Coneixement Nietzsche

Nietzsche NOU CONTEXT FILOSOFIC: EL VITALISME Vitalisme, sistema de pensament, que pren la vida com a eix vertebrador de les seves reflexions. Nietzsche no accepta que la raó sigui l’element últim que tot ho valida. A base de la raó hi podem resseguir la pressència exigent de la vida.LA VIDA ES VOLUNTAT DE PODEREl paper central en Nietzsche es la vida.La vida, entesa com a voluntat d’afirmació, esdevé l’origen d’accións, sentiments i pensaments. La racionalitat o la moralitat son eines al servei de la vida, d ela voluntat d’afirmació o com diu Nietzsche, de la voluntat de poder. Nietzsche insisteix que la raó i els seus conceptes no són entitats autónomes que calgui valorar per elles mateixes. Per Nietzsche, els diversos sistemes morals, religiosos o filosofics han de ser entesos com a estrategies que al vida humana utilitza per afirmar-se, per imposar la seva voluntat de poder.ELS CONCEPTES I ELS VALORS COM A Símptomes Els sistemes filosofics i morals son per a Nietzsche eines al servei d ela voluntat de poder de la vida. Aquest nou métode que cerca l’origen ocult d eles nostres idees es anomenat per Nietzsche genealogía. Nomes si entenem quina mena de vida hi ha sota els conceptes i els valors entendrem quin paper representen aquests productes que la vida ha creat i que sovint se’ns mostren com si es justifiquessin per si mateixos.ALIGUES I ANYELLS: EL SUPERHOME Nietzsche distingeix dues tipologies vitals.• la vida noble, la de l’individu creador, intuïtiu, dotat per a la vida espontania, satisfet de viure. És el superhome, un concepte que contraposa al d’humanitat que, segons ell, predomina actualment.•la vida feble, necessitada de seguretats, que es manifesta en el savi estoic que predica la resignació;ELS TRES ESTADIS DE L’ESPERIT Nietzsche tres maneres de manifestar-se la vida, tres estadis de l’esperit:• primer estadi: representat per la figura d’un camell. El camell simbolitza una vida que nomes posant-se al servei d’una suposada vida superior és capaç de sentir-se valuosa. La seva conducta està regida pel “tu has de”, pel sentiment del deure, per l’obligació i el sacrifici. Com més se sacrifica, més sent que esta acomplint el seu destí.•segon estadi: és el representat per la figura d’un lleó. Es la negació de l’estadi anterior: arribar un moment en que l’esser huma pren consiència del seu esclavatge i es rebel·la. El lleó aspira a dirigir la seva vida amb un “jo vull”. La voluntat de Lleó no es un impuls cap a endavant, sinó una fugida, un “ser lliure de”. Es tracta d’una voluntat que consisteix a voler NO SER alguna cosa. Es una voluntat incapaç encara d’afirmar-se a si mateixa, amb la mirada sempre posada en uns valors que no ha creat contra els quals hi lluita.•tercer estadi: representat per la figura d’un nen. Es l’estadi de l’afirmació joiosa d ela vida. El nen simbolitza el superhomenietzscheà. La vida representada pel nen afirma amb alegría el que és i es projecta cap al futur: “ és lliure per a”. El nen és manifestació de la creació, de la lleugeresa, de l’empenta vital, de l’espontaneïtat per viure.L’ORIGEN D ELA IDEA DE VERITAT tot coneixement és antropomorfic, marcat per la subjectivitat humana, i qualsevol pretensió de coneixer la realitat en ella mateixa és nomes una ficció. El coneixement es basteix sobre les paraules, i amb elles, segons Nietzsche, caiem en un parany. Les paraules funcionen com a metafores, amb l’us de les paraules tendim a oblidar les diferencies i a tractar coma igual allo que no ho es. Oblidant les diferencies que hi ha entre les coses que una mateixa paraula pot substituir, creem els conceptes. Nietzsche afirma que el concepte és el residu d’una metafora. Per a Nietzsche, no existeix el coneixement, com el descobriment de veritats universals. La veritat, es una metáfora que hem oblidat que ho era i que ens ha esdevingut obligatoria. Aquest perspectivisme es una constant en Nietzsche. Per a Nietzsche, l’intel·lecte crea ficcions útils.





LA VERITAT COM A Convenció Útil Nietzsche afirma que cal establir un acord sobre allo que anomenem veritat, sobre quines metafores considerarem valides. Segons Nietzsche, la vida va perdre empena, va perdre força i confiança en l’instint. Per a aquesta vida feble, la ficció d’estabilitat que atorguen els conceptes resulta imprescindible. El valor del coneixement i de la idea de veritat, son el producte de la voluntat d’afirmació d’una vida feble. La vida feble afirma l’existència d ela veritat i l’obligació moral de respectar-la. Coneixement i moral, plegats, conformen l’estrategia dels febles per contrarestar l’alegre vitalitat de l’home noble i exercir sobre ell la seva voluntat de poder.EL VALOR DELS VALORS Els valors no valen per si mateixos, si no que el seu valor prove d ela seva capacitat de servir a la vida.La vida no es manifesta d’una única manera. Hi ha vides nobles i vides febles. En conseqüencia, per a Nietzsche no hi ha una única manera d’afirmar-se valorant. Cada forma de vida, en funció de la seva capacitat, estableix els seus propis valors morals. MORAL DE SENYORS, MORAL D’ESCLAUS Noble;feble, Nietzsche, distingeix dos tipus de moral, que valors creen seguint un proces diferent. • moral de senyors: soregix de la vida noble, forta, de la propia afirmació, del fet primari de sentir com un nen, que esta be ser qui soc i fer el que faig.La primera experiencia de la vida feble, en canvi, es la consiencia de l’exterior coma obstacle, de la vida com quelcom que cal superar, de l’altre com algú que provoca un dolor.• el punt de partença d ela constitució d ela moral d’esclaus es el que ell anomena ressentiment, la quiexa contra aquell o contra allo que algú sent que li fa mal. La vida noble es odiada i aquest odi neix una nova manera de valorar. El feble estableix els seus valors de manera negativa. Começa per trovar dolent allo que li fa mal, i acaba consierant-se, per negació, bo. Els nous valors son l’antítesi dels valors nobles. Es produeix el que Nietzsche nomena primera transvaloració que culmina en l’afirmació dels ideals ascetics: la feblesa, la humiltitat, la renuncia, la negació dels instints…LA PERDUA DEL CENTRE La moral feble proposa els seus valors, i els justifica en la voluntat d’un Déu de bondat. Pero Nietzsche manté que aquests valors no són més que una estrategia de la vida per a afirmar-se. La vida feble necesita referencies fermes, pero NIEZSCHE afirma que no és posible mantenir la confiança en Déu. La submissió d ela vid a la raó , son estrategies al servei d’una forma de vida que les necesita. Nietzsche nega l’existència d’un centre unificador i afirma haver desemmascarat els qui la defensen, mort de Déu.LA PLURALITAT DE VALORS Nietzsche es sovint qualificat de nihilista, de negador dels valors, pero no es cert, Nietzsche considera que els valor sson l’eina fonamental d’afirmació de la vida. Allo que nega es que aquests valors siguin únics, que tinguin un caracter objectiu i universal. Cal, substituir el monoteisme pel politeisme entes ocm a pluralitat de valors, com a possibilitat d’afirmar-se de múltiples maneres.Per a ell, cal desterrar la idea d’una veritat única, d’un bé absolut, per deixar lloc a les múltiples veritats i als nous valors propis d’un esperit lliure i creador. I cal abandonar també tota esperança en l’altra vida si es vol que la vida terrenal tingui sentit per a ella mateixa.UN CRITERI DE MORALITAT l’etern retorn. Nietzsche afirma que tot tornara infinties vegades. L’etern retorn constitueix fonamentalment un criteri demoralitat que avalua la percepció que tenim de la vida aclaran-la am la seva eventual repetició eterna.Els actes autenticament valuosos son els que es fan amb tal dedicació que hom desitjaria veure’ls tornar eternament.El criteri de moralitat de Nietzsche constitueix una critica que va directament al cor de la tradició i de la modernitat. Mentre el present sigui desvaloritzat en nom del progres cap a un futur ideal, no sera posible l’aparició d el’home nou que estima la seva vida. Nietzsche reivindica el valor del present i proposa estimar prou la propia vida comp er no situar fora d’ella el seu sentit.