P

Context sociopolitic dels anys posteriors a la GC fins als anys 70.Amb la perdua de la guerra civil s’extingiren totes les insitucions republicanes i tots els organismos culturals.En aquests circumstàncies, la cultura valenciana sofrí aleshores un intens procés d’espanyolització catellanitzant.Els escriptors sofriren depuracions professionals, deportacions o penes de presó.Molts altres escolliren l’exili com Mercè Rodoreda, Pompeu Fabra, o Pere Calders entre d’altres. La dictadura de Franco impedi l’activitat dels escriptors que havien començat abans de la GC i els que començaren a partir de 1939 es trovaren amb un panorama desolador.Els primers 30 anys de postguerra només es van publicar 12 novel·les, bé responien al model de realisme del s. XIX, bé un estil de novel·la rosa, o bé transmitien inquietuds catòliques. Els escriptors valencians de postguera es mantigueren fidels al model lingüístic de les normes que es signaren a Castelló el 1932, la normativade l’institut d’estudis catalans. Amb el temps el franquisme presionat per l’oposició i per la política internacional, hagué d’acceptar una lleugera liberalització en alguns àmbit de la vida social i cultural,que féu posible en la década dels 60 aparegueren algunes editorials com Edicions 62 i que els nostres narradors conrearen sobretot la novel·la psicológica i la realista, amb caracteristiques peculiars com la referencia constant a la GC, com podem observar-hi en la plaça del diamant de Mercè Rodoreda. També s’escrigueren novel·les realistes com Els horts, de Martí Domínguez. Al 1973 apareix l’editorial 3i4, es convocaren els premis octubre i aparegué una nova generació d’escriptors que no visqueren la Guerra com Joan Francesc Mirà, Isa Tròlec…