Tamara camacho

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,2 KB

 

2.1. LA POESIA CORTESANA: La continuïtat del tòpics trobadorescos s'explica per la promoció que se'n feia des de la cort, ja que era una mostra del poder cultural dels reis. Els escriptors cortesans més importants: JAUME I PERE MARC: Foren dos poetes germans, oncle i pare, respectivament, d'Ausiàs Marc, autors d'una obra poètica ancorada en els tòpics de l'amor cortés. Jaume Marc, el Llibre de concordances, recull de preceptes literaris destinat als escriptors que participaven en els Jocs Florals, composicions líriques de tema amorós. Pere Marc fou autor de noves rimades i de poesies que reflectien els tòpics trobadorescos. GILABERT DE PRÒIXIDA: Fou un poeta valencià, fou un cavaller vinculat a la cort, que va participar en les expedicions militars a Sicília i a Sardenya. La mort prematura i els models tradicionals impediren que fóra influït per l'humanisme italià. De la seua obra es conserven 21 poemes de reflexió amorosa que segueixen els tòpics trobadorescos. ANDREU FEBRER: Fou poeta líric i traductor de la Commedia de Dante. De la seua obra es conserven 15 composicions amoroses que segueixen la tradició trobadoresca i els tòpics poètics esmentats.



2.2 LA PROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV: Els dos representants més importants d'aquest corrent. 1. FRANCESC EIXIMENIS: Fou un frare franciscà nascut a Girona, visqué molt de temps a València i morí a Perpinyà. De jove viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses, i en la maduressa abastà un gran renom tant en la cort com en el àmbits religiosos. La seua obra gaudí d'una gran popularitat. L'obra més extensa i coneguda fou Lo chrestià, un recull de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians. L'estil és clar i planer, ja que les exposicions llargues i les argumentacions matisades s'acompanyen de narracions breus, exemples,etc. Escrigué uns altres llibres, com el Llibre dels àngels, el llibre de les dones... 2. VICENT FERRER: Fou un frare dominicà nascut a València, que assolí fama internacional arran de la seua tasca predicadora. Com a mestre en teologia, fou conseller de reis i papes i intervingué directament en els principals esdeveniments religiosos de l'època. Ferrer no fou escriptor, sinó un gran orador que captivava l'atenció dels oïdors amb els sermons. Conservem part dels seus sermons gràcies als reportadors, els clergues que l'acompanyaven i escrivien les seues paraules. Els sermons de sant Vicent seguien l'estructura proposada per Eiximenis. L'escenificació del seu discurs era ben personal, ja que feia servir recursos teatrals, que commovien el públic. El llenguatge era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques, també emprava freqüents llatinismes.