Comparacio nes filo

comparacion Hume/Descartes:Hume era empirista. L'empirisme, igual que el racionalisme, se centra en el coneixement i en la manera com coneixem, així com en els materials de què està fet el conocimiento.Hume distingeix dos tipus de percepcions: impressions i idees. Les impressions són les dades immediates d'una experiència sensible, mentre que les idees són les còpies afeblides que queden en la nostra ment després d'una experiència sensible. També distingeix entre percepcions simples i complexes. Les simples són indivisibles i les complexes són divisibles. Critica la metafísica, i nega l'existència de la idea de substància, ja que no es correspon amb cap experiència sensible. Per Descartes, el mètode de coneixement eren les matemàtiques, més en concret la geometria d'Euclides, mentre que per a Hume era la física de Newton. Descartes utilitzava el mètode hipotètic-deductiu, que va de l'universal al particular. Hume utilitzava el mètode inductiu, que va del particular a l'universal. Hume creu que el coneixement és probable. Descartes creu en l'existència d'una idees innates en l'ésser humà, veritats innegables i segures, però Hume les nega, ja que per ell la ment humana en néixer és com un llibre en blanc en el qual es va escrivint a través de l'experiència. Per Descartes el criteri de veritat era l'evidència: alguna cosa existeix quan la raó ho veu com evident, clar i diferent. Per Hume el criteri de veritat era el criteri de la correspondència: alguna cosa existeix quan es correspon amb una experiència sensible. Per a tots dos filòsofs, el coneixement és el coneixement d'idees, però tenen diferents conceptes d'idees. Descartes pensa que una idea és una mena de lent a través de la qual veiem el realment existent; per Hume és una còpia debilitada que queda en la nostra ment després d'una experiència sensible. La postura de Hume porta a l'escepticisme i al fenomenisme.Comparacion descartes/platon-platon esta motivado por principios de clado moral y politico es inverso al ejecutado por descartes, platon pretende que el alma ascienda al mundo inteligible con el fin de adquiere el conocimiento del bien. descartes propone dudar de todo hasta obtener la verdad y se encarga de fabricar un metodo en el que unir todas las ciencias para llegar al conocmiento del bien.- descartes parte del cogito y llega a la conclusion de que el pensamiento eciste fuera del cuerpo platon dice que el alma es inmortal y que el uepor es inferior y mortal es decir que si puede existir conocimiento fuera del cuerpo- el mudno tangible en platon lo define como imitacion al mundo inteligible y que ha tenido que nacer, pues es tangible y tiene cuerpo. descartes para explicar esto señala que el mudno es semejante a una maquina todo es materia y movimiento justifica la existencia de este mundo mediante la bondad e infinitud divinas.- platon dice que los cuerpos son una interpretacion matematica de los 4 elementos, descartes las matematicas participan en la realidad y que el conocmiento solo puede ser adquirido de acuerdo a sus bases.platon- el proyecto platonico era de naturaleza politica el conominieto tenia como objetivo la idea suprema del bien (justicia) descartes procede de la unificiacion de las ciencaias y busca la greacion de un árbol metafisico.- la exitencia de una verdad unica e inmutable para ambos filosofos es cierta. platon defiende las vias de la reminiscencia y la dialectica y descartes por el contrario defiende un procedimiento inverso el filosofo desconfia de todo y asi obteien la verdad.- ambos otrogan importancia alas matematicas platon y descartes no las conciben demodo similar platon relaciona con la dianoia y las antepone a su metodo dialectivo. descartes las considera el conocimiento racional perfecto y las situa en el eje central de su metodo.

Comparacion platon nietzche:Plató i Nietzsche representen una oposició radical, especialment perquè Nietzsche va construir el seu pensament en oberta oposició a la filosofia platònica. Nietzsche considera que són Sòcrates i Plató els que han pervertit el coneixement filosòfic, dividint la realitat en dos, rebutjant els sentits i la corporalitat, per fer de l'abstracte l'important, i menysprear el realment existent, el concret i material.Mientras Plató considera que els sentits únicament ens donen la possibilitat d'accedir a reflexos i ombres de la realitat, Nietzsche sosté que l'únic coneixement veritable, l'únic coneixement que mereix aquest nom és el que procedeix dels sentits. Serà el menyspreu dels sentits del que fonamenti en Plató la possibilitat d'accedir a un coneixement racional, ja que els sentits ens mantenen entre ombres, en canvi per a Nietzsche el menyspreu dels sentits és també menyspreu del món i buidament de tot, nihilisme. Plató sosté que l'autèntic coneixement només es pot aconseguir mitjançant la raó en l'exercici de la dialèctica, en un pla absolutament abstracte ,Como es evidente Nietzsche rechaza la división platónica de la realidad en dos mundos, el sensible y el de las ideas. Sólo existe un mundo y es el mundo en el que vivimos. La ontología platónica considera que lo verdadero es lo que no cambia, lo que permanece y es igual a sí mismo eternamente, mientras que Nietzsche tiene una postura más cercana a la que defendió Heráclito, según la cual la realidad es cambiante, mutable y dinámica, siendo engañosa la idea de permanencia o de subsistencia como cosas. El mundo de las ideas sería, en terminología nietzscheana, es un trasmundo, esto es, una realidad inventada que se presenta como verdadera y que se convierte en norma para enjuiciar la realidad verdadera que es la material. Ese trasmundo es el paraíso y el Dios del Cristianismo que reelaboró la Filosofía de Platón para convertirla en un mensaje para los pobres. El bien y el mal son considerados por Nietzsche no como criterios morales, sino como elementos de poder incrustados y ocultados en el lenguaje. Para Platón el bien, concretamente la Idea del Bien, era el centro de su ontología y posibilitador no sólo del ser sino también de la verdad.:De Mill: La cohesió moral que necessita una societat ha de provenir de l'ètica. La que proposa Mill, és l'ètica del principi utilitarista, segons la qual la bondat d'una acció correspon a la major quantitat de felicitat del major nombre possible de persones, i on «felicitat» és presència de plaer i absència de dolor. A l'egoisme ètic que suposa el principi utilitarista, contraposa Mill, com a contrapès, la reflexió que no hi ha felicitat pròpia sense la percepció de la felicitat dels altres.MILL CONTRA NIETsche:en el utilitarismo etico el mes important es conseguir el major benefici per el maxim nombre de persones sin tener en compte si tu surt beneficiat o no.perque fent feliz al maxim nombre d epersonas tu tambe seras feliz llavors mill eestara en contra de la satisfaccio perque es el sentiment de sentirse be un mateiz perque sua ccio le ha produit un benefici a ella sin tener en compte si la produit un benefici per a mes personas.nietsche defensa un egoisme etic on has de fer accions que tu siguis el ke et satisfaces sin tener en compte a les demes persones.nietzsche defensa el egoismo etic perque esta buscan el major benefici per el amyot nombre de personas iria a favor de lamoral dels esclaus y llavors no evolucionarian i no tendrian voluntad de poder si se base enel vitilitarismo etico mai naveria el superhombe que volveria a instaurar como moral bona la moral dels senyor,i mill es basa tant en al felicitat que nietzsche lo veria com a signe de decadencia,perque nietzsche acepta la vida com es i mill el que fa es buscar la felicitat.