Poemas

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,17 KB

A mallorca, durant la guerra civil
Estructura externa: poema escrit a Mallorca durant la guerra civil, per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va ser escrit a bcn el 1937 quan Mallorca estava en mans feixistes. Pertany al moviment modernista (.....) vida tio(....)
Estructura interna: es divideix en dos estrofes el primer de 17 versos i el segon de dos versos. Els vuit primers versos són octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima. En la primera part i fins al vers vuitè hi ha elements immutables del paisatge mallorquí, com la serra de Tramuntana, elements qe es mantenen el marge i canvis temporals. El poeta acaba amb una afirmació que es és avar de la llum daquest paisatge i que el fa tremolar.
El vers onzè comença amb un adverbi ara això vol dir que utilitza els temps verbals en present. Aquí en aquesta segona part el elements de la primera part es transformen. Com: les herbes que verdejaven, ara cremen ; les arbredes són jardins i latzur es refereix a la guerra i les seves conseqüències.
El poema acaba com el poeta i Mallorca suneixen com les flames a la fosca, una metàfora de la poesia barroca del segle XVII.

La ciutat llunyana
Estructura externa: el seu títol és una metàfora metonímica es refereix a Catalunya, als catalans, però també idees com la segona República Espanyola. Poema escrit per Màrius Torres (1910-1942) el va escriure el 1939, després que Franco hagués acabat docupar Catalunya. El poeta patia tuberculosi. Modernismee (....) vida tio (....)
Estructura interna: es un sonet de versos alexandrins, rima consonant esquema: 12/A/12B/12/A/12B//12C/12D/12C/12D//12E/12F/12F//12G/12H/12H.
La primera quarteta, iniciada amb un ara. Apel·la a la Pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà i trairà. En la segona quarteta surt el tema de la veu en que esperem que la Pàtria ens parli. El poeta intenta oblidar la ciutat en la que viu presoner i intueix una altra ciutat i aquesta nova ciutat serà de bronze, metall noble i que farà portar a tots els recons lànim als cors i escalf als peus per poder fer camí , es refereix als exiliats daquella època.

Corrandes d'exili
Estructura externa: escrites per Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver (1899-1984), van ser publicades a Saló de tardor (1947)en ple exili del poeta a Xile.
Estructura inetrna: és una cançó popular breu, imporvisada. Es de quatre versos heptasíl·labs. El poeta alterna les de cincs i quatre versos heptasíl·labs amb rima regular. Consta en total de vuit versos.
En el primer: el suport de lestimada en el segon: el pacte amb la terra que abandona el tercer: lesquinçament vital. El quart: lenyorança com a eina de supervivència el cinquè: levolució de les arrels més intimes abandonades en el sisè: la metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure i malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa en la estrofa vuit


 



Vinyes verdes vora el mar
Estructura externa: es un poema de Josep Maria de Sagarra (1894-1961) era Aristòcrata, vivia de la renda. Els seus poemes estaven ambientats el Port de la Selva ens voltants marítims i terrestres es un dels poemes de componen Cançons de rem i de vela (1923). És el poema més popular i es el que recull el verd de les diferents estacions de lany i el temps del dia amb diferents tons de verd amb el triomf de la pintura del paisatge vora el blau del mariner, les vinyes prenen vida, es personifiquen i el paisatge de mica en mica va formen part de lesperit i els sentiments del poeta (feu-nos sempre companyia). Pertany el moviment del modernisme (....) tema: lloc agradable.
Estructura interna: el poema és format per set cobles de cinc versos heptasíl·labs amb una rima 7a/7b/7a/7b/7a dart menor rima consonant. Incorporació del jo poètic des del començament fins el final hi ha encavallaments. Contrast, vela- metonímia- , vincleu (personificació). Hi ha anàfores vinyes. També ens expressa la soledat del home. Es pot veure clarament una naturalesa humanitzada, les vinyes que diuen adéu es una personificació, amb la expressió hora calenta es refereix a la mitja tarda. Hi ha una fal·làcia patètica, el paisatge sajunta amb els teus sentiments, que hi ha molta energia i sembla que et prenguin la vida. Hi ha una comparació en el vers 28 amb laigua del mar. El fet que hi hagin punts suspensius es refereix a la repetició dels sentiments. En el final del poema hi ha un imperatiu.
Lo pi de Formentor
Estructura externa: es un poema de Miquel Costa I Llobera (1854-1922) sinspirà per escriure en els pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor. Va ser recollit en el volum a Poesies (1885) pertany al moviment del modernisme (...)
Estructura externa:el poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab, amb una rima consonant dart major menys el últim vers que es dart menor esquema: 12 A/12B/12A/12A/6b. A la primera estrofa declara el seu amor i admiració per un arbre, a la segona i la tercera estrofa canta les virtuts que li atribueix en relació amb tot allò terrenal i a la quarta estrofa diu que tanta perfecció i fortalesa no poden ser humanes sinó que provenen de la Divinitat de les amors del cel. A la estrofa cinquena va en el més enllà quan la compara amb el geni creador que tot ho domina com diu en els versos i vencedor espolsa damunt les nuvolades/ sa cabellera real.
En les estrofes setena i vuitena, El pi de Formentor es converteix es un exemple perfecte: lestima, lenveja. Ladmira fins el punt de arribar a la puresa i la plenitud vital i creadora. El arbre es el símbol per arribar a la perfecció. Hi ha figures retòriques com la personificació del pi i lús hiperbòlic del llenguatge. I podem veure un fort vitalisme ganes de viure. Arcaismes mon cor. En el títol lo pi

Entradas relacionadas: