Siglo XVIII ...........
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,8 KB
L' Europa del S.XVIII: part d'europa estaba sota l'Antic Règim. Agricultura senyorial: l'agricultura era el punt d vista + important, era una agricultura de subssistència i amb 1 sistema d conreu basat en la rotació triennal amb guaret. És van produir les crisis de subsistència: q eren períodes d'escassetat d'aliments i d puges d preus, que generaven fam i misèria també revoltes populars. L'Expansió econòmica: al S.XVIII va haver-hi pau internacional. Entre el 1650 i el 1800, Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants a un creixement demogràfic + elevat. Les epidèmies van desaparèixer,es van introduir nous conreus i l'economia es va estabilitzar. Van haver augments de la producció, va incrementar notablement el comerç i per això el comerç colonial va tenir un creixement + desenvolupat. (La base del comerç colonial, era el comerç triang ular).
IL·lustració: És un moviment d caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII q va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim. Els precedents de l'il·lustració van ser John Locke i Isaac Newton. John va criticar l'absolutisme i va plantejar la divisió d poders. Newton va fer el mètode científic basat en l'observació i comprovació dels fets. La il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món. Les idees d la il·lustració van ser propagades per Montesquieu, Voltaire, Diderot i Rousseau: que foren un grup d pensadors francesos. Q en els seus escrits van defensar els principis de llibertat i d'igualtat dels éssers humans. Van argumentar q totes les persones neixen lliures i iguals. Per tant, la mobilitat social, el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència d ls persones. Hi havien dos tipus de pensaments: Pensament econòmic i Pensament polític.Pensament econòmic: En oposició al mercantillisme, q defensava l'acumulació d metalls preciosos com a font d riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-ho s'hi va imposar la fisiocràcia. Els fisiòcrates afirmaven q l'agricultura era la base per a la riquesa d'un país i a més, defensaven la propietat privada, la llibertat d comerç i indústria i s'oposaven a qualsevol intervenció d l'Estat. Pensament polític: La Il·lustració es va oposar a l'absolutisme i va configurar una nova doctrina que va ser el liberalisme.
Montesquieu: va defensar la divisió de poders (legislatiu,executiu i judicial) i va posar un èmfasi a la independència del poder judicial. Rousseau: va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional (tots el ciutadans tenien dret al vot). Voltaire: va defensar la necessitat d'un parlament q limités el poder del rei i d'un sistema fiscal q no recaigués sobre el poble. L'Enciclopèdia: Diderot i d'Alembert, van posar en marxa el projecte:l'enciclopèdia. Tractava de publicar una gran obra q reunís tots el coneixements d l'època, fonaments en la raó i en estudi d la natura. Es va començar a publicar al 1751 tenia 35 volums amb l'ajut dels escriptors d l'ILustració. Es van difundir els coneixements i es confrontaven idees a les acadèmies.
La Constitució dels Estats Units:és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre, 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
1.- Causes d la Revolució Francesa
1.1.- La revolució va ser el resultat de l'enfrontament de dos models d'organització econòmica i social diferents. La burgesia s'enfronta a l'Antic Règim. A finals del s.XVIII havia un gran desequilibri entre el desenvolupament econòmic i l'estructura social i política de l'Antic Règim. La burgesia tenia el poder econòmic i la noblesa el poder polític. Les indústries s'anaven multiplicant i això significava prosperitat sobretot per la burgesia. Però aquesta prosperitat estava amenaçada per :
Les estructures feudals i gremials.
Limitacions de la llibertat de comerç i indústria.
La burgesia s'oposa al privilego social i fiscal de la noblesa i el clergat.
La burgesia reclama un lloc a l'Estat i a la societat d'acord amb el seu poder econòmic.
La noblesa està aferrada al seu model feudal i no pot introduir les millores que demana la burgesia sense tocar aquest model .
1.2.- Problemes conjunturals durant la dècada de 1780. Van ser l'espurna que va encendre el foc revolucionari:
Crisis de subsistència. Fallida de collites de cereals, crisis del vi i el bestiar a partir de 1788 que van provoca l'augment del preu del pa i en general de l'alimentació.
Disminució dels salaris. Entre 1785-1789 més de la meitat del poder adquisitiu.
Davallada de la producció. Deguda a la minva del poder adquisitiu dels pagesos va disminuir la demanda de productes.
Entrada de productes anglesos a França. A partir de 1786 un tractat de comerç franco-anglès obre les portes a productes anglesos.
Crisi industrial i atur. Deguda al punt anterior.
Crisi financera. La Monarquia francesa estava molt endeutada i només podia refer-se treient els privilegis fiscals a la noblesa i el clergat però no ho van fer i l'Estat va arribar mols a prop de la fallida financera.
Despotisme IL·lustrat: és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que es podria resumir amb la frase de "tot per al poble però sense el poble". Trets comuns del despotisme i?lustrat són l'absolutisme centralitzador, la racionalització de l'administració de l'Estat (legislació, impostos i funcionaris) i la reforma de l'ensenyament, orientat cap a les anomenades ciències útils i deslliurat del llast de la tradició. D'altra banda cercaven la modernització econòmica, mitjançant la liberalització de la propietat i la creació de programes de desenvolupament agrícola i industrial. Alhora, els monarques defensen les prerrogatives reials davant les de l'Església (lluita regalista). 2.LA SOCIETAT ESTAMENTAL: La societat de l'antic règim estava dividida, segons el dret tradicional, en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La característica principal de la societat estamental era la seva desigualtat civil. Hi havia dos grups molt diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats. 2.2- ELS PRIVILEGIATS: El clergat era el primer dels grups privilegiats i representava una part molt petita de la població, posseïa moltes propietats urbanes i rurals, a més els bisbes i els abats eren senyors de molts pobles i territoris. El clergat es podia distingir entre l'alt i el baix clergat. El primer estava compost per abats bisbes, canonges i alts càrrecs, en canvi el segon estava compost per capellans mossens i frares.
La noblesa era el segon estament privilegiat i el nucli fonamental de la classe dominant. La base de la seva riquesa era la propietat territorial, posseïa entre el 30 i el 40% de les terres i gaudia d'un seguit de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.
2.3- ELS NO PRIVILEGIATS
El tercer estament estava representat per la immensa majoria de la població. A pesar d'aquesta diversitat, al final de l'antic règim (segle XVIII) estaven units per un interès comú: la seva oposició als privilegis socials i al manteniment del règim feudal, així com la reivindicació de la igualtat civil.
Es poden distingir tres grans grups entre els no privilegiats: la burgesia, las classes populars urbanes i els pagesos. La burgesia constituïa la classe predominant dins del tercer estat i a més era el grup econòmic mes dinàmic de tota la societat.Les classes populars urbanes aplegaven una munió de treballadors manuals de les ciutats i la pagesia constituïa el sector mes nombrós de la població de l'antic règim.
Fases de la Revolució: monarquia constitucional (1789-1792)-república democràtica (1792-1794)-república burgesa (1794-1799). Liberalisme: El liberalisme é s un grup d'ideologies polí tiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col· lectiva.
Nacionalisme: És una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.
IL·lustració: És un moviment d caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII q va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim. Els precedents de l'il·lustració van ser John Locke i Isaac Newton. John va criticar l'absolutisme i va plantejar la divisió d poders. Newton va fer el mètode científic basat en l'observació i comprovació dels fets. La il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre el món. Les idees d la il·lustració van ser propagades per Montesquieu, Voltaire, Diderot i Rousseau: que foren un grup d pensadors francesos. Q en els seus escrits van defensar els principis de llibertat i d'igualtat dels éssers humans. Van argumentar q totes les persones neixen lliures i iguals. Per tant, la mobilitat social, el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència d ls persones. Hi havien dos tipus de pensaments: Pensament econòmic i Pensament polític.Pensament econòmic: En oposició al mercantillisme, q defensava l'acumulació d metalls preciosos com a font d riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-ho s'hi va imposar la fisiocràcia. Els fisiòcrates afirmaven q l'agricultura era la base per a la riquesa d'un país i a més, defensaven la propietat privada, la llibertat d comerç i indústria i s'oposaven a qualsevol intervenció d l'Estat. Pensament polític: La Il·lustració es va oposar a l'absolutisme i va configurar una nova doctrina que va ser el liberalisme.
Montesquieu: va defensar la divisió de poders (legislatiu,executiu i judicial) i va posar un èmfasi a la independència del poder judicial. Rousseau: va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional (tots el ciutadans tenien dret al vot). Voltaire: va defensar la necessitat d'un parlament q limités el poder del rei i d'un sistema fiscal q no recaigués sobre el poble. L'Enciclopèdia: Diderot i d'Alembert, van posar en marxa el projecte:l'enciclopèdia. Tractava de publicar una gran obra q reunís tots el coneixements d l'època, fonaments en la raó i en estudi d la natura. Es va començar a publicar al 1751 tenia 35 volums amb l'ajut dels escriptors d l'ILustració. Es van difundir els coneixements i es confrontaven idees a les acadèmies.
La Constitució dels Estats Units:és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre, 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats.
1.- Causes d la Revolució Francesa
1.1.- La revolució va ser el resultat de l'enfrontament de dos models d'organització econòmica i social diferents. La burgesia s'enfronta a l'Antic Règim. A finals del s.XVIII havia un gran desequilibri entre el desenvolupament econòmic i l'estructura social i política de l'Antic Règim. La burgesia tenia el poder econòmic i la noblesa el poder polític. Les indústries s'anaven multiplicant i això significava prosperitat sobretot per la burgesia. Però aquesta prosperitat estava amenaçada per :
Les estructures feudals i gremials.
Limitacions de la llibertat de comerç i indústria.
La burgesia s'oposa al privilego social i fiscal de la noblesa i el clergat.
La burgesia reclama un lloc a l'Estat i a la societat d'acord amb el seu poder econòmic.
La noblesa està aferrada al seu model feudal i no pot introduir les millores que demana la burgesia sense tocar aquest model .
1.2.- Problemes conjunturals durant la dècada de 1780. Van ser l'espurna que va encendre el foc revolucionari:
Crisis de subsistència. Fallida de collites de cereals, crisis del vi i el bestiar a partir de 1788 que van provoca l'augment del preu del pa i en general de l'alimentació.
Disminució dels salaris. Entre 1785-1789 més de la meitat del poder adquisitiu.
Davallada de la producció. Deguda a la minva del poder adquisitiu dels pagesos va disminuir la demanda de productes.
Entrada de productes anglesos a França. A partir de 1786 un tractat de comerç franco-anglès obre les portes a productes anglesos.
Crisi industrial i atur. Deguda al punt anterior.
Crisi financera. La Monarquia francesa estava molt endeutada i només podia refer-se treient els privilegis fiscals a la noblesa i el clergat però no ho van fer i l'Estat va arribar mols a prop de la fallida financera.
Despotisme IL·lustrat: és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que es podria resumir amb la frase de "tot per al poble però sense el poble". Trets comuns del despotisme i?lustrat són l'absolutisme centralitzador, la racionalització de l'administració de l'Estat (legislació, impostos i funcionaris) i la reforma de l'ensenyament, orientat cap a les anomenades ciències útils i deslliurat del llast de la tradició. D'altra banda cercaven la modernització econòmica, mitjançant la liberalització de la propietat i la creació de programes de desenvolupament agrícola i industrial. Alhora, els monarques defensen les prerrogatives reials davant les de l'Església (lluita regalista). 2.LA SOCIETAT ESTAMENTAL: La societat de l'antic règim estava dividida, segons el dret tradicional, en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La característica principal de la societat estamental era la seva desigualtat civil. Hi havia dos grups molt diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats. 2.2- ELS PRIVILEGIATS: El clergat era el primer dels grups privilegiats i representava una part molt petita de la població, posseïa moltes propietats urbanes i rurals, a més els bisbes i els abats eren senyors de molts pobles i territoris. El clergat es podia distingir entre l'alt i el baix clergat. El primer estava compost per abats bisbes, canonges i alts càrrecs, en canvi el segon estava compost per capellans mossens i frares.
La noblesa era el segon estament privilegiat i el nucli fonamental de la classe dominant. La base de la seva riquesa era la propietat territorial, posseïa entre el 30 i el 40% de les terres i gaudia d'un seguit de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.
2.3- ELS NO PRIVILEGIATS
El tercer estament estava representat per la immensa majoria de la població. A pesar d'aquesta diversitat, al final de l'antic règim (segle XVIII) estaven units per un interès comú: la seva oposició als privilegis socials i al manteniment del règim feudal, així com la reivindicació de la igualtat civil.
Es poden distingir tres grans grups entre els no privilegiats: la burgesia, las classes populars urbanes i els pagesos. La burgesia constituïa la classe predominant dins del tercer estat i a més era el grup econòmic mes dinàmic de tota la societat.Les classes populars urbanes aplegaven una munió de treballadors manuals de les ciutats i la pagesia constituïa el sector mes nombrós de la població de l'antic règim.
Fases de la Revolució: monarquia constitucional (1789-1792)-república democràtica (1792-1794)-república burgesa (1794-1799). Liberalisme: El liberalisme é s un grup d'ideologies polí tiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col· lectiva.
Nacionalisme: És una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.