Fundador del judaisme

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,54 KB

El judaisme- religió dl poble jueu. S la més antiga d ls 3 religions monoteistes i 1a d ls tradicions més antigues q s practiquen. La majoria dels dogmes i la història sn l fonament dl cristianisme, i l'origen d l'islam i stà vinculat x mitjà d'Abraham.

-Introducció

x l jueu, l judaisme s un concepte més ampli q pot incloure religió, terra, nació i cultura, i només pot comprendre's n termes de 4.000 3223  anys d'història.

-diferencias dl judaisme d ls altres religions a occident ?¿

 1monoteisme- s deriva d la Torà, i dl primer dls 10 manaments, q presenta 1 Déu únic omnipresent i omniscient q a creat tot l q existeix i q demana adoració . La Torà presenta també 1 Déu perfecte, però preocupat x l'humanitat, i amb qi vol relacionar-se personalment.

 2Déu s Esperit- no havia d ser representat x cap imatge, segons la prohibició dsl 2 dls 10 manaments, i q l jueus no havien d prosternar-se davant cap imatge x oferir adoració.

3introducció d'una exhaustiva llista d lleis d comportament diari x mitjà dl qual s'estableix 1a relació amb Déu,- conegudes com ls 613 mitsvot, que havien d ser observades pels fills d'Israel. Altres religions d'aleshores estaven caracteritzades pls temples, i x l'adoració x mitjà dls sacrificis. Encara q ls jueus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i dls pecats, l judaisme proposava 1a comunió personal i sense intermediaris amb 1 Déu omnipresent q era assequible n cada activitat d la vida. El xabbat, s 1a adoració familiar o personal q a d'observar-se com s'observen ls altres festes religioses i ls activitats dl temple.

-Doctrina

La seva doctrina s l Tanakh o Bíblia Hebrea (que correspon a l'Antic Testament d la Bíblia cristiana[]) i el Talmud, i s fonamenta en la creença n 1 sol Déu, la seva aliança amb l poble d'Israel, ls 10 manaments i la futura arribada dl Messies.

       -quins sn ls puntos d la doctrina jueva?¿

  • Déu s únic. l creador etern d l'univers i la font d la moralitat.
  • Déu s omnipotent i omniscient.
  • Déu no t cos, i s etern.
  • Només a Déu sa d pregar.
  • La Bíblia hebrea, i ls creences descrites a la Misnà i al Talmud, sn producte d la revelació divina.
  • Ls paraules dls profetes sn veritables.
  • Moisès s l profeta + important.
  • La Torà (ls 5 llibres d Moisès) s l text principal dl judaisme.
  • Déu recompensarà als q obeeixen ls seus manaments, i castigarà als q ls violen.
  • Déu va escollir al poble jueu x a establir 1 pacte únic amb Ell.
  •  messies 1a era messiànica. Tot i això l messies no s 1 ésser diví, sinó 1 alliberador polític. L'era messiànica s 1 ideal al em d'aspirar.
  • L'ànima s pura al naixement. Es nens neixen amb 1 yétser ha-tov, 1a tendència x a fer l bé, 1a tendència x a fer l mal. Aleshores, ls humans tenen la lliure voluntat x a escollir l camí.
  • Ls persones poden realitzar propiciació pls pecats per mitjà d l'oració, l penediment i d la tsedaqà.

celebracions

Q es el xabbat?¿- (dissabte) s l descans setmanal q comença la nit dl divendres i acaba la nit dl dissabte, on s celebra la creació d Déu, i s commemora l descans d Déu x a contemplar la creació. Durant el xabbat no s pot realitzar cap feina. Els jueus ortodoxos, no condueixen ni encenen llums o aparells elèctrics. ls conservadors permeten conduir només sí s x a anar a la sinagoga. x als reformistes i reconstruccionistes, l'observança s una decisió personal, i cada persona t dret d decidir q s x a ella "fer feina" i com pot honorar millor l dia d repòs. l xabbat és considerat la celebració + important dl judaisme.

Digam altres  celebracions - festa d ls cabanes o Sukkot, la Pentecosta o Xavuot, l Cap d'Any o Roix ha-Xanà, l dia del Penediment o Yom Kippur i la Pasqua o Pésah.

 Denominacions dl judaisme

ls últims 2 S. la comunitat jueva s'ha dividit n diverses denominacions, cadascuna amb 1 enteniment diferent dls principis q a d'acceptar 1 jueu, i cm a d viure 1 jueu. A diferència d ls denominacions cristianes, aquestes diferències doctrinals no sn absolutament divisòries, i ls conservadors poden lliurement assistir a 1a sinagoga ortodoxa o reformada.

Quines sn les denominacions dl judaisme?¿:

-judaisme ortodox (majoritaria): sosté q la Torà va sr escrita x Déu, dictada a Moisès, i q ls lleis an d sr observades i sn immutables. Ls jueus ortodoxos consideren que el Xulhan Arukh, 1 codi legal dl S.16 s la codificació definitiva d la llei jueva, i afirmen q i a 1a continuïtat entre l judaisme abans la Il·lustració, i l judaisme ortodox modern. l judaisme ortodox consisteix dl judaisme haredi. La majoria dls ortodoxos admeten 1a forma particular d la teologia jueva basada n ls principis d Maimònides.

-judaisme reformat: conegut com a "judaisme progressiu", i al Regne Unit com a "judaisme liberal", s va originar a Alemanya .L judaisme reformat definia l judaisme com 1a religió i no pas com 1a raça o cultura i rebutjava ls ordenances rituals d la Torà.L judaisme reformat va desenvolupar ls reunions d'oració n llengües vernacles. Avui dia, an retornat a ls oracions n hebreu i  l'observen alguns preceptes d la llei jueva. fos la 1ª n ordenar dones rabins.

-judaisme conservador, conegut com "judaisme massortí" (significa "tradicional"). Massortí s l títol oficial q t a Israel , encara q t un significat + general. L judaisme conservador s va formar als Estats Units a finals dl S.19 x la fusió d 2 grups: ls jueus reformats q no volien l rebuig d la llei jueva, i ls jueus ortodoxos q no acceptaven la creença n la "llei oral" (q declara la continuïtat d  Déu al Sinaí i la llei dl Xulhan Arukh), i q preferien l'estudi dls texts jueus i la història d'Israel.



-judaisme reformat: conegut com a "judaisme progressiu", i al Regne Unit com a "judaisme liberal", s va originar a Alemanya .L judaisme reformat definia l judaisme com 1a religió i no pas com 1a raça o cultura i rebutjava ls ordenances rituals d la Torà.L judaisme reformat va desenvolupar ls reunions d'oració n llengües vernacles. Avui dia, an retornat a ls oracions n hebreu i  l'observen alguns preceptes d la llei jueva. fos la 1ª n ordenar dones rabins.

-judaisme conservador, conegut com "judaisme massortí" (significa "tradicional"). Massortí s l títol oficial q t a Israel , encara q t un significat + general. L judaisme conservador s va formar als Estats Units a finals dl S.19 x la fusió d 2 grups: ls jueus reformats q no volien l rebuig d la llei jueva, i ls jueus ortodoxos q no acceptaven la creença n la "llei oral" (q declara la continuïtat d  Déu al Sinaí i la llei dl Xulhan Arukh), i q preferien l'estudi dls texts jueus i la història d'Israel.

judaisme reconstruccionista- s la filosofia d Mordecai Kaplan. Aquesta denominació emfasitza la re-interpretació dl judaisme x adaptar-la a la filosofia dls temps moderns, la justícia social com a manifestació d la fe i la definició dl judaisme n tant q civilització evolutiva dl poble jueu. Fou la 1ª denominació en ordenar rabins i rabines homosexuals.

la majoria dls jueus religiosos pensen q l + important s la seva observació d la religió. X als jueus ortodoxos, ls jueus q no observen ls lleis del xabbat i dl Yom Tov , la Kaixrut i la puresa familiar, no sn religiosos. x als reformistes, l principal s aplicar ls continguts ètics, no ls rituals. ls reconstruccionistes pensen q qualsevol manifestació d la cultura i d la filosofia jueva s de fet "judaisme" o al menys "judeïtat."

D'on ve l'expresio plorar cm 1a magdalena?¿-  significa plorar molt i amb afliccio, n alusio a Maria Magdalena quan va plorar la mort de Jesus, peneida dls seus pecats.

Saps quin s l manament q va donar Jesus?¿- a l'ultim sopar Jesus diu: Estimeu-vos ls uns als altres, cm jo us e estimat.  I mpstra el q feia, estar al costat d la gent q o necessita.

X q van matar a Jesus?¿ Quan l van agafar l van portar al Sanedri (institucio jueva formada x ancians, grans sacerdots i doctors d la llei o escrbents) l van acusar d dir mentires( Mt 26,65). Cm ells no podien cndemnar-lo a mort, l van porta al governador (Ponç Pilat). Aquet n l trobava culpable i pensava q li habien portat x enveja( Mt27,18; Mc 15,10). Ls grans sacedots van acusa a Jesus d provocar aldarulls, dir a la gent q no pagues impostos i d declarar-se rei dls jueus i fill d Deu. Pilat finalment va entregar a Jesus als jueus per crucificar-lo.

Q vol dir la paraula Pasqua?¿- S l pas d l'esclavitud a la llibertat, d la mort a la vida. Commemora la fi d la esclavitut del poble hebreu a Egipte i la resurreccio d Jesus x als cristians. Descriuen el ultim sopar de Jesus cm un sopar de Pasqua.

Qui era Pilat?¿-  Ponç Pilat fou l governador romà de Judea, d l'any 26 al 36 dC. tot i q no veia a Jesus culpable, s va veure pressionat i finalment va lliura a Jesus xk fos crucificat.

Q s celebra l Diumenge de Rams?¿- s celebra l'entrada d Jesus a Jerusalem. L poble el va rebre amb palmes i branques d'olivera x aclamar-lo com a rei. Cridaven: hosanna, vine a ayudarnos,dona'ns la salvacio.

D'on ve l'expresio rentar-se l'es mans?¿-  significa desentender-se d'un assumpte o negar-se a assumir la responsabilitat. fou l gest d Pilat quan va concemnar a Jesus i volgue indicar q no s feia responsable.

Q va passar despres d la mort de Jesus?¿- Al 3 dia unes dones van anar al cepulcre i l van trobar buit: Jesus habia ressucitat. n diverses ocacions, al llarg de 40 dies va anar apareixent als deixebles, cosa q els alegrava i encoratjava. Ls va encarragar la missio d'anar x tot l mon anuncian la Bona Nova i va pujar al cel.

_

587 aC -> incendia al temple de Jerusalem. 

70dC-> van destruir el temple.

63-> Ls Romans ivaeixen Jerusalem.

Quaresma

40 dies-> desert-> Jesus-> missio.

40 anys->desert-> poble d'israel-> terra promesa.

Pasqua

S quan l'angel pasava, i si no tenies una marca d sang a la porta, mataba als infants.

pasqua-> s l Bateig.

Comença l Dimecres de cendra

Quins sn ls pasos dls cristiants durant aquest 40 dies?¿

- pregaria

-conversio

- limosna

Entradas relacionadas: