Catalanisme i republicanisme 1901-1909

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

p.Radical: partit república on va ser dirigit x A.Lerroux. Era un periodista andalús q va arribar a cat i q va ingressar en la Unió republic. Es guanyava mol a les masses populars i va aonseguir exits electorals. La sva ideologia era: radical,dmagog,anticatalanista,anticlerial i obrerista. Es considerat el primer polític modern.Al 1908 va abandonar la Unió repyblic i va fundar el p.Rdical. Després de la set.Tragica es trasllada a Madrid. El llerrouxisme perdra força a cat i lerroux desenvolupara la seva carrera política a Madrid.
republic. Catalans:al 1910 van formar una cualicio anomenada UFNR q al 1914 van formar coaicio en le eleccions, fracas i junts menys diputats q x separat, la Unió federal desapareixera.Al 1917 apareix partit república catala format per layret y companys.
carlins: carles5 i carles6, carlins mentre Jaume de borbó jaumiste.Al 1914 comença 1 Guerra Mundial i destaquen els germanofils, donaven suport a Alemanya alguns carlins germanofils abandonaren partit i fundaren partido catolico tradicionalista. Al 1931 Unió dels carlins, comunió tradicionalista.
requetes: unitats de soldats que actuen cm a força d xoc el desenvolupament del republicanisme i el mov.Obrer.
els partit i el sindicat socialista: distingim el psoe i la ugt
el PSOE es va fundar a finals del sxix. Al 1/3 del Segle XXX tindra un fort creixement tan a afiliats com votants. Va ser important a amdrid i al nord despanya. Formava coalicions amb altres països d'esquerres i al 1910 va formar coalició am republicans on va sortir el 1 ascó al psoe q va ser Pablo Iglesias. UGT: es un sindicat que creix molt,defensava la participació política i va ser un partit important a Madrid i al nord despanya, el principal mandatari Largo Caballero.
CADCI: es un sindicat catalanista(centre autonomista de dependents del comerç i de la undustria. Desenvolupa les funcions propies dun sindicat, es a dir defensa dels treballadors i tmbe funcions de mutualisme: cooperatives de consum i activitats culturals i educatives.
solidaritat catalana: lorigen d solidaritat es una acudid publicat a la revista cu-cut en que es ridiculitza a lexercit.Lexercit q es un sentir mol modest,va asaltar les redaccions a tallers d la revista cu-cut i de la veu de Catalunya.La societat civil catalana demana q es castigui als militars pero el govern en lloc d castigar als militars reacciona amb la llei de jurisdiccions al 1908.Aqesta llei pasava sota tribunals militars, les ofenses a la patria a la bandera i el honor dels militars.A Catalunya aqesta llei va seer molt mal acceptada, la reacció final a cat es la constitució de la solidaritat catalana, es una coalició q agrupava tots els partits d Catalunya menys dinàstics i lerrouxistes. Al 1906 es fa una manifestació multitudinaria a favor d solidaritat catalana: republicans-carlins. Lexit mes important de solidaritat catalana va arribar al 1907 cuan es presenta a les eleccions. De 44 escons obté 41,el seu programa electoral sel coneix com el del tivoli.






Anarcosindicalisme: solidaritat obrera es va crear al 1907, anarquistes i alguns socialistes i ubicades a Barcelona. Lany 1908 s'estén x tota Catalunya la confederacion regional de societats.Aqesta organització impulsà al 1910 crear la CNT que pretenia lunio de tots els sindicats despanya, predomini de lanarcosindicalisme, el sindicalisme com a estrategia per aconseguí la revolució i vaga general revolucionaria. Una confederació anarcosindicalista on buscava la independencia del proletariat, el apol.Licitisme i abstencionalisme electoral. Defensaven l'unitat sindical de tots els treballadors, enderrocar el capitalisme i la vaga general.
al 1918 la CNT celebra un congrès a Catalunya conegut com el congrès de sants on l'acord mes important va ser: 1.Saprova la substitució dels sindicats d'ofici pels sindicats únics o dindustria.
Agrupaven tots els treballadors duna mateixa branca de producció. 2. Es reafirmen en lanarcosindicalisme 3. negociació directe entre obrers i patrons 4. apol.Liticisme. Els líders anarquistes del cnt eren : salvador segui, Joan pairo i angel pestaña.
Setmana tragica(fets): al juliol de 1909, republicanisme, anarquista i socialistes van convocar una vaga general en contra de la Guerra. La vaga es va convertir en revolta popular, els carrers van començar aparèixer barricades,trets i es van cremer molts convents i esglésies. Aqesta evolta va agafar un aire antimilitar i anticlarial amb influència de Lerroux. Aquesta revolta es va descontrolar i els dirigents van intentar buscar algun responsable que es posés al capdavant per dirigir la revolta, pero ningú es va voler fer càrrec daqesta revolta. El govern va decretar Estat de Guerra, va treure més tropes al carrer i després va enviar mes reforços del exércit, que al final va acabar controlant la situació i al cap duna setmana tothom va tornar a la feina amb el resultat de 87 morts i molts ferits.
conseqüències:En primer lloc va donar en una forta repressió per tant del govern amb el suport de les classes benestants.Va ser un desprestigi del govern per part del moviment obrer i la premsa estrangera. Maura va caure del govern. Es va celebrar 216 consells de Guerra que van afectar 1700 persones i van dicatr 17 penes d mort i es van executar5.
Es va executar a Ferrer i Guardia acusat de ser el instigador de la revolta, es va considerar el fundador de elscola moderna a Catalunya.Va desapreixer la solidaritat catalana i els obrers van abandonar el lerrouxisme i es van orientar cap al anarcosindicalisme. Es van clausurar centres obrers, publicacions i escoles laiques. Es va acusar a la Lliga dhaver donat suport a la repressió.

Entradas relacionadas: