Derecho laboral

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,64 KB

 

TEMA 4: APLICACIÓ DE LES NORMES LABORALS.    

 1. Jerarquia de  les normes laborals i principis d’interpretació i aplicació.

 El conveni col·lectiu no sempre està per sota de la lleià cas remissió en blanc.

  • Jerarquia estàtica entre les normes laborals.
    • Constitució Espanyola.
    • Normativa internacional.
    • Llei (3.1 a] ET) i reglament (3.1 a] i 3.2 ET)
    • Conveni Col·lectiu (3.1 b] i 85.1 ET). Excepcions.
    • Pactes o condicions més beneficioses (3.1 c] ET/1089 Cc). Els pactes no son fonts de dret o condició més beneficiosa, però tenen relació d’irrenunciabilitat, els pactes no poden implicar la renuncia de llei.

Relació d’irrenunciabilitat, no de jerarquia.

No són font de dret (norma). Tanmateix obliguen a les parts.

  • Costum (3.1 d] i 3.4 ET). Excepte el costum per remissió. El costum està a sota de la jerarquia perquè mitjançant els pactes podem renunciar al costum.
  • Conseqüències del pp de jerarquia:
  • Nul·litat de la norma inferior contradictòria amb la superior (2.2 ET).
  • Jerarquia dinàmica en normes laborals (Manual professor Montoya). Davant d’una matèria (com els descans setmanal) pot estar regulat per: Norma interna/Estat treballador/Conveni col·lectiu.
    • Aplicació preferent de la norma jeràrquicament inferior. Aplicarem la inferior pq el conveni haurà millorat allò que preveu l’estatut, és mes rica en contingut i per tant la aplicarem, d’aquesta manera les normes superiors s’anomenen normes mínimes i les inferiors son normes més avantatjoses.
  • La norma inferior, si aporta contingut, és més avantatjosa que la superior jeràrquicament.


En el ámbito laboral, el reglamento no puede regular condiciones distintas a las establecidas por la ley objeto de desarrollo ( art. 3.2 ET), aunque por disposición legal se le pueden atribuir otras posibilidades; la jurisprudencia admite el reglamento en las materias no reguladas por ley y no remitidas a la negociación colectiva.

El reglamento tampoco puede contradecir lo dispuesto en normas internacionalesratificadas por España, ni el Derecho comunitario (cuya trasposición al ordenamiento español añade, por cierto, otras posibilidades de uso de la norma reglamentaria). Suele tener carácter imperativo para el convenio colectivo y el contrato de trabajo; también prevalece sobre la costumbre.

  • Interpretació de les normes laborals i principi protreballador.(*)
  • Aplicació de les normes bàsiques d’interpretació (art. 3 Cc). Quan hi ha una norma laboral hem d’aplicar el criteri bàsic pro treballador, que significa, agafar la interpretació més coherent al treballador.
  • Criteri bàsic, obligat i preliminar.
  • El principi d’interpretació pro operario.
  • Formulació bàsica: “En cas de dubte en la interpretació d’una norma i, havent-hi dues interpretacions igualment vàlides, s’aplica la que més afavoreixi el treballador”
    • Origen jurisprudencial. (Suport 9.2 CE). El T.S va acollir aquest criteri que venia de tribunals inferiors i el va acceptar.

No té reconeixement normatiu.

  • Criteri d’interpretació subsidiari. 1r aplicarem criteris bàsics del codi civil i si no ens en sortim aplicarem aquest criteri subsidiari.

Necessitat aplicació prèvia criteris generals.

  • Aplicable només a normes laborals. Les clàusules del contracte no son una norma.

                              -Sí al conveni col·lectiu.

                              -No a clàusules contractuals.