Setmana Tràgica i Mancomunitat
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,01 KB
L’impacte de la Setmana Tràgica de BCN: el trist record que la guerra de Cuba va deixar entre les classes populars va comportar a l’any 1909 esclatés una violenta protesta popular a diferents indrets de Catalunya (BCN) El Conflicto al Marroc: A partir del 1900, Espanta va consolidar la seva entrada al nord d’Africa. La Conferencia d’Algesires(1906) i el Tractat Hispanofrancès(1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanta li va tocar el territori del Rif (zona muntanyosa del nord) amb l’obligacio d’administrar-lo i pacificar-lo. L’interes espanyol es basava en els benefisis economics i en el desig de poder tenir prestigi de l’exercit, enfonsat despres del desastre de Cuba. 1909, al Barranco del Lobo els rifenys van infligir una derrota imp a les tropes espanyoles i van sofrir moltes baixes. Llavors es va decidir augmentar el nombre de soldats al Rif amb els reservistes(molts casats) i aixo a BCN va provocar un mov de protesta popular molt Vip. La mobilització popular i les seves consekuencies: La mobilitzacio contra la guerra i contra l’injust sistema de kintes es va iniciar a BCN el 18 de juliol (es va generar vaga general). La revolta popular es va allargar durant una setmana, va desbordar l’objectiu inicial de protesta i va adquirir un fort comportament antimilitarista i de rebuig a l’Església. Al carrer es van produir enfrontaments amb les forces de l’ordre, van incendiar més de 80 centres religiosos. Les autoritats van respondre declarant l’Estat de guerra i enviant reforços x reprimir les manifestacions. La repressio posterior va ser molt dura per part del govern de Maura. Es van celebrar 216 consells de guerra k van afectar 1700 persones i es van dictar 17 penes de mort. Se’n van dur a terme 5 entre elles la de Francesc Ferrer i Guardia, pedagog anarkista, k en akells moments es trovaba fora de BCN en una conferencia i li van dir que no tornes pero ell va tornar i el van condemnar per ser culpable d’ensenyar. L’actuacio del governs va aixecar protestes k van fer caure el govern conservador de Maura. Pel k fa al catalanisme, la coalicio Solidaritat Catalana va desintegrar-se i la Lliga Regionalista va patir un important retroces electoral en les eleccions del 1910, acusada d’haver donat suport a la repressio.
La Mancomunitat de Catalunya (1914- 1925): Definicio: associacio de municipis o províncies x a un fi comú o x atendre serveis i problemes de manera conjunta.) La Mancomunitat de Cat va ser el 1r organ administratiu català des del 1714 i la ppal concessio d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat(1931)
Proces de formacio:Llarg i dificil. Els precedents cal buscar-los en les actuacions desenvolupades des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment en què el catalanisme va assolir responsabilitats de govern en akestes institucions. Els politics eren conscients k la regeneracio de Cat necessitava un programa de millora de les infraestructures, la modernitzacio del sist educatiu... Akests van convertir-se en el programa de la Diputacio de BCN 1907, kuan Prat de la Riba va ser-ne escollit president. X impulsar i difondre la cultura catalana es van crear l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca, al 1913 es va fundar el Consell d’Investigació Pedagogica. El 1911, la Diputació d BCN, amb altres diputacions, va promoure la iniciativa de mancomunar les 4 diputacions catalanes i va presentar una proposta. Canalejas es va comprometre a tirar endavant un projecte d Mancomunitat (aprovat per les corts el 1912). Les circunstàncies no el van acompanyar. El partit liberal estava dividit i el partit conservador s’hi va oposar. L’any següent d l’assassinat d Canalejas, el Senat va bloquejar el projecte aprovat x les corts. El 1913 el nou govern conservador va publicar un decret q autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se x a fins exclusivament administratius. Constitució d la Mancomunitat: es va constituir el 6 d’abril del 1914. Enric Prat d la Riba n’era el president i una assemblea designava un consell format x 8 membres. La Mancomunitat només va ser una delegació d les funcions q ja tenien les diputacions i va comptar tan sols amb el pressupost d què aquestes disposaven anteriorment. La Lliga Regionalista hi va tenir una presència majoritària. L’organisme va tenir 3 presidents: Prat de la Riba fins a la seva mort el 1917, Josep Puig i Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala fins el 1925.L’obra d govern de la Mancomunitat:va tenir 2 direccions: crear una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics q potenciessin el desenvolupament econòmic; i el foment d la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu.En quan al desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir bona part dels seus recursos en un pla de millora d la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic. Es va engegar un pla d’acció agrària q cercava la modernització d les formes d producció i l’augment d la productivitat d l’agricultura i la ramaderia.En quan a la cultura i l’ensenyament, es va iniciar un projecte centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes. Va incloure la creació de les Biblioteques Populars (1918), les Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919). L’Institut d’Estudis Catalans va iniciar una tasca d’unificació ortogràfica per normalitzar la llengua catalana. Fou encarregada a Pompeu Fabra i va acabar anys més tard amb l’elaboració del Diccionari General de la Llengua Catlaana (1932).
La Mancomunitat de Catalunya (1914- 1925): Definicio: associacio de municipis o províncies x a un fi comú o x atendre serveis i problemes de manera conjunta.) La Mancomunitat de Cat va ser el 1r organ administratiu català des del 1714 i la ppal concessio d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat(1931)
Proces de formacio:Llarg i dificil. Els precedents cal buscar-los en les actuacions desenvolupades des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment en què el catalanisme va assolir responsabilitats de govern en akestes institucions. Els politics eren conscients k la regeneracio de Cat necessitava un programa de millora de les infraestructures, la modernitzacio del sist educatiu... Akests van convertir-se en el programa de la Diputacio de BCN 1907, kuan Prat de la Riba va ser-ne escollit president. X impulsar i difondre la cultura catalana es van crear l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca, al 1913 es va fundar el Consell d’Investigació Pedagogica. El 1911, la Diputació d BCN, amb altres diputacions, va promoure la iniciativa de mancomunar les 4 diputacions catalanes i va presentar una proposta. Canalejas es va comprometre a tirar endavant un projecte d Mancomunitat (aprovat per les corts el 1912). Les circunstàncies no el van acompanyar. El partit liberal estava dividit i el partit conservador s’hi va oposar. L’any següent d l’assassinat d Canalejas, el Senat va bloquejar el projecte aprovat x les corts. El 1913 el nou govern conservador va publicar un decret q autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se x a fins exclusivament administratius. Constitució d la Mancomunitat: es va constituir el 6 d’abril del 1914. Enric Prat d la Riba n’era el president i una assemblea designava un consell format x 8 membres. La Mancomunitat només va ser una delegació d les funcions q ja tenien les diputacions i va comptar tan sols amb el pressupost d què aquestes disposaven anteriorment. La Lliga Regionalista hi va tenir una presència majoritària. L’organisme va tenir 3 presidents: Prat de la Riba fins a la seva mort el 1917, Josep Puig i Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala fins el 1925.L’obra d govern de la Mancomunitat:va tenir 2 direccions: crear una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics q potenciessin el desenvolupament econòmic; i el foment d la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu.En quan al desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va invertir bona part dels seus recursos en un pla de millora d la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic. Es va engegar un pla d’acció agrària q cercava la modernització d les formes d producció i l’augment d la productivitat d l’agricultura i la ramaderia.En quan a la cultura i l’ensenyament, es va iniciar un projecte centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes. Va incloure la creació de les Biblioteques Populars (1918), les Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919). L’Institut d’Estudis Catalans va iniciar una tasca d’unificació ortogràfica per normalitzar la llengua catalana. Fou encarregada a Pompeu Fabra i va acabar anys més tard amb l’elaboració del Diccionari General de la Llengua Catlaana (1932).