Català examen 1 bat

LA LITERATURA MEDIEVAL
Entre el segle V(476) i el segle XV (1453).
Alta Edat mitjana : formació de les llengües romàniques.(s.V i s.XII)
Baixa Edat Mitjana: aparició de les literatures corresponents.(s.XII i s.XV)
Característiques generals
-El feudalisme fou el sistema d’organització social, política i econòmica. Es basava en la divisió de la societat en estaments, lligats pel contracte de vassallatge. Els tres estaments bàsics eren la noblesa, el clergat i el poble. El pacte feudal era un vincle pel qual el vassall prometia fidelitat i serveis al senyor a canvi de protecció.
-L’Església cristiana fixava els valors bàsics de la societat: el teocentrisme(Déu centre de tota la realitat) i la jerarquització social. El cavaller cristià  estava compromès en la defensa del cristianisme contra l’Islam. Els monestirs foren centres de cultura i formació.
A partir del segle XIII creixen les ciutats i es forma una nova classe social: la burgesia urbana. Amb una nova concepció de la vida
-Els comtats catalans (origen de la Catalunya actual) s’organitzen al llarg dels segles VIII,IX i X sota la sobirania del rei dels francs. Neixen com a marca fronterera (la Marca Hispànica) i mantenen estrets lligams polítics i culturals amb els territoris d’Occitània(s.XI i XII).
-El comte de Barcelona ,a partir del segle XII , serà també rei d’Aragó, i a partir del XIII, rei de València .Tots junts formaran la Corona d’Aragó. La lluita contra els sarraïns fou un eix fonamental de la política de la corona.
-En l’àmbit artístic, es distingeixen dos grans moviments: el romànic i el gòtic.-La literatura medieval presenta uns continguts diferenciats: el religiós (societat cristianitzada) i el profà (societat feudal).
LA LÍRICA MEDIEVAL
1.La lírica trobadoresca: Primera mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica,l’occità. Va gaudir de molt prestigi i es va estendre i imposar per la Romània. Els poetes catalans adopten la llengua i la tradició trobadoresca per: el prestigi d’aquesta poesia,  la proximitat geogràfica, les afinitats lingüístiques i els lligams polítics establerts entre les corts catalanes i occitanes.
2.La lírica culta escrita en llatí: L’estament eclesiàstic va conrear la poesia culta escrita en llatí.
3.La lírica escrita en català: L’estament popular que no tenia accés a la poesia culta dels monestirs ni a la de les corts feudals comptava amb una tradició de cançons populars: de bressol, de lloança, goigs, nadales… Aquesta lírica popular es transmetia oralment i fou recopilada en cançoners.
LA POESIA TROBADORESCA 
-Origen: Occitània .
-Datació: Segle XII i XIII període de màxima difusió. Però el seu conreu s’allarga fins a segles més enllà.
-Art de TROBAR: Trobar inventar o crear versos en occità; trobador compositor del text i la música d’aquesta poesia ( encara que a vegades aprofitaven la música de melodies conegudes). El trobador escrivia versos en occità i el poeta en llatí .El trobador tenia una bona formació .Les dones que conrearen poesia trobadoresca s’anomenen trobairitz.La informació sobre els trobadors ens ha arribat a través de les vides  i les razós  recollits en els cançoners juntament amb la seva obra. Els encarregats d’interpretar les cançons dels trobadors foren els joglars lírics. Aquests no tenien la consideració social ni la formació dels trobadors.
-Estil:Normes estrictes, rigidesa formal, rima consonant, mètrica exacta. L’estrofa : cobles amb tornada i/o refrany( versos repetits).Trobar clus , conceptes obscurs , text difícil.Trobar lleu, text senzill i entenedor.
-Gèneres:La cançó, gènere per excel·lència de la poesia trobadoresca, de temàtica amorosa.El sirventès, vehicle de l’atac, la ira, la polèmica literària o política i el discurs moralitzador.El plany, text per expressar la pèrdua d’un personatge important. Cant de mort.L’alba, expressió del disgust dels amants que havien de separar-se després de passar la nit junts.La pastorel·la poesia amorosa que descrivia la trobada del robador (cavaller) i una pastora.La tençó o debat intercanvi de discursos entre trobadors.