Educación Física Atletismo

6. LA VELOCITAT (II)

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE LA VELOCITAT…

...I EL SISTEMA NEUROMUSCULAR?

La velocitat és una qualitat física que es relaciona bàsicament amb el sistema muscular i el sistema nerviós. El sistema nerviós crea les ordres en el cervells i les propaga en forma d’impulsos nerviosos. Aquests es transmeten a través de les neurones.

QUIN ÉS EL RECORREGUT DE L’IMPULS NERVIÓS?

El cervell crea l’ordre de realitzar un moviment.

L’ordre passa cap al cerebel (encarregat de la coordinació del moviment).

Es dirigeix cap al tronc de l’encèfal i baixa cap a la medul·la espinal.

L’impuls nerviós passa als nervis raquidis.

Els nervis es ramifiquen per arribar a les fibres musculars.

DE QUÈ DEPÈN LA VELOCITAT?

EL FACTOR NERVIÓS

La velocitat es veurà influïda per la rapidesa amb què els impulsos nerviosos realitzen tot el trajecte.

EL FACTOR MUSCULAR

La nostra musculatura té dos tipus de fibres musculars: ràpides i lentes.

QUINS BENEFICIS ENS APORTA  L’ENTRENAMENT?

El sistema nerviós transmet l’ordre de contracció als músculs molt més ràpid i aquests poden contraure’s d’una manera més veloç.

En realitzar esforços de potència provoca una hipertròfia muscular.

Augmenten les reserves d’energia pròpies d’esforços curts i ràpids.

COM PODEM MILLORAR LA VELOCITAT?

CURSES CURTES I REPETIDES: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.

REACCIOONAR A ESTÍMULS DIVERSOS: mètode per millorar la velocitat de reacció.

MULTISALTS: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.

MÈTODE DE TREBALL AMB SOBRECÀRREGUES: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.

JOCS DE CURSA: mètode per millorar la velocitat de desplaçament.

MILLORAR LA COORDINACIÓ DE MOVIMENTS: mètode per millorar l’execució de les diverses accions tècniques de l’esport.

7. LA FLEXIBILITAT (II)

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE LA FLEXIBILITAT…

...L’APARELL LOCOMOTOR?

La flexibilitat es fonamenta en l’aparell locomotor.

LES ARTICULACIONS

Tenen la funció d’unir els ossos. Elements que componen una articulació:´

Les superfícies articulades dels ossos: son les zones de contacte entre els ossos que formen l’articulació. Son recoberts per un cartílag articular de protecció, que evita el frec directe dels ossos i permet que llisquin amb més facilitat.

La càpsula articular: es un embolcall fibrós que cobreix i tanca tota l’articulació. Té la missió de subjectar l’articulació i tancar-la hermèticament per mantenir en el seu interior el líquid sinovial. Aquest líquid té la funció de lubricar les superfícies articulars per evitar que freguin entre si i proporcionar nutrients als cartílags articulars per a la seva conservació.

Els lligaments: son fibres molt fortes i resistents disposades en forma de feixos o de cintes, la missió de els quals es unir els ossos de l’articulació i proporcionar-hi consistència. Hi ha lligaments per fora i per dins de la càpsula articular.

ELS MÚSCULS

Dues funcions bàsiques:

Proporcionar moviment mitjançant la contracció de les fibres musculars.

Mantenir estables l’articulació. Una articulació no es manté fixa únicament per l’acció de la càpsula i els lligaments.

DE QUÈ DEPÈN LA FLEXIBILITAT?

LA MOBILITAT DE L’ARTICULACIÓ

Cada articulació té una mobilitat diferent, que depèn de la disposició de tots els seus components: els ossos que uneix la càpsula, els lligaments, els tendons dels músculs...

LA CAPACITAT DE RELAXACIÓ I D’ESTIRAMENT MUSCULAR

La flexibilitat també queda determinada per la capacitat d’estirament dels músculs que actuen sobre l’articulació. Aquesta capacitat es molt diferent en unes persones o altres.

QUINS BENEFICIS APORTA L’ENTRENAMENT?

S’incrementa el recorregut de l’articulació. Això es fa possible gràcies a que els lligaments i la càpsula articular que protegeixen i estabilitzen l’articulació es tornen més extensibles.

Augmenta la capacitat d’elongació dels músculs i es redueix la possibilitat de lesionar-se.

Endarrereix els efectes de l’envelliment de les articulacions. La flexibilitat és l’única qualitat física involutiva, que disminueix amb l’edat.

Ajudar a alleujar les tensions, a combatre l’estrès, a relaxar-nos...

COM PODEM MILLORAR LA FLEXIBILITAT?

MÈTODE DINÀMIC

Realitzar exercicis en moviment , l’objectiu es augmentar la mobilitat de l’articulació de l’articulació.

ESTIRAMENT ESTÀTIC

Adoptar posicions d’estirament diverses i mantenir-les durant uns segons.

ESTIRAMENT PASSIU FORÇAT

Aconseguir la posició d’estirament gràcies a l’ajuda d’una força externa.

8. L’ATLETISME (II)

MILLOREM LA TÈCNICA DE CURSA

EL CAP

No corris mirant a terra. Aixeca el cap i mira 20 metres cap endavant. Intentar relaxar la musculatura de la cara i del coll.

LES ESPATLLES I ELS BRAÇOS

Tingues les espatlles relaxades i no facis girs innecessaris. Flexiona els braços formant un angle recte. Mou-los d’una manera relaxada i seguint el compàs de les cames de manera alternativa.

EL TRONC

No ha d’estar recte, sinó que ha d’inclinar-se lleugerament. Evita els girs i moviments exagerats, perquè frenen la cursa.

ELS RECOLZAMENTS (ELS PEUS)

Recolza els peus a terra de manera que vagin paral·lels a la línia de cursa.

TRAJECTÒRIA DEL COS

Evita córrer fent sals i enfonsant-te quan recolzis el peu a terra. La trajectòria de l’atleta ha de ser recta.

LA PASSA

la diferència entre caminar i córrer està en que quan camines sempre ets en contacte a terra, en la cursa, hi ha un instant en que cap peu no toca a terra.

FASE AÈRIA: l’atleta no té cap punt de recolzament a terra. La fase aèria en les curses de velocitat és major que en les de llarga distància.

FASE TERRESTRE: exigeix un punt de recolzament a terra.

SALT D’ALÇADA

LA CORREGUDA

Aproximació de set a nou passos cap al lloc on es realitza la batuda.

LA BATUDA

Acció de força explosiva l’objectiu de la qual es convertir la velocitat horitzontal de la correguda en la màxima vertical possible, de manera que et permeti superar el llistó.

EL FRANQUEIG

S’hi realitzen els moviments oportuns per passar el llistó sense fer-lo caure.

LA CAIGUDA

Has de caure d’esquena al matalàs, amb les cames enlaire i de cara al llistó.

EL LLANÇAMENT DE DISC

LA SUBJECCIÓ DEL DISC

El disc no s’ha d’agafar amb els dits. El disc ha de descansar en la darrera falange dels quatre dits de la mà, notant una pressió lleugera a la punta dels dits. El polze se separa una mica de l’índex i es col·loca a un costat del disc, sense arribar a agafar-ho.

LA POSICIÓ DE PARTIDA

Has de col·locar-te dret, amb el peu esquerra avançat i de cara a la direcció de llançament. El disc a la mà dreta.

IMPULSOS PRELIMINARS

Es tracta de realitzar unes tres oscil·lacions amb el braç des del costat dret fins a l’alçada de l’espatlla esquerra.

EL GIR

El propòsit es donar una volta per poder accelerar el disc aprofitant la força centrífuga.

EL LLANÇAMENT

Gira el peu dret sobre la punta i fes un impuls fort amb tota la cama. Gira la cintura cap endavant fins que quedi bloquejada i, junt amb l’altre bloqueig produït amb la cama esquerra estirada cap a terra, dispara el braç dret des de darrere l’esquena, amb tota la força que puguis, per llançar el disc. Recorda que el disc ha de sortir de la mà pel dit índex, imprimint-li rotacions giroscòpiques que ajudin a tallar l’aire i aconseguir així que arribi més lluny.

9. EL BÀDMINTON

ON ES JUGA?

Es juga en un camp de 13,40 m de llarg per 6,10 m d’ample.

COM ES JUGA

ELS JUGADORS

individual, dobles i dobles mixtos.

INICI DEL JOC

Al principi del partit i quan la puntuació és par, el jugador serveix des de l’àrea dreta i en diagonal.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

L’objectiu és aconseguir colpejar el volant amb la raqueta i fer-lo passar per damunt la xarxa cap al camp contrari de manera que l’adversari sigui incapaç de tornar-lo al nostre.

PUNTUACIÓ

El partit es juga al millor de tres jocs. Es cas d’empat 1-1, és necessari jugar un tercer de desempat. Gana el joc el jugador que primer arribi a 21 punts. Si es produeix empat a 20, guanyarà el primer que faci dos punts consecutius. Si s’arriba a 29-29, el joc el guanya el primer que arribi a 30. Al final de cada joc es canvia de camp. Al tercer joc, els jugadors també canvien de camp quan un d’ells arriba a 11 punts.

MATERIAL

-RAQUETA

Només podem colpejar el volant amb ella. Es molt lleugera, 100 g,.

-VOLANT

És l’objecte que colpegem amb la raqueta, 5 g. Té unes plomes o un teixit de niló o plàstic fixat en una base de suro folrada de pell blanca.

QUÈ DIU EL REGLAMENT

ACCIONS QUE POTS FER

• • Colpejar el volant amb la raqueta.
  • Continuar el joc si el volant toca la xarxa, tant en el servei com al llarg de la jugada.

ACCIONS QUE NO POTS FER

• • Colpejar el volant amb qualsevol part del cos.
  • Colpejar dues vegades consecutives el volant en el mateix camp.
  • Tocar la xarxa amb el cos o amb la raqueta.
  • Envair el camp contrari per damunt o per sota la xarxa.
  • Colpejar amb el volant el sostre, a terra o enviar-lo fora del camp.
  • Situar-te, en el moment del servei, fora de l’àrea que et correspon, ja sigui quan serveixis tu o quan rebis.

QUINA ÉS LA SEVA TÈCNICA

EL SERVEI

En el bàdminton és un acció defensiva, però té una importància fonamental ja que per sumar punts cal haver servit un mateix.

ELS COPS BÀSICS

Clear: globus potent que cerca allunyar el contrari de la xarxa. Trajectòria molt alta amb una gran paràbola.

Drive: cop de trajectòria horitzontal i llarga. Paràbola tensa.

Deixada: cop de trajectòria curta i paràbola mínima que pretén que el volant caigui just darrere la xarxa. Molt útil si el contrari se’n troba allunyat.

Esmaixada: cop potent de trajectòria descendent i ràpida per guanyar el punt.

Drop: cop de trajectòria descendent, just a la xarxa, però que es realitza de del fons de la pista.

COPS OFENSIUS

Tenen per objecte forçat l’error del contrari. Es realitzen habitualment per dalt. Son cops ofensius el clear, el drop i l’esmaixada.

COPS DEFENSIUS

Llur l’objectiu és protegir-se de l’atac del contrari. Es realitzen habitualment per sota. Son cops defensius el drive i la deixada.

COM ES JUGA UN PARTIT

EN EL JOC D’INDIVIDUALS

EN EL JOC DE DOBLES

Davant-darrere / en Paral·lel / Mixt