Drames rurals resum

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 24,49 KB

1. El Met de Conques.
Les Conques són una mare i una filla que viuen juntes i que tothom creu que són bruixes.
La filla es queda embarassada del boig del poble (sense estar casada) i té un fill (un noi que serà alt prim, sense cultura ni educació) que està marginat per tot el poble, mentre és petit. Poc a poc el van acceptant però el tracten com si fos “l’home del sac”. Mare i fill viuen sols i ella pateix de veure com tracten al seu fill. El noi, que és molt creient (sempre va a missa, a les processons de setmana santa, …) sembla que només troba consol en la religió i només es sent bé quan va a l’església a resar.
La seva mare es posa malalta, per menjar bolets verinosos, i finalment morirà, en no haver acudit el metge. El noi, que ha quedat sol, no menja i no es cuida, camina i camina sense saber on va. S’alimenta del que els pagesos li donen. Viu com un captaire i per les nits somnia i té aparicions de la seva mare i de Jesús. Finalment, deixa de menjar, i de la pròpia debilitat es trenca una cama i s’oculta en una cova prop del riu. Allà mor; temps més tard uns caçadors trobaran el seu esquelet.
Idea central: Persecució d’un ideal (Mor mentre està predicant)
  2. Idil·li Xorc.
La Laia i en Tit es troben un dia pel carrer mentre anaven a captar. Seuen en un clos perquè en Tit descansi, i comencen a parlar. En Tit li explica la seva vida (que la seva família el maltracta...) i li diu que tant de bo trobés una dona. Aleshores, els dos es diuen que s'agraden mútuament i que es casaran quan tinguin suficients diners. Quan el grup de captaires o van saber fan mofa a en Tit, que decideix que no vol captar més amb ells. (No tindrà diners i per tant no podrà pagar el casament). Finalment, és la Laia qui acaba pagant la boda. Quan el poble se’n assabenta també es mofen d'ells. A en Tit el fan fora de casa i se'n va a viure amb la Laia. Es casen un dia de matinada (a les 4h). (De testimoni de la Laia, el cec del poble. De testimoni d'en Tit el campaner de l’església.) Els casa el rector del poble, i en sortir del poble són apedregats. Tots entren dins l’església, menys en Josep (en “Tit”) que es queda fora. En Josep morirà, li resarà un parenostre i la Laia plorarà la seva mort.
  3. PARRICIDI
Personatges principals: Felet, Lena, Titet, Pau, gent del poble.
FELET: és el marit de la Lena. Acostuma a anar al bar a emborratxar-se. És acusat injustament de l'assassinat de la seva
dona. Representa la figura d'una persona de poble.
LENA: és la dona del Felet, i és una mestressa de casa que cuida del seu fill. És infidel perquè té diversos amants, un d'ells el Pau, que l'acaba assassinant.
TITET: és el fill de la Lena i el Felet. És molt innocent, i té part de culpa de l'empresonament del seu pare (és petit perquè encara dorm en un bressol i al llibre parla com un bebè).
PAU: és l'amant de la Lena. És molt gelós i violent, i acaba assassinant a la Lena.
GENT DEL POBLE: metge, rector, i altres dones molt tafaneres. Acusen al Felet de l’assassinat i no deixen que es defensi.
RESUM:
La Lena està sola a casa amb el seu fill Titet perquè el seu marit a marxat a la taverna. El Titet està dormint al bressol de l'habitació dels seus pares, i la Lena està asseguda al llit. De sobte un dels amants de la Lena, en Pau, entra per la finestra i, enfadat perquè ella no li diu amb quin altre Home s'està veient, l'escanya i la mata a ganivetades (14 ganivetades, amb un ganivet que estava a sota del llit, amb el que jugava el nen), i fuig per la finestra.
En Felet torna a casa borratxo i s'estira a dormir al llit on la Lena està morta i plena de sang (com que es de nit no veu res).
Al matí següent, el Titet intenta despertar a la seva mare, però no diu res (és tan petit que no s'adona del que ha passat, tot i que la Lena està envoltada de sang), i el seu pare està tan adormit que tampoc el sent. Llavors surt al carrer, i es troba amb unes veïnes que porten al nen a casa, i quan arriben a l'habitació i es troben la Lena morta i en Felet dormint al costat comencen a cridar. Llavors avisen al jutge i al rector, i una multitud de gent puja a l'habitació i acusen al Felet de l'assassinat. Ell no recordava de res de la nit anterior (perquè havia begut molt), i com que el ganivet amb la sang està pel llit, tothom dóna per fet que ha estat ell i no es pot defensar. Així que l'envien davant la justícia i el condemnen sense cap prova, tot i que en realitat ell no ha fet res (la teoria de la gent és que va arribar borratxo i es va començar a barallar amb la Lena, llavors la va escanyar i la va matar a ganivetades).
Tot i així, mentre tota la gent estava a l'habitació, en Titet ha mirat per la finestra i ha agafat un tros de tela amb taques que ha trobat enganxat (és un tros de la camisa del Pau, que quan va saltar per la finestra per fugir, se li va esgarrapar i un tros de tela va quedar enganxat a la finestra). A més, ningú veu que al bosc del costat de casa hi ha unes petjades recents, les petjades que el Pau va deixar quan va fugir.
  4. DALTABAIX
Principals: En Verí (hereu) i La Doloreta
Secundaris: Quim, vell   Palau, l’àvia Pastora, Llombric.
El conte tracta sobre l’ avi Palau que és molt vago i mai fa res. Té dos fills: en Quim (18) i l’ hereu (22) a qui anomenen Verí perquè de petit era molt entremaliat. A diferència del seu pare treballen al camp. L’ hereu es casa amb la Doloreta, una forastera, que al cap d’ un any d’ haver-se casat empitjora molt anímicament degut a la situació familiar. Inclús arriba a fer de criada de l’ avi Palau. Tenen un fill a qui li diuen Llombric. Al cap de 4 anys, un dia l’ hereu prova una mula nova, la qual, quan l’ hereu arriba al poble comença a sentar-se i a no voler caminar. L’ hereu enfadat li fot fuetades i la mula no respon. Es cansa i li pren foc. La mula surt corrents amb l’ hereu a sobre i s’ emporta per davant a l’ avi i en LLombric. Hi ha una gran patacada i tots moren. La Doloreta es desmaia i al cap d’ un quants dies quan es desperta cau com en una depressió perquè s’ ha mort el seu fill.
  5. EL PASTOR
Primer hi ha una introducció al conte -> els pastors empordanesos són molt odiats per tots, ja que són molt antipàtics i es preocupen molt per les seves terres. Conte:
INTRODUCCIÓ:
Ton és un pagès de l’Empordà, que és molt inofensiu, mai fa mal a ningú i el que més l’importa són les seves terres, que s’anomenen Camp de les Saules. Té una dona, Rosa i una neboda (no té fills). L’únic que fa és cuidar el seu camp i preocupar-se per ell, fins que un dia, que està passejant per allà veu que algú ha entrat al seu camp i l’ha destrossat tot.
NUS:
Qui havia destrossat el camp havia estat en Nasi, un pastor que té molt mala reputació perquè sempre busca fer mal als altres i un dia entra al camp del Ton i ho destrossa tot. Ton com a venjança decideix posar al camp prunes amb hams(anzuelos) i quan Nasi torna amb el seu ramat al camp, el seu ramat se les menja i moren moltes ovelles. Nasi espera a la nit per venjar-se de qui havia fet allò amb les prunes.
DESENLLAÇ
Ton arriba al camp i es troba amb Nasi. Discuteixen i Nasi li clava un ganivet en Ton. Aquest mor i Nasi tira el seu cos al riu.
  6. LA VELLA
Personatge principal: la padrina de cal Manyo (la vella)
secundaris: l'hereu , la jove, la mossa gran, el bordessagot, la nena i el Baldiri( carreter)
Aquest conte tracte de la situació d'aquesta dona gran , molt gran i malalta, i com la seva pròpia família no li fa ni cas, i a sobre, esperen a que es mori algun dia. [Bàsicament això seria el tema.]
Comença pel matí , quan la jove la treu al porxo( la deixen allà clavada, perquè ella gairebé no es pot ni moure). La padrina(vella) anant cap al poble veí a confessar-se, pateix una embòlia enmig de la carretera. Un carreter que passa per allà la recull i la porta cap a casa( no abans de tirar-li una pedra i sacsejar-la amb el peu, pensant q era un borratxo). Al rebre-la a casa , fan veure que estan espantats i li donen de beure i menjar , però nomes per quedar bé, per ells només es una molèstia , li fan la extremunció i ja es queden tranquils. La vella no pot ni parlar, però esta molt trista ja que nota com l'abandonen , al final ni la vigilen i es queda sola. Un dia quan ella estava sola al porxo, com sempre, nota olor de cremat , i al cap de res la casa ja s'estava cremant. Ella intenta cridar però no pot per l'hemiplexia que pateix i tampoc pot escapar-se ja que no li responen les cames així que acaba morint. Més tard tothom compadia al hereu de cal manyo per la destrucció de la casa però ningú esmentava la pobre vella que ja no feia res en aquest món.
  7. L'EMPELT
En Pau, el sereno, avisa al Noi Ordis que davant del seu pati ha vist un Home sospitós i que li semblava que tenia la intenció de robar-li, ell no li fa cas perquè diu que ningú del poble s’atreviria sabent que té una escopeta a la seva habitació. Es acomiaden, el Noi Ordis va a donar un tomb pel mercat, i el seu germà li posa la mà a l’espatlla i se’l mira amb disgust. L’endemà, es troba amb el seu germanastre, amb el que no es dirigia la paraula, i li demanà llenya, el Noi hi accedí. Quan arriba a casa la seva dona li diu que havia entrat el seu germà i s’havia estat una bona estona remenant i buscant la millor llenya. Aquell mateix vespre el Noi Ordis revisa totes les portes i finestres pel que li havia dit el sereno i troba una finestra “arreglada” perquè s'obrís des de fora. Decideix fer guàrdia i descobreix que el lladre és el seu germà. Quan el petit Ordis és descobert pel seu germà gran que va armat li diu (begut) que “el mati” però el Noi Ordis el deixa marxar i li perdona la vida. Quan el Gran de ca l’Ordis es queda sol, plora i es queda observant al seu germà per la finestra.
  8. AGONIA
Personatges: En Minguet (protagonista), la Bel (la seva dona), el doctor Ramon.
La Bel està estirada en el seu llit a punt de morir en un dia de tempesta i en Minguet està desesperat perquè el doctor Ramon encara no ha arribat i ha de curar a la seva dona. (La Bel va ser la serventa de la família del doctor Ramon durant molts anys i se’ls estima molt tot i que la família no la tracta tant bé com ella a ells). Mentre en Minguet espera amb ànsia al metge, la Bel és capaç d’articular alguna paraula i li diu al seu marit que el perdoni tot i que en Minguet no sap perquè. Ell li diu que la perdona però que no li ha de demanar perdó per res i la Bel li comença a dir que morirà i que li ha de confessar una cosa. Passen els minuts, la tempesta segueix i el metge encara no ha arribat. Mentrestant, la Bel continua parlant amb molt d’esforç i li diu a en Minguet que li ha de confessar una cosa perquè sinó Déu la condemnarà. Ell li diu que no parli i descansi però ella vol dir-li de totes maneres. Al final en Minguet li pregunta què és això que li ha de dir tant important i la Bel li explica que quan es va casar amb ell (que era 15 anys més jove que en Minguet) ja estaba embarassada del seu primer fill, és a dir, l’hereu. Aleshores en Minguet descobreix que el fill gran no és seu i que, a més a més, és del doctor Ramon. Un cop la Bel s’acaba de confessar, li diu al seu marit que perdoni també al metge ja que a ella havia jurat perdonar-la i havent-ho fet mor. En aquell moment, en Minguet (que sentia tristor i odi a la vegada) sent arribar a en Ramon i, sense fer referència a la confessió que li havia fet la seva difunta dona, li diu que porti el Sant Crist perquè la Bel, a qui tant havia estimat, pugui descansar en pau.
  9. OMBRES:
Personatges principals: Maleneta (molt blanca de pell, ulls i cabell foscos- es, diu que com les mores)
Secundaris: Rita (cosina Maleneta, és rossa amb els ulls verds), Genís (marit Rita), marit Maleneta (es un hereu i viuen en un mas, li diuen Sagristà), metge, sogra de Maleneta.
Un jove va caminant pel camp un dia d’abril quan sent un xiscle i veu una vaca. De darrere de la vaca apareix una noia descalça, amb la roba trencada, amb un tros de mocador per la cara, despentinada   (amb unes pintes de boja) que comença a ballar i saltar. Apareix un altre noi que va rient del que fa la noia i el primer noi li pregunta que qui és i li diu que és la MALENETA. Llavors el primer noi recorda una historia que diu així:La Maleneta i la Rita eren 2 cosines que van quedar orfes i vivien juntes (tenien uns 20 anys). Al cap d’un temps es casen cadascuna amb un i la Maleneta va a viure amb el seu marit al cap de 3 anys, les dues tenen un fill i cada diumenge es veien al poble. Al cap de 3 anys més, la Maleneta deixa d’anar al poble amb l’excusa de que té molta feina. I la Rita li pregunta si ha passat alguna cosa i la Maleneta li diu que no i la Rita se la creu. Al cap d’1 mes apareix la Maleneta a casa de la seva cosina (pel matí) i la veuen preocupada i diu que no vol tornar a casa però no els vol dir que ha passat. (la Rita i el Genís es pensen que la pega)Llavors el Genís va a veure al marit que tampoc li diu res del que ha passat, només li diu que la faci tornar. El fill de la Maleneta està amb la seva sogra. I el Genís i la Rita li diuen que ha de tornar que si no la gent parlarà d’ella i tal. Ella diu que no vol, que es tornarà boja (“Me locaré”). Al final la convenç i torna a casa però uns dies després, a la nit torna (va amb les pintes descrites al principi) i truquen al metge que diu que és un ram de bogeria. El Genís i el metge parlen a fora mentre la Rita els observa per la finestra. El Genís hi va anant a la masia i li va explicant coses al metge que també va venint. Després tot bé, la Maleneta ensenya a les dones del poble a cosir be i cada dia baixa a veure al seu fill però nota que ja no l’estima. quan li diuen que no te la raó en alguna cosa es rebota i es torna boja. es va escapant cap a la muntanya i no torna fins tard, va a veure a la vaca que diu que es seva… (està com una regadera).Finalment la sogra del marit es mor i el marit se’n va amb el fill a Argentina. I no se sap de on li ve la bogeria a la Maleneta.
  10. L’EXPLOSIÓ:
Personatges principals: Peret i Quimeta. Casats, joves i pobres.
Personatges secundaris: Don Eladi i Palmella.
PERET: abans: tenia el millor geni del món, prudent, treballador, alegre (aquesta faceta no surt al conte)
Ara: s’ha tornat un rondinaire, esquerp, verinós, ple de rancúnies i recels, queixant-se sempre dels amos. És per això que don Eladi l’ha acomiadat del seu taller moblista.
QUIMETA: esta molt preocupada perquè no podran tirar endavant si el seu marit s’ha quedat sense feina i vol que vagi al seu cap a que es disculpi, però en Peret no vol rebaixar-se.
En Peret s’ha ajuntat amb En PALMELLA i amb 4 més (no surten els noms) i per culpa del personatge aquest, s’ha tornat un anarquista. En Palmella és un gandul, no treballa i per tant sempre està pel carrer passejant i sense fer res. En canvi per en Peret, en Palmella és molt espavilat i no es deixa xuclar la sang pels burgesos, pels enemics dels pobres treballadors, de les bèsties de càrrega (aquesta es la seva actitud una vegada s’ha ajuntat amb els anarquistes). El conte comença així, una petita discussió entre en Peret i la Quimeta, en que en Peret es nega a rebaixar-se i a demanar-li una altra oportunitat a Don Eladi, i la Quimeta insistint que ho faci, que si no, no podran viure de res. Aquella nit en Peret surt amb els seus amics anarquistes i arriba molt tard a casa. La Quimeta es fa la dormida i veu que el seu marit deixa una capsa amagada a un taulell i que al dia següent vol veure. Al mati ho intenta però no pot. Marxen els dos de casa, cadascú a la seva. La capsa es una bomba que en Peret vol fer explotar al taller de Don Eladi, i ella vol anar a parlar amb el seu amo per tal d’arreglar la situació i perquè en Peret torni a treballar. En Peret arriba, encén la corda de la bomba, se’n va corrent uns metres mes enllà i veu a la Quimeta amb un somriure a la cara, acomiadant-se d’ algú (Don Eladi). BOOM, explota la bomba, i es moren tots dos, don Eladi i la seva dona...
  11. “Nochebuena”
Personatges:
• Màxima
Dona d'uns 80 anys ( 79’5 diu ella). Viu en una casa petita. No té fills perquè es queda vídua molt jove. El seu marit havia guanyat diners de “contraban”. Viu sola amb el seu gat i 4 gallines (la gent deia que vivia sola com una òliba). Molt neta i polida (tot el dia netejava). La gent l’anomenava la rica tot i que tenia mal humor (perquè vivia sola). Li agradava ajudar als altres i anar a missa.
• Marcona i Mariagneta
Havia quedat per a jugar a cartes a casa la Marcona el dia de “Nochebuena” amb les seves amigues (Marcona i Mariagneta), molt velles totes juntes 150 anys. Sempre es barallaven però cada baralla les feia més amigues. Màxima se’n va a casa sopar i s’arregla per anar-hi, la Màxima tenia un gat al que li feia pena deixar sol i l’atipa a menjar. Va a casa la Marcona i pel carrer es troba a en Pere Anton (es saluden, és un gandul i jugador), arriba a la casa i esta ple de gent fent gresca (fan castanyes, beuen una miqueta). Els joves volien fer una partida però els vells protesten i tothom se’n va a casa seva. La Màxima marxa cap a casa, al arribar el gat la segueix, se’n va cap a l’habitació i veu que el llit està desfet. Aleshores busca sota el matalàs el sarronet on tenia guardat els diners. De cop i volta, darrera de la porta apareix en Pere Anton, l’home tanca la porta i enganxa al gat (mort) es tira damunt d’ella de genolls i la mata, agafa el sarronet i surt.
  12. L'ENVEJA
Personatges principals: una parella anomenada "Els forros"
Una parella casada s'estima molt però que no poden tenir fills, es a dir, són estèrils. En un principi, això no els importava a cap dels dols, però al cap d'un temps el poble parlà i els anomenà "Els Forros" perquè no podien tenir fills, aleshores aparegué en ells el desig d'un nadó i aquest desig insatisfet en un principi es convertí en una obsessió per a tots dos. Un dia, la dona va caminant cap a casa, tornant d'haver collit els fruits de l'hort i s'adona que està embarassada, corre cap a casa on el seu marit l'espera amb el sopar a taula, quan li explica, els dos es posen molt contents. Ell està tant content que decideix que s'han de menjar totes les magranes collides del hort per celebrar la bona notic

Entradas relacionadas: