Geografia de m jose

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 40,02 KB

 

1.  Descriviu la informació que proporciona el gràfic.:Ens trobem davant d’una piràmide de població que ens representa l’estructura de la població a Catalunya. La font de la informació és l’ Anuari estadistic de Catalunya, 2006. La piràmide de població ens ve representada per barres horitzontals que ens indiquen el tant per cent d’homes per un costat i el tant per cent de dones per l’altre costat en franges d’edat de cinc anys en cinc anys, començant la primera barra dels 0 a 4 anys i acabant per 95 i més anys. En aquesta piràmide es pot observar que la franja d’edat on hi ha més persones tant dones com homes es la dels 30 als 34 anys amb un percentatge entre el 4 i el 5 per cent les dones i gairabé el 5 per cent els homes. Daltra banda la franja d’edat on hi ha menys persones tant d’homes com dones es la franja dels 95 a més anys amb uns percentatges de poc més del 0 per cent.2 Definiu el terme estructura de la població. Indiqueu a quin tipus pertany aquesta piràmide i quina evolució de la natalitat es mostra actualment. L’estructura de la població és la seva composició atenent a diferents elements de diferenciació com l’edat, sexe, religio, llengua, etc.Aquesta piràmide pertany al tipus de edat i sexe. Tant la natalitat com la mortalitat són baixes o més baixes, el creixement natural és moderat o fins i tot s’estanca i en aquesta fase hi ha més gent gran que nens. Nosaltres ens trobem pràcticament en creixement zero i només un increment d’immigrants o de natalitat podia fer créixer el total de població.3. Exposeu l’evolució de la població a Catalunya en el segle XX a partir de l’anàlisi del gràfic. Relacioneu-la amb els factors culturals, socials i econòmics. Durant la primera meitat del segle XX la població catalana va créixer de manera accelerada, amb una taxa de creixement superior a la mitjana nacional. El 1900, Catalunya tenia una població de 1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la província de Barcelona. El mateix any, la població de Catalunya representava el 10,5 de la població de l'Estat espanyol. L'estructura d'edat de la població catalana al començament del segle mostrava un gran cohort jove en què el 32,02% de la població tenia una edat igual o menor als 14 anys d'edat, mentre que la població adulta, és a dir, la població amb més de 65 anys, només representava el 4,32%, amb un índex de vellesa del 13%.La immigració i el creixement natural va continuar sostingudament durant la postguerra: la població va créixer de 3,2 milions el 1950 a 3,8 milions el 1960 i a 5,1 milions el 1970 i a partir de llavors es va produir un alentiment i la població va créixer a 5,9 milions el 1980. Aquest alentiment podria haver estat produït per la transició industrial basada en la mà d'obra a la tecnologia, així com a la millora de les condicions de vida de les altres regions de l'Estat espanyol, tradicionalment emissores d'emigrants.Exercici 2.Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.  1.      Descriviu la informació que es proporciona en el mapa i digueu el nom de quatre municipis de més de 50.000 habitants. :Ens trobem davant d’un mapa politic de Catalunya que ens representa la població de Catalunya per municipis l’any 2005. La informació ens prové de l’Institut d’Estadistica de Catalunya, 2006. Aquest mapa de Catalunya esta dividit per tots els municipis de catalunya i que aquests tenen diferents colors segons els habitants que té el municipi. El color blanc representa municipis amb menys de 2.000 habitants, el color verd molt clar representa municipis entre 2.001 i 10.000 habitants, el color verd clar representa municipis entre 10.001 i 50.000 habitants i el color verd fosc representa municipis de més de 50.000 habitants. Segons aquest mapa podriem observar que la zona amb més habitants seria tota la zona metropolitana de Barcelona.4 municipis de més de 50.000 habitants: Barcelona, Girona, Sabadell, Terrassa. 2 Expliqueu com es classifiquen els municipis segons el nombre d’habitants que tenen. Definiu també els tipus de poblament rural que hi ha a Catalunya i poseu-ne algun exemple.Les zones habitades pels éssers humans es divideixen en àrees rurals, pobles,  i àrees urbanes, ciutatsA partir d’un nombre d’habitants una aglomeració humana es considera ciutat, a Espanya a partir dels 10.000 habitants.El poblament rural és format per nuclis de població petits que utilitzen una gran extensió de territori al seu voltant dedicat a l’agricultura, la ramaderia o l’explotació forestal. Aquests nuclis rurals tenen serveis escassos i una densitat de població baixa. El poblament rural pot ser dispers o concentrat. Quan els assentaments estan escampats pel territori, diem que el poblament rural és dispers. És típic de zones muntanyoses amb aigua abundant. Les famílies viuen a la seva casa i cultiven les terres del voltant. Les finques solen ser petites i de propietat privada. Quan els assentaments són escassos i allunyats els uns dels altres, parlem de poblament rural concentrat. La concentració permet disposar de més serveis. És típic de terrenys pla.ns amb pocs punts d’accés a l’aigua. Els propietaris, que no abunden, acostumen a tenir finques extensesEl poblament rural concentrat predomina al sud i al oest de Catalunya. Mentres que el poblament rural dispers predomina al nord i al est.3Identifiqueu i expliqueu els quatre o cinc nivells que es poden reconèixer en la jerar­quia urbana de Catalunya, d’acord amb l’esquema següent:  Nivell jeràrquic.Àrea urbana:nucli amb un nombre de població més gran que el considerat per l’administració. Ciutat central: Nucli urbà amb límits administratius i físics amb forta influència sobre el territori que l’envolta. Àrea metropolitana:  Espai que va mes enllà de la ciutat central i engloba als municipis del voltantConurbació: Conjunt de ciutats que amb el seu creixement s’han unit però mantenint cadascuna les funcions originaries. b) Ciutats que el formen. ciutat central podria ser el cas de Girona per exemple, com a àrea metropolitana podiem posar el cas de Barcelona i la seva àrea de influència Santa Coloma de Gramanet, St Adrià del Besòs.., amb la qual ha de planificar els serveis de transports (metros autobusos) sanitaris o educatius, urbanístics. A cop d’ull no es veu on acaba la ciutat i on comença la ciutat o poble següent, per exemple al litoral barceloní. Cas de la majoria de les grans ciutats del món, i com a conurbació podiem posar el cas de Tarragona- Constatí_Vila.seca.c)Funcions que efectuen les ciutats de cada nivell jeràrquic.  -La regió metropolitana de Barcelona:.Aquesta xarxa te una funció de centralita administrativa, econòmica i de serveis, molt important i d’influencia a tota Catalunya-Les ciutats d’infuencia supracomarcal: La seves funcions son econòmiques i socials.-Els centres comarcals : formada per Figueres i Olot , entre d’altres,. Les seves funcions son centres de serveis per als territoris de la seva comarca i sovint estan relacionades molt directament amb els centres supracomarcals corresponents.-Els centres subcomarcals, exerceixen una funció de centralitat per a les poblacions que l’envolten.

1. Descriu el mapa.

Aquest mapa es tracta d’un mapamundi que utilitza la projecció de Peters i que reflecteix la distribució de l’Índex de Desenvolupament Humà a tot el món l’any 1999. La font és el PNUD, Informe sobre el Desenvolupament Humà 1999 MOLT i les dades es presenten classificades en, índex elevat, mitjà i baix. Les zones que es poden diferenciar són, amb índex elevat, Amèrica del Nord, Europa occidental, Argentina, Xile, Japó i Austràlia; amb un índex mitjà Àsia, la major part d’Amèrica Llatina, Mèxic i el nord i sud d’Àfrica i, finalment amb índex baix la major part del continent africà.

2. Definiu el concepte d’ IDH i indiqueu a partir de quines dades es calcula.

L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat l'any 1999 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l’ ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món. Aquest índex està comprès entre 0 i 1 i mesura el desenvolupament a partir de l’esperança de vida, els anys d’estudi i l’alfabetització i el PIB per càpita per paritats de poder adquisitiu.

 

 

3.Compareu la distribució de l’ IDH als continents americà i africà. Destaqueu les semblances o diferències que hi trobeu i esmenteu un país de cada continent per cada nivell d’ IDH.

 

La distribució del IDH al contenint americà, esta clarament diferenciada, ja que Amèrica del Nord té una IDH elevat, igual que Argentina i Xile a Amèrica del Sud, en canvi Amèrica Central i la resta d’Amèrica del sud tenen un IDH mitjà. Al continent Africà trobem que la majoria de països tenen un IDH baix i amb un IDH mitjà tenim els països del Sud i la majoria del nord i alguns del centre del continent africà.

Les diferencies mes importants es que mentre en el continent americà no hi ha països amb IDH baix, al continent africà la majoria de països si que tenen un IDH baix. Un altre diferencia important es que en el continent africà no hi ha cap país amb un IDH elevat i al continent americà trobem Amèrica del Nord i Argentina i Xile.

Com exemples de IDH elevat al continent americà trobem Canadà, mentre que al Africà no en trobem cap. Amb IDH mitjà al continent americà tenim Brasil i al continent africà Algèria. Amb IDH baix, al continent americà no trobem cap país i al continent africà com exemple trobem Mali.

 

 

4. Enumereu, a part de l’IDH, tres indicadors que es poden utilitzar per mesurar la diferent situació social i econòmica d’un país. Quins avantatges representa l’IDH sobre aquests indicadors?

 La mortalitat infantil, la mortalitat materna i la natalitat per exemple.

 

L’ IDH te en compte indicadors que reflecteixen en gran part la situació econòmica i social d’un país. Quan més alt sigui resultat, voldrà dir que el país en qüestió ha arribat a un grau de benestar i a un nivell educatiu  que implica que el grup humà que el composa pot tenir el suficient criteri i llibertat per escollir o denunciar les injustícies del seu entorn. 

5. Exposeu quines situacions socials i econòmiques dificulten el desenvolupament de la població dels països del Tercer Món.

 A Tercer Món existeixen mancances estructurals, pobresa extrema, dependència amb els països rics degut al fenomen de la globalització (no és un concepte nou, és un eufemisme de colonialisme), difícil accés a l’educació i a la cura de la salut.

Tots aquests components, juntament amb governs dictatorials que priven de llibertat i provoquen matances i moviments migratoris de poblacions, acusen la disminució d’aquest índex.

 

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.

 

L’Àfrica, amb una població de més de 400 milions de persones, amb un conjunt de

riqueses naturals i minerals de gran valor estratègic, està paradoxalment devorada per lapobresa, la corrupció, el subdesenvolupament, l’espoliació dels seus recursos i les matancesètniques provocades pels seus conflictes bèl·lics […]. Els cabdills i dictadors africanscontinuen al poder protegits per les multinacionals vinculades a aquests negocis.

El continent africà, sotmès durant segles a la colonització europea i nord-americana,

no pot sortir de la seva situació de fam i de misèria perquè és un objectiu prioritari de lesgrans corporacions transnacionals energètiques i mineres que hi extreuen petroli, urani,coure, níquel, ferro, or, alumini, cobalt, plom, fosfats, zinc i diamants. Molts d’aquestsrecursos són altament estratègics per a la indústria occidental. A aquestes fonts de riquesa cal sumar el comerç d’ivori (en una dècada el nombre d’elefants ha passat d’1,3 milions a menys de 600.000) i el de les espècies exòtiques en via d’extinció.

Si a l’espoliació ecològica s’hi afegeixen els 36 milions d’infectats per la sida (17 mi lions d’africans han mort des que es va iniciar l’epidèmia), més del 70 % dels quals es localitzen a l’Àfrica subsahariana, el panorama esdevé realment desolador.

Globalització i medi ambient: El segle de l’ecologia.

 

Diputació de Barcelona i Associació Una Sola Terra, 2002

 

6 . Resumiu les idees principals del text.

 L’Àfrica està patint desde l’època de la colonització (s. XIX) succesives espoliacions dels seus recursos naturals, minerals, i energètics per part de les grans companyies pertanyents al primer món capitalista.

No s’ha respectat el medi ambient ni els drets humans més elementals al poble africà i les grans corporacions occidentals s’han conxorxat amb els governs dictatorials locals per tal de poder treure profit dels seus interessos.

L’epidèmia de la sida continua provocant milions de morts a l’Àfrica i està lluny de resoldre’s a nivell asistencial o paliatiu.

 

7. Definiu el concepte subdesenvolupament i exposeu els trets principals del model

centre-perifèria per a explicar les diferències de desenvolupament entre els països del món.

Subdesenvolupament és la situación econòmica dels països que estan en vies de desenvolupament. L’IDH és l’ndicador que mesura aquesta situació.

 

La globalització de l’economia ha establert unes relacions comercials d’intercavi desiguals entre dues àreas geoeconòmiques diferenciades:

Els països desenvolupats són el centre, obtenen els rendiments de  i tenen el poder de decisió dels preus de mercat.

Els països subdesenvolupats pertanyen a la perifèria aporten gran part dels recursos i no tenen cap poder de decisió.

 

 

8 Expliqueu les diferències entre importacions i exportacions i entre balança

comercial i balança de pagaments.

La compra o venda de productes i serveis del o a l’estranjer supossa la diferència entre importacions i exportacions respectivament.

La balança comercial és el registre de les operacions per importació i exportació d’un país durant un periode.

La balança de pagaments recull els cobraments i pagaments efectius d’un país durant un periode.

  

 

9. Exposeu els trets principals de l’intercanvi desigual entre els països rics i els països pobres.

Els països desenvolupats imponen les seves decisions a la resta de països del planeta.

Els països pobres estan sotmesos a una forta dependència externa.

Els països pobres exporten matèries primeres a baix cost als països rics i els països rics exporten als països pobres productes manufacturats a un preu més alt.

10. Esmenteu quatre exemples de països del centre i quatre de la perifèria.

Països del centre: Estats Units, Japó , Alemanya, França.

Països de la perifèria: Congo, Bolivia, Perú, Sudán.

 

 

 

 

 

 



1.   a) Identifica  els 4  rius que pertanyen a la vessant mediterrània.  -EBre -JUCAR -TURIA -SEGURA  Descriu al menys dues  característiques pròpies i relacionades amb  el  clima.:Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, són curts, de poc cabal i de regim irregular. Presenten estiatge a l’estiu, però en èpoques de pluja tenen crescudes que poden provocar inundacions.2.  Especifica el tipus de clima , digues  si es tracta de continental (Àvila),   oceànic (Oviedo) o bé mediterrani (Alacant). a) Tipus de clima......OCEÀNIC......ciutat..OVIEDO.   b) Es correspon a l’Espanya :  X humida  c) Digues a quina àrea geogràfica i/o regió pertany Regió Atlàntica.d) Tipus de vegetació i espècies que es troben......Bosc caducifoli: roures, hi hagi, til·ler, freixe, bedoll, l'home ha introduït el castanyer, el pi i l'eucaliptus.Landes: vegetació de matolls de brucs, tojos, ginestes i falgueres.Prats: grans extensions amb vegetació herbacea i els pasturatges.e) En aquest indret es troba el Parc natural dels ......Picos de Europa 3 . Escull al menys 2 riscos ambientals (d’aquesta taula) a Espanya i  provocats per l’home  i  fes un petit comentari de les seves conseqüències a) L'agricultura La major concentració de bestiar ha implicat problemes d'eliminació del fem. L'augment de l'ús d'abonaments, plaguicides i altres mitjans de producció ha incrementat els nivells de contaminació de l'aigua, l'atmosfera i el sòl.b) Explotacions mineres Les activitats mineres, tant subterrànies com a cel obert, tenen un impacte notable en el paisatge: desforestació, superfície d'emmagatzematge de residus de roca, vies d'accés i altres construccions, contaminació d'aqüífers amb metalls pesats i altres agents químics, desigualtat social, etc.4. a) Què regula la Llei del patrimoni natural i de la biodiversitat (2007)?Els principis que inspiren aquesta Llei se centren en el manteniment dels processos ecològics essencials i dels sistemes vitals bàsics, en la preservació de la diversitat biològica, genètica, de poblacions i d'espècies, i en la preservació de la varietat, singularitat i bellesa dels ecosistemes naturals, de la diversitat geològica i del paisatge.També s'inspira en el deure conservar i garantir els drets de les persones a un medi ambient adequat per al seu benestar, salut i desenvolupament. Igualment, recull les normes i recomanacions internacionals d'organismes i règims ambientals internacionals, com el Consell d'Europa o el Conveni sobre la Diversitat Biològica. b) Digues com s’anomena el marc d’actuació que es va a establir, l’any   2005, en la Conferència Mundial sobre la Reducció de Desastres de Kobe?Hyogo.

 1 Ens trobem davant d’uns gràfics de barres i els index estadístics sobre consum d’energies a Espanya de l’any 1998 al 2000 . Al primer gràfic ens mostren el % de consum d’ energia primaria separat en colors segons l’any, i mostrant el consum de diferents tipus d’energia com el carbó, petroli, gas natural, nuclear, hidraulica i altres energies renovables. En aquest gràfic destaca molt per sobre dels altres el consum de petroli i per sota hi ha l’energia hidraulica i les renovables  Al segon gràfic ens mostren el % d’energia consumida final també separat colors segons l’any, on també destaca molt per sobre de les altres el consum de petroli i les taxes més baixes són el carbó i les energies renovables.   2. L’evolució del sector energetic entre aquests anys ha sigut poc notable, continua com a energia dominable el petroli i les energies renovables no acaben de    arrencar.3 Dins d’aquest quadre tenim la producció d’energia elèctrica l’any 2000 com a energies renovables la hidroeléctrica amb una  producció de 31.346Gwh , i altres energies renovables amb 6.407Gwh.I les energies no renovables, la nuclear amb 62.094Gwh, carbó 80.740Gwh, fuel oil 22.194Gwh i gas natural 21.873Gwh.Per tant podrem dir que la producció d’energia elèctrica amb energies renovables   va ser de 37.753Gwh i de 186.901Gwh amb energies no renovables.Energia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes.Es denomina energia hidràulica o energia hídrica a aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del corrent de l'aigua, salts d'aigua o marees. És un tipus d'energia verda quan el seu impacte ambiental és mínim i usa la força hídrica sense *represarla, en cas contrari és considerada només una forma d'energia renovable.Biomassa: les plantes transformen l'energia radiant del Sol en energia química a través de la fotosíntesi, i part d'aquesta energia química queda emmagatzemada en forma de matèria orgànica; l'energia química de la biomassa pot recuperar-se cremant-la directament o transformant-la en combustible.El biogàs és un gas combustible que es genera en mitjans naturals o en dispositius específics, per les reaccions de biodegradació de la matèria orgànica, mitjançant l'acció de microorganismes (bacteris *metanogénicas, etc.), i altres factors, en absència d'oxigen (això és, en un ambient anaeròbic). Aquest gas s'ha vingut cridant gas dels pantans, ja que en ells es produeix una biodegradació de residus vegetals semblant a la descrita.L'energia solar és una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d'energia a la Terra. Cada any la radiació solar aporta a la Terra l'energia equivalent a varis milers de vegades la quantitat d'energia que consumeix la humanitat. Recollint de forma adequada la radiació solar, aquesta pot transformar-se en altres formes d'energia com a energia tèrmica o energia elèctrica utilitzant panels fotovoltaics.-la reaparició d'incerteses en la garantía de subministrament defineixen un nou escenari energètic.Les reserves estan concentrades en uns pocs països. Avui dia, aproximadament    la meitat del consum de gas de la UE se satisfà amb gas procedent de només tres països: Rússia, Noruega i Algèria.-Existeix una urgent necessitat d'inversions: només a Europa, es precisaran en els propers 20 anys inversions properes a un bilió d'euros per cobrir la demanda d'energia prevista i substituir la infraestructura obsoleta.

  • Taxa de fecunditat

 

La taxa de fecunditat és una estadística demogràfica que indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat. La taxa de fecunditat també ens mostra el potencial de canvi que té una població. Una taxa de fecunditat de dos fills per dona és considerada com a taxa de reemplaçament poblacional, ja que permet estabilitat en la població total d'una regió o país. Una taxa de fecunditat superior indica que la població està creixent, pel contrari una taxa inferior indica que la població està disminuint i envellint.

Taxa de Fecunditat= (Naixements / Població femenina 15-49 anys) x 1000

 

2. Taxa de dependència

La taxa de dependència és el índex demogràfic que expressa en forma de taxa i en percentatge la relació existent entre la població inactiva i al població activa (15 als 65 anys). A mesura que la taxa creix, augmenta la carrega per la part activa per mantenir la població inactiva.

Taxa de dependència= (Població activa/Població no activa)x100

 

APARTAT  2.

Llegeix el text i respon a les qüestions següents:

Els moviments migratoris més rellevants en els darrers anys són els que es deriven de la creixent immigració exterior.

Espanya es troba inserida en el context de la globalització i la intensificació de fluxos que caracteritzen les migracions internacionals en les darreres dècades del segle XX.

La immigració estrangera a Espanya es nodreix d’un doble flux. D’una banda, l’arribada d’europeus- en part procedents de països de la Unió Europea; de l’altra, una creixent immigració procedent de països extraeuropeus que prové especialment d’Àfrica, Àsia i Amèrica L, encara que tendeix a diversificar-se a conseqüència e la incorporació de noves àrees emissores.

En conjunt, els estrangers que resideixen en Espanya són, la majoria persones en edat laboral, per tant, tenen molt pes els grups d’edat compresos entre 25 i 49 anys. De tota manera, els diferents col·lectius es distingeixen perquè presenten perfils sociodemogràfics diferenciats. Així entre els africanes predomina la immigració masculina, mentre que són les dones les que protagonitzen les migracions d’origen llatinoamericà.

 

Qüestions:

 

  • Resumeix les idees principals del text

 

 A Espanya, les migracions exteriors són els moviments migratoris més importants actualment, ja que la població immigrant procedeix majoritàriament d’ Europa (sobretot de la U.E), d’Àfrica, Àsia i de l’ Amèrica Llatina.

La població immigrant és majoritàriament jove i pel que fa al sexe predominen les dones en els immigrants procedents de l’ Amèrica llatina i el homes pel que fa als immigrants africans.

 

 

    

4. Defineix els conceptes:

 

-  creixement vegetatiu

 El creixement vegetatiu és la diferencia entre el nombre de nascuts i el de morts en una població determinada.  

 

-  balanç migratori

Els saldo migratori és la diferència entre el volum de la immigració i de l'emigració d'un lloc determinat. El saldo pot ser positiu o negatiu.

  

5. Indica les incidències que pot tenir sobre l’envelliment de la població i la natalitat l’arribada de gent jove

 

 

Les incidències que pot tenir l’ arribada de gent jove sobre l’envelliment i la natalitat, es que amb l’ arribada d’ immigrants joves es redueix la taxa d’envelliment i al ser joves i per tant en edat fèrtil, provoca una augment de la natalitat.

També afecta la diferencia cultural, ja que a Àfrica i l’ Amèrica llatina es té un major nombre de fills.

 

  • Anomena les àrees territorials on es concentra majoritàriament la població a Espanta

 

 Majoritàriament a Espanya la població es concentra a les àrees territorials de la Comunitat de Madrid, Catalunya, País Valencia, País Basc, Principat d’ Astúries, Cantàbria i les Illes Balears.  

 

 

 

  • Exposa les causes que expliquen les diferències en el repartiment de les tasques i indica algunes conseqüències que pot tenir la situació reflectida a la taula.

 

En aquesta taula podem veure la gran diferencia que hi ha en les tasques de llar on la dona és la que fa la gran majoria de feina i l’ home pràcticament no intervé, les causes que expliquen aquesta diferència tan gran en el repartiment de les tasques de la llar, són bàsicament culturals, però en els últims anys, tot i que molt lentament, aquesta tendència s’ esta invertint gràcies a les reivindicacions femenines, l’ entrada al món laboral de la dona, etc...

 

Neteja de la roba

Reparacions de la llar

Preparació del menjar (cuinar)

Compra d’aliments

Administració dels diners

Dona

78

  9’6

76’7

70

48’5

Home

  2

47’2

  3’4

  4’9

12’5

Tots dos

  5’5

  6’3

  8’9

16

34’5

Altres

14’5

36’9

11

  9’1

  4’5

Total

100

100

100

100

100

 

  • Exposa quines són les principals diferències entre la situació de la dona als països desenvolupats i als països subdesenvolupats en l’actualitat, tant en l’àmbit professional com en el familiar.

 

Les principals diferencies entre la situació de la dona als països desenvolupats i al països subdesenvolupats en l’actualitat, és que en els països desenvolupats han desaparegut les lleis discriminatòries i ara tenen els mateixos drets que els homes, en l’àmbit professional, ens els països subdesenvolupats, les dones segueixen sense poden entrar en el món laboral i segueixen ocupant-se únicament de les tasques domestiques.

En els països subdesenvolupats les dones tenen un alt grau de analfabetisme ja que no tenen dret en entrar en el món de l ‘educació, en canvi, en els països desenvolupats la dona ha entrat en el món de l’educació i al món laboral.

En conjunt, però, en comparació amb l’home, tant en els països desenvolupats i subdesenvolupats, encara, és netament desfavorable per a les dones. El repte del món contemporani consisteix a aconseguir una justícia social que tingui en compte la igualtat entre els gèneres.

APARTAT 4

 

Llegeix el text següent i respon a les qüestions següents :

 

La ciutat de baixa densitat, també anomenada ciutat difusa,  és un model d’ús d’ocupació del territori que s’ha estès  a Espanya durant  els darrers quaranta anys i que afecta tant els creixements residencials, com els comercials i industrials. Aquest model es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació, per la segregació d’usos i per un elevat consum de territori.

Està formada per habitatges unifamiliars amb jardí i s’oposa al model de ciutat compacta típicament mediterrània, amb mescla d’activitats en l’espai i amb densitats moderades.

La major part de professionals vinculats a l’ordenació del territori alerten dels diversos riscos associats

a la ciutat de baixa densitat:

- un major consum de sòl, d’energia i d’aigua...

-l’encariment de l’enllumenat, l’abastament d’aigua, la recollida d’escombraries...

-la transformació del paisatge amb elements aliens al model mediterrani

-la segregació social

-l’augment de la mobilitat basada en el transport privat

 

 

 

 

 

 

  • Defineix els termes :

 

- segregació d’usos

La segregació d’usos és la distribució dels usos del sòl de la ciutat ens espais clarament diferenciats (administratius, comercials, residencials, etc...)

 

 

- segregació social

La segregació social és la distribució de la població en diferents zones segons les seves característiques tant econòmiques, socials o culturals.

 

- ciutat difusa

La ciutat difusa és quan el límit entre la ciutat i el camp no es una línia definida. La ciutat avança sobre el camp i es genera una àrea on es barregen activitats urbanes i rurals.

10.Exposa quines són les funcions de la ciutat i on es localitzen en el conjunt de l’espai urbà.

 

 

Les funcions de la ciutat són, la funció residencial concentrada al centre de les ciutats però sobretot en barris a les perifèries urbanes; funció industrial, a les perifèries urbanes, per tal de disminuir els problemes de contaminació; funció comercial, una part situada al centre de les ciutats i una altre a les perifèries urbanes on en el sol és mes barat i necessiten terrenys més extensos i amb bones comunicacions; funció administrativa i funció de serveis, situades majoritàriament al centre de les ciutats; funció cultural.

Etiquetas:

Observeu%20la%20taula%20seg%C3%BCent%20i%20responeu%20a%20les%20q%C3%BCestions%20plantejades%20Index%20de%20desenvolupament%20hum%C3%A1

1. descriu la informació que us proporciona el mapa i indica la desigual distribució de la producció d’energia elèctrica a catalunya.

avantatges idh

grafic de l'evolucio de la poblacio de catalunya des de 1950

quines caracteristique demografiques tenen els paisos desenvolupats

escull al menys 2 riscos ambientals (d’aquesta taula) a espanya i provocats per l’home i fes un petit comentari de les seves conseqüències

exposeu les principals caracteristiques dels recursos energètics a nivell mundial

els moviments migratoris més rellevants en els darrers anys són els que es deriven de la creixent immigració exterior.

quins son els trets essencials de la xarxa urbana catalana

marc d’actuació que es va a establir, l’any 2005, en la conferència mundial sobre la reducció de desastres de kobe

àrees territorials on es concentra majoritàriament la població a espanya

trets essencials de la xarxa urbana catalana

definiu el concepte d’idh i indiqueu a partir de quines dades es calcula.

exposeu les principals caracteristiques dels recursos energètics

10.exposa quines són les funcions de la ciutat i on es localitzen en el conjunt de l’espai urbà.

incidències que pot tenir sobre l’envelliment de la població i la natalitat l’arribada de gent jove
expliqueu les diferències entre importacions i exportacions i entre balança comercial i balança de pagaments.
Definiu els conceptes creixement vegetatiu i Balanç migratori.Indiqueu quines conseqüències pot tenir sobre la natalitat l’arribada de població immigrant jove
digues a quina àrea geogràfica i/o regió pertany

Digues com s’anomena el marc d’actuació que es va a establir, l’any 2005, en la Conferència Mundial sobre la Reducció de Desastres de

5. exposeu quines situacions socials i econòmiques dificulten el desenvolupament de la població dels països del tercer món.