Rw
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,82 KB
L'acció humana és una conducta provocat pel ésser humans, en el qual introduim canvis en el nostre entorn de manera voluntària i conscient. És un comportament que el subjecte realitza amb coneixement i lliurament i que provoca un esdeveniment concret. L' acció humana ha de ser personal, intencional i conscient. Poden tenir quatre o cinc elements fonamentals:
- Intenció de l'acció: són les tendències conscientmen acceptades pel subjecte i que provoquen que fagi alguna cosa. Són puarment mentals. La resta de subjectes nomes podem imaginar la intencio de l'accio.
- La finalitat de l' acció: és l'objectiu que el subjecte intenta aconseguir conscientment i explicitament al dur a terme una acció.
- La motivació: es pot considerar que es la unio de la intencio y de la finalitat, i es allo que en porta a realitzar aquella accio. La intencio es la motivacio com a caura de l' accio, en canvi, la finalitat es la motivacio com a efecte de l' accio.
- Les consequencies: son els esdeveniments causats per l' accio o l'estat final al que arribem un cop realitzada l'accio. Les consequencies depenen dels mitjans que utilitzem i del coneixement que tinguem. En les accions sovint, tenen consequencies no volgudes i aquestes plantejen un problema que es la responsabilitat del subjecte.
- El sentit de l' accio: es el conjunt de raons que ens permet entendre una accio, es a dir, ens permet entendre perque es produeix i de quina manera.
Podem distinguir les accion humanes, en accion individuals i col·lectives:
- Accions individuals: quan las dur a temer un sol agent
- Accion col·lectives: les dur a terme diversos agents, de forma cooperativa i per seguir un sentit comu.
Llibertat externa o d'accio: es la possibilitat d'actuar en un marc social sense que res ni ningu ens impedeixi, es a dir, sense que hi hagi impediments que impossibiliti les nostres accions.
- Llibertat externa teorica o negativa: es la que s'enten amb l'abscencia de impediment alhora de realitzar l'accio.
- Llibertat externa practica o positiva: es la que quan a mes a mes de no haver-hi impediments, es donen els mitjans i les condicions que fan possible l'accio.
Llibertat interna o de lliure albir: es la possibilitat de voler o de triar alguna cosa sense que aquesta eleccio estigui determinada per alguna restriccio mental o per alguna externa.Es la llibertat de voler o pensar, la llibertat del ambit personal o moral. Fa referencia a l'ambit subjectiu.
- Llibertat externa negativa: quan no hi han restriccions que ens permetin triar una accio.
- Llibertat interna o positiva: quan a mes a mes de no haver-hi restriccions, tenim la informacio i el coneixement necessaris per fer-ho.
La llibertat interna es la possibilitat de triar una accio concreta i la externa es la possbilitat de fer l'accio que hem triat sense que la societat ens ho impedeixi.
DETERMINISME: concepcio filosofica que nega l'existencia de la llibertat, defensa que tot accio esta causada necessariament per algun element previ, de forma inevitable. Defensen que el esser humans no tenim ni llibertat d'accio, ni decisio, totes les nostres accions estan determinades i no nomes estan influides.
- Determinisme fisic: defensa que qualsevol accio es pot explicar a partir de lleis naturals. Defensa que la realitat es una mena de gran mecanisme, format per elements materials i dirigits per lleis fisiques que son fixes.
- Determinisme genetic: defensa que el nostre codi genetic determina totes les nostres accions i decisions, diuen que l' herencia biologica dels nostres gens es la causa necessaria no nomes de la nostra constitucio fisica i del nostre caracter, si no tambe de totes les nostres decisions i totes les nostres accions.
- Determinisme social: denfesa que els factors socials, ambientals, educatius, culturals, familiars o economics son la causa determinant de la nostra conducta. Per aquests autors el que hem apres a nivell social es la causa necessaria de totes les nostres eleccions i totes les nostres accions.
Els tres determinismes que hem vist tenen bases cientifiques, pero hi ha tambe un determinisme teologic o fatalisme.
Aquest determinisme defensa que existeix un esse o un element sobrenatural que es la causa que determina i que dirigeix totes les accions del essers humans. Defensen l'existencia d'un desti predeterminat.
INDETERMINISME: defensa l'existencia de la llibertat. Concepcio filosofica que defensa que les nostres accions estan condicionades, es a dir, tenen raons o motius que les expliquen i que ens iclinan a fer-la.
Els autor indeterministes tendeixen a creure que la llibertat no necessita demostracio, perque tenima una experiencia directa de la nostre llibertat, i segon perque si no hi hagues llibertat, la responsabilitat del subjecte no tendria sentit.
- Intenció de l'acció: són les tendències conscientmen acceptades pel subjecte i que provoquen que fagi alguna cosa. Són puarment mentals. La resta de subjectes nomes podem imaginar la intencio de l'accio.
- La finalitat de l' acció: és l'objectiu que el subjecte intenta aconseguir conscientment i explicitament al dur a terme una acció.
- La motivació: es pot considerar que es la unio de la intencio y de la finalitat, i es allo que en porta a realitzar aquella accio. La intencio es la motivacio com a caura de l' accio, en canvi, la finalitat es la motivacio com a efecte de l' accio.
- Les consequencies: son els esdeveniments causats per l' accio o l'estat final al que arribem un cop realitzada l'accio. Les consequencies depenen dels mitjans que utilitzem i del coneixement que tinguem. En les accions sovint, tenen consequencies no volgudes i aquestes plantejen un problema que es la responsabilitat del subjecte.
- El sentit de l' accio: es el conjunt de raons que ens permet entendre una accio, es a dir, ens permet entendre perque es produeix i de quina manera.
Podem distinguir les accion humanes, en accion individuals i col·lectives:
- Accions individuals: quan las dur a temer un sol agent
- Accion col·lectives: les dur a terme diversos agents, de forma cooperativa i per seguir un sentit comu.
Llibertat externa o d'accio: es la possibilitat d'actuar en un marc social sense que res ni ningu ens impedeixi, es a dir, sense que hi hagi impediments que impossibiliti les nostres accions.
- Llibertat externa teorica o negativa: es la que s'enten amb l'abscencia de impediment alhora de realitzar l'accio.
- Llibertat externa practica o positiva: es la que quan a mes a mes de no haver-hi impediments, es donen els mitjans i les condicions que fan possible l'accio.
Llibertat interna o de lliure albir: es la possibilitat de voler o de triar alguna cosa sense que aquesta eleccio estigui determinada per alguna restriccio mental o per alguna externa.Es la llibertat de voler o pensar, la llibertat del ambit personal o moral. Fa referencia a l'ambit subjectiu.
- Llibertat externa negativa: quan no hi han restriccions que ens permetin triar una accio.
- Llibertat interna o positiva: quan a mes a mes de no haver-hi restriccions, tenim la informacio i el coneixement necessaris per fer-ho.
La llibertat interna es la possibilitat de triar una accio concreta i la externa es la possbilitat de fer l'accio que hem triat sense que la societat ens ho impedeixi.
DETERMINISME: concepcio filosofica que nega l'existencia de la llibertat, defensa que tot accio esta causada necessariament per algun element previ, de forma inevitable. Defensen que el esser humans no tenim ni llibertat d'accio, ni decisio, totes les nostres accions estan determinades i no nomes estan influides.
- Determinisme fisic: defensa que qualsevol accio es pot explicar a partir de lleis naturals. Defensa que la realitat es una mena de gran mecanisme, format per elements materials i dirigits per lleis fisiques que son fixes.
- Determinisme genetic: defensa que el nostre codi genetic determina totes les nostres accions i decisions, diuen que l' herencia biologica dels nostres gens es la causa necessaria no nomes de la nostra constitucio fisica i del nostre caracter, si no tambe de totes les nostres decisions i totes les nostres accions.
- Determinisme social: denfesa que els factors socials, ambientals, educatius, culturals, familiars o economics son la causa determinant de la nostra conducta. Per aquests autors el que hem apres a nivell social es la causa necessaria de totes les nostres eleccions i totes les nostres accions.
Els tres determinismes que hem vist tenen bases cientifiques, pero hi ha tambe un determinisme teologic o fatalisme.
Aquest determinisme defensa que existeix un esse o un element sobrenatural que es la causa que determina i que dirigeix totes les accions del essers humans. Defensen l'existencia d'un desti predeterminat.
INDETERMINISME: defensa l'existencia de la llibertat. Concepcio filosofica que defensa que les nostres accions estan condicionades, es a dir, tenen raons o motius que les expliquen i que ens iclinan a fer-la.
Els autor indeterministes tendeixen a creure que la llibertat no necessita demostracio, perque tenima una experiencia directa de la nostre llibertat, i segon perque si no hi hagues llibertat, la responsabilitat del subjecte no tendria sentit.