La dona al cafè de la Marina

La dona

Un dels  temes de l'obra ''El Cafè de la Marina'' és el masclisme de l’època, en la que els homes tenen una actitud de superioritat envers les dones,  que es mostren submises.  Viuen en una societat hipòcrita i masclista, patint un tracte discriminatori tan generalitzat, que sorprenentment en l’obra  inclús les pròpies dones assumien el tracte discriminatori com un fet natural. ( - Condició submisa de la dona) .Les desigualtats tenen l’origen remot en els diferents rols als que la diferent fisiologia de l’home i la dona els abocava en  aquella època, en les quals la pobresa de mitjans d’una banda i la duresa que requeria la supervivència, de l’altra, els feia comportar-se d’aquella manera. Un exemple podria ser el maltracta que estava sotmesa la mare de Claudi, o el rol de paper al que estaven obligades les dones , com la pobre Rosa, que no pot tornar a anar al cafè perquè ha de cuidar de la mare d’en Rafael, a més de viure encadenada a casa del marit perquè ara es només seva. exerceix un autoritarisme masculí, heretat del mateix ordre patriarcal en què encaixa tan bé. Aquest despotisme de Rafel envers la dona es combina amb el tracte feridor que dispensa a la cunyada perquè en el fons la creu una mala dona.La dona, era la que quedava embarassada i la que paria els fills, era confinada a les feines que avui diríem de la llar, mentre que l’home s’encarregava de la pesca. En aquest cas millor dit ells al bar, metres la dona treballa a casa.

El poble en general són hipòcrites per el menyspreu que tenen a la Caterina pel seu avortament.

- Matrimoni per conveniència 
- Pobresa i supervivència dels pescadors

1. La maternitat

Ser mare o no ser-ne és un maldecap lògic en un univers tradicional, que exigeix fertilitat a la dona. A El Cafè de la Marina, s’hi dibuixa una dicotomia entre la maternitat desitjada i la maternitat frustrada. Ja a l’escena VII del 1r acte, Rosa reconeix que li interessa Rafel sobretot en qualitat d’agent reproductor.

Al pol oposat s’hi situa Rufina, per la seva condició d’estèril i potser la seva esterilitat contribueix una mica al verí que destil·len les seves xafarderies.

En Caterina, s’apleguen anhel i frustració. Va concebre il·lícitament però volia el nadó. Avorta pressionada pel pare i una tia, però el trauma no impedeix que encara somiï desperta: un breu monòleg, on imagina trossos de la seva vida amb el nen, apareix a l’obra. Al revés de Caterina i sa germana, per a Gracieta, de la mateixa edat que Rosa, el rellotge biològic no sona: no l’atreuen els nois perquè facin fills, sinó perquè vénen a la font i a ballar.

A El Cafè de la Marina hi ha, a més una mare morta. L’orfenesa afegeix a l’argument un toc melodramàtic, de regust molt sagarrià. Totes dues germanes han tret alguna cosa de la mare: Rosa s’hi assembla físicament, en canvi Caterina n’ha clonat la manera de ser, bondadosa i innocent. A més, Caterina, fa de mare de la seva germana petita.

1. Masclisme

Que totes les noies del port s’imaginin que tenen un homenet i cap d’elles no es deleixi per una nena, indica de manera prou clara la mentalitat patriarcal que impera. A més els il·lusiona donar a llum un nadó que sigui una fotocòpia del seu progenitor.

Es respira misogínia ambiental. Rufí preferiria que la cantina es reservés el dret d’admissió: és lloc d’homes. Excepte Caterina, que aboca la beguda, i Salvadora, que compra vermut per al fill, la resta de dones sobren.