laltra, fins a poder conèixer amb real certesa, hi falta més dubte, més proves, i menys afirmacions.

Exposeu raonadament la vostra opinió sobre el dualisme cartesià. És acceptable segons el vostre punt de vista? Descartes es basara en aquesta teoria del dualisme antropologic per defensar la possibilitat de la llibertat humana. Descartes pensa que el cos, substància extensa, com tota la matèria, està governat per lleis mecàniques que el determinen,com el mecanisme dun rellotge. Així el comportament de tots els cossos és expressable amb lleis mecàniques i deterministes. Segons el meu punt de vista no es gaire acceptable, perquè més difícil entendre quina relació hi ha entre ànima i cos , com actua l'ànima sobre el cos o el cos sobre l'ànima,com es comuniquen les dues substàncies... I doncs, si el jo pensant no fos una substància completament separada i independent del cos llavors no hi hauria lloc per la llibertat. El comportament humà seria igual que una màquina. Lànima és una substància que no es pot sotmetre a les lleis mecàniques i deterministes que, en canvi, regeixen el cos. Expliqueu si esreu dacord o en desacord amb la afirmació següer: Les veritats sobre el món natural que coneixem, les coneixem per mitjà de lús de la raó. Pot ser veritat que les captacions sensibles ens informen duna sèrie de qualitats dun cos, com ara el color, lolor, el tacte, el so, la figura... Però una captació clara i distinta, com diu Descartes, es obra de la raó i no pas una captació que prové dels sentits. És a dir: estic dacord amb Descartes quan afirma que allò que aparentment coneixem dun cos en presta a formular-nos molts dubtes a lhora désser coneguts. Si captem un cos mitjançant els sentits, aquesta veritat sabem només que és algo que està canviant, però des del punt de vista de la raó, aquesta veritat es converteix en un concepte amb el qual podem operar malgrat que les seves qualitats sensibles canviïn. Les qualitats sensibles ens donen laparença duna cosa però no la seva realitat en el món natural que coneixem, aquesta en laporta la ment.

Entradas relacionadas: