Te jodes
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,73 KB
Al renaixement, l'ideal de bellesa es basa en l'equilibri, la proporcio i la perfeccio tecnica:
Caracteristiques estetiques:
-Recerca la naturalitat i la proporcio en les parts d'una obra (herencia de la grecia classica i roma)
-Harmonia entre text i melodia.
-Recerca del plaer sensual en la musica.
Caracteristiques musicals:
-El ritme, en la musica vocal, esta al servei del text(tactus). En la musica instrumental es molt mes marcat i esta al servei de la dansa.
-La textura mes utilitzada es la polifonia contrapuntistica, pero es comença a instauraruna primera textura polifonica homofonica (acords verticals).
-Musica majoritariament modal (basada en modes) pero cada vegada es tendeix mes la a la musica tonal (basada en les modes major i menor) actualment vigent.
-Neix la musica instrumental propiament dita (independent del text)
Polifonia contrapuntistica:
La textura contrapuntistica es l'art de sobreposar dues o mes melodies amb l'objectiu que evolucionin independentment o que es responguin imitant-se de manera reciproca, com si es perseguissin.
Es una visio horitzontal de la musica, en part per tractar-se d'un contrapunt modal (els modes sempre s'han caracteritzat per aquesta visio horitzontal). El contrapunt mante una independencia de les linies melodiques i atribueix la mateixa importancia a totes les veus.
Totes les estructures contrapuntistiques es basen en el principi de la imitacio, que consisteix a repetir un tema o una part d'un tema melodic en diferents veus i moments de la peça. Les formes en les quals predomina la textura contrapuntistica son el madrigal, la missa, la canzone i el ridecare.
Principals textures contrapuntistiques
-Eco:imitacio identica en forma d'eco per part d'una o mes veus, d'un fragment musical interpretat inicialment.
-Canon: imitacio identica d'un tema inicial per part d'altres veus que van entrant successivament en diferents moments de la peça.
-Contrapunt imitatiu: serie de fragments que imiten un fragment inicial i que entren contrapuntisticament , es a dir, successivament, com si es perseguissin.
Polifonia homofonica
La textura homofonica es l'art de crear, a partir d'una melodia, altres veus que evolucionin simultaniament al mateix ritme, provocant aixi un efecte bloc sonor vertical (acord).
L'homofonia es caracteritza per tenir una veu principal a partir de la cual es creen unes veus secundaries. Amb l'homofonia neix la visio vertical de la musica i es desenvolupen les regles de l'harmonia, es a dir, de l'art de compondre, a partir d'una veu principal, altres veus que, juntes, sonin be amb la primera. Les formes en les quals predomina la textura homofonica son el villancet i la musica de dansa.
Principals textures homofoniques:
-Homofonia per encadenament d'acords.
-Melodia acompanyada.
Musica a l'edat mitjana
Monodia religiosa:
Cant gregoria (a partir del segle v)
Caracteristiques musicals:
-Resar cantant: aixecar l'anima a Due i, mitjançant la musica, realçar la pregaria i aconseguir la bellesa espiritual.
Caracteristiques musicals:
-Monodic, melodia unilineal, visió horitzontal.
-Religios, cantat en les catedrals i en els monestirs.
-Vocal i col·lectiu, cantat per veus masculines (monjos)
-A cappella, sense instruments.
-Textos en llati, llengua de l'esglesia.
-Ritme flexible, que depen del text (tactus)
-Musica modal (modes eclesiastics, provinents dels modes grecs)
Estils
-Sil·labic (1 sil·laba = 1 so)
-Neumatic (1 sil·laba = 2 o 3 sons)
-Melismatic (1 sil·laba = mes de 3 sons)
-Salmodic (1 sol so = mes sil·labes)
Monodia profana: