Historia curso segundo

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 31,52 KB

 

Antoni de Capmany Historiador i polític català. Va oposar-se a l’ocupació francesa i va ser diputat liberal a les Corts de  Cadis Mariana Pineda Acusada de defensar la causa liberal va ser executada el 1831 Pronunciament Aixecament militar liberal contra l’absolutisme. Un militar liberal es declarava a favor de la Constitució, esclataven revoltes principalment a les ciutats per tal de forçar un canvi polític. Van ser constants les intervencions de l’exèrcit en la política espanyola al llarg del segle XIX, el penúltim va ser el fracassat del general Franco i  l’últim del segle XX, el 23F, el d'Antonio Tejero Liberalisme Doctrina política que es va anar elaborant al llarg dels segles XVIII i XIX que partia dels principis de la llibertat individual i econòmica, de la igualtat dels ciutadans davant la llei, de la divisió de poders i de la consolidació d’un Estat de dret garantit per una constitució. Guerrilla Forces que es van enfrontar a l’exèrcit napoleònic sense tenir una estructura militar. Milícies, miquelets i sometents, bons coneixedors del territori van fer impossible a l’exèrcit francès el control del país. Aquesta denominació ha passat de l’espanyol a la majoria d’idiomes per tal de referir-se a aquestes forces irregulars. Quintes L’exèrcit havia esdevingut obligatori i afectava a una cinquena part de tots els joves en edat militar, entre els 20 i 30 anys. Les classes benestants es podien lliurar del servei militar mitjançant una pagament en metàl•lic a l’Estat, o pagant a un altre soldat i ser substituïts. Sufragi censatari Limita el dret de vot a una minoria posseïdora d’un determinat nivell de renda, exclusivament masculí. Federalisme Pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats dels grups humans que pacten la seva federació Simón Bolivar Va ser un dels grans líders de la independència de les colònies espanyoles a Amèrica. Cantonalisme Moviment polític que aspirava a la independència total de cada municipi, també s’utilitza de manera pejorativa per definir l’excessiu relaxament del poder de l’estat central. Catalanisme polític Transformació del moviment catalanista cultural en doctrines i partits amb voluntat d’intervenir en l’administració pública des de la sensibilitat d’identitat nacional catalana. Renaixença Moviment cultural que va sorgir a la dècada dels 30 del segle XIX a Catalunya caracteritzat principalment per la voluntat de la recuperació literària de la llengua catalana. Se sol datar l’inici del moviment el 1833 amb la publicació al diari El Vapor de la coneguda oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Fur Norma jurídica d'origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori. Carlisme Moviment antiliberal espanyol que va agrupar les forces de la dreta catòlica i absolutista al voltant de la causa dinàstica d’una branca dels Borbons d’Espanya, en concret a partir del germà de Ferran VII que es deia Carles-Maria Isidre de Borbó (d’aquí el nom del moviment). Francesc Milans del Bosch Militar que es va oposar a l’absolutisme de Ferran VII, amb el suport d’una part de la burgesia catalana, però el seu cop militar no va triomfar i va ser desterrat a Cartagena juntament amb el general de Lacy. Absolutisme Forma política en què la persona que governava, normalment un monarca, no tenia cap limitació de tipus jurídic en l’exercici del poder.Proteccionisme En altres països europeus,entre ells Espanya, la burgesia industrial ho era, per a defensar-se de l’aclaparadora competència dels productes anglesos. Des de la Restauració (1874) fins al nostre ingrés al Mercat Comú (1986) aquest s’ha mantingut. Anarquisme Doctrina política apareguda al segle XIX caracteritzada pel rebuig de qualsevol autoritat o poder polític dins de la societat.
Propugnava una societat sense autoritat política ni propietat privada. Defensava el col·lectivisme, l’espontaneïtat de les masses i la llibertat individual. Rebutjaven l’activitat política de la classe obrera
Lliurecanvisme És una política de govern que implica la no utilització dels aranzels duaners per dificultar o fins i tot impedir les importacions de productes estrangers.
Si s’abaixen o s’eliminen els aranzels, podem parlar d'aquest tipus de política.
Marxisme Doctrina filosòfica i política que es va caracteritzar per l’anàlisi i crítica del sistema econòmic capitalista i de la necessitat de l’organització dels treballadors per combatre’l i construir un moviment més just i alternatiu anomenat en una primera fase socialisme i en una darrera i definitiva etapa comunisme. En aquestes darreres etapes aniria desapareixent la propietat privada dels mitjans de producció que passarien a ser gestionades col•lectivament Ludisme Els treballadors en un primer moment s’oposaran a la mecanització de les indústries ja que els hi treia la feina quedant a l’atur sense cap tipus de protecció social. A Catalunya es va cremar la fàbrica Bonaplata l’any 1835 durant una de les revoltes populars anomenades bullangues Revolució industrial Profund i ràpid canvi en la vida econòmica que es va produir a Europa durant el segle XIX —iniciat a Anglaterra durant el segle XVIII— caracteritzada per la introducció de la font d’energia produïda pel vapor i per la producció a través de màquines mogudes per aquesta energia. Desamortització Conjunt de mesures legals per les quals es consagraven els principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. Es van nacionalitzar algunes de les terres de l’església i comunals i es van posar a subhasta pública on podien comprar-se en metàl•lic o amb títols de deute públic. La pagesia no va poder adquirir aquestes terres que passen a mans de burgesos o nobles ja que no té prou capacitat econòmica. A la llarga suposa un augment dels latifundis. Revolució burgesa o liberal Canvi profund de les institucions polítiques i ideològiques de les nacions dirigida per la burgesia caracteritzades per la proclamació dels drets humans, la llibertat individual i econòmica, el dret de propietat, la divisió de poders i un Estat de dret garantit per una constitució. Bonaplata Aquesta empresa fou la 1a que mecanitzà totalment la producció de filats i teixits i estampats de cotó gràcies a la innovació revolucionaria de la força de vapor.Fou inaugurada al 1833 al carrer Tallers de Barcelona. Tenia des del 1829 el privilegi d’importar maquinaria estrangera. Això l’enfrontava als cotoners de la mateixa Junta de Comerç, i també als treballadors ja que facilitaria l’acomiadament de molts d’ells.Aquesta hostilitat dugué a les masses exaltades a incendiar-la la nit del 5 al 6 d’agost de 1835, en un simptomàtic atac ludita que Jordi Nadal ha qualificat com el “complot contra el vapor" Desvinculació Conjunt de mesures legals per les quals es consagraven els principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. Van acabar amb el patrimoni hereditari de les famílies , aquell no es podia vendre i es veien obligats a deixar-lo intacte al seu successor, ara ho podran vendre sense que cap llei ho impedeixi.Les terres vinculades són principalment de la noblesa (mayorazgos), però també de l’església (ma morta) i dels municipis (comunals). Ara totes elles es podran vendre, abans n’estava prohibida Colònies industrials Es van estendre seguint el curs alts d’alguns rius : Llobregat(als seus inicis amb unes 60, Cardener,Ter (més de 40),Fresser i Fluvià.Constaven de : Empresa, església,escola,economat, escorxador, casal recreatiu o taverna, habitatges pels obrers i horts privats dels treballadors. Tot pertanyia a l’empresari. Els treballadors es van trobar més subjectes a la disciplina empresarial que no pas els dels vapors. Socialisme utòpic Corrents de caire intel•lectual que varen aparèixer a Europa paral•lelament a l’associacionisme obrer i que proposaven un model teòric de societat basat en l’harmonia i oposat a qualsevol revolució violenta, fins i tot la vaga. Volien canviar la societat mitjançant la propaganda i l’exemple. A Espanya es va difondre a partir de 1840 i va tenir dos àrees d’expansió: Catalunya i Cadis.Marxisme Defensava una societat comunista, sense classes ni propietat privada. Per a aconseguir-la eren necessaris l’accés al poder polític i la lluita obrera per mitjà dels sindicats. Anarcosindicalistes Els sectors de l’anarquisme partidaris del sindicalisme i que consideren prioritari organitzar la classe obrera i aconseguir millores socials, sense oblidar l’aspiració a crear una societat sense explotació. Anarquisme Aquestes idees (rebuig a la participació en la política, supressió de l’estat organitzat federal, societat igualitària,..) aviat trobaren molt ressò entre els sectors més actius dels treballadors, especialment a Catalunya i a Andalusia( a Cadis amb la mano negra als anys 80 van patir una sèrie d’atemptats contra les collites i les propietats i a Catalunya als anys 90) Anarcocomunistes Partidaris de l’acció directa que es malfien dels sindicats i es manifesten decidits a precipitar la revolució amb accions de força. Pablo Iglesias Impressor madrileny, partidari del marxisme, va fundar el Partit Socialista Obrero Espanyol i es va convertir en el primer parlamentari socialista espanyol.Atacà sovint els republicans per burgesos, i d'una manera particular Lerroux, que considerava un demagog i un polític corromput, i també els anarquistes, per llur irresponsabilitat Propaganada pelfet Es considera que la violència d'un nucli reduït d'individus era un mitjà vàlid per menar les masses cap a la revolució. Teoria formulada en el darrer congrés de la Internacional Antiautoritària, celebrat a Londres el 1881. Propugnava la realització d'atemptats dirigits directament contra l'Estat, l'Església i els grans capitalistes Anselmo Lorenzo Tipògraf. Formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de "La Solidaridad" (1870-71). Es destacà en el Congrés Obrer de Barcelona (1870), dins la tendència antipolítica. Sufragi Universal Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX. A l'estat espanyol, el masculí es va concedir l'any 1890.Les dones resten excloses fins la Segona República. Comissió de Reformes Socials Òrgan pro governamental creat el 5 de desembre de 1883, de caràcter informatiu i consultiu, que es va encarregar d'estudiar els problemes socials. Els seus treballs havien de servir per preparar la legislació sobre protecció dels treballadors, però va anar caient en la burocratització, de manera que els grups obrers van acabar denunciant que l'esperit reformista del govern només estava al servei de la burgesia. U.G.T Central sindical de l'estat espanyol. El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d'agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya (Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu), Castelló i Madrid, bàsicament.Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat, disciplinat, d'ideologia socialista i molt influït pel Partido Socialista Obrero Español. Utilitzà en general la tàctica de les vagues pacífiques i ben organitzades per a aconseguir millores en la condició del proletariat; conjuntament amb el PSOE, creà també associacions assistencials i de resistència, cooperatives de consum i cases del poble. Primer de Maig La principal reivindicació fou la jornada laboral de vuit hores ( 8 hores de descans, 8 de treball i 8 de lleure) i per primera vegada es va commemorar a l'any 1890. P.S.O.E. El govern del liberal Sagasta va promulgar, el 1881, una llei d’associacions més oberta, que va permetre la seva legalització.
Tenia per objectiu la revolució socialista, que comportava la creació d’una societat sense classes, la col•lectivització dels mitjans de producció i una organització social harmònica, lliure i laboriosa
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Organització sindical, proclamada anarco-col•lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l'AIT, en ella es van distingir dues tendències: l’anarcocol.lectivista , partidària del les tesis bakuninistes, i l’anarcocomunista partidària de les tesis més violentes.Rabassa morta:contracte entre propiet i agricult.Organització Caciquil.manera de manipular resultats elector ja que molta influencia en ajuntmts,terres,etc.1periode restauracio.neix catalanism polit.caciquism,tupinada,alternança pacifica partit conserv i liberal,fi guerres carlines.BASES D MANRES:1892doc.redactat x militants unio catalanista amb principis q havien d presidir docum institucionals q regulesin en un futur l'autonomia.MEMORIAL DE GREUGES:1885exigencia a alfons xii demanan autonomies x espanya.REI HELENS MISTG:doc felicita rei x autonomi illa creta signat x 46 presid corporacio catalans(govern esp molest)CADCI:1903 ass dependents dl comerç.TRACTAT FONTAINEBL:1807entr esp i fra,monarkia esp deix pasar tropes fran fins port.INSURRECC MALCONTENTS:1827reclamn restablimen absolutism e inquisicio x mal govern rei.MOTI ARANJ:1808caiguda minist godoy inici guerra frances.REVOLTA JAMAICA:1843revolt militar vs general espartero.DESAMORTITZACI MENDIZA:1836desposeir bens esgle en fav bens nacionalsAFRICANISTS:militars carrera marroc.PISTOLERISM:1919-23contractac d matons x fe front als sindicalists i a linreves.LOCAUT:tancament empreses x part propietaris.CONVENI D BERGARA:fi 1a guerra carlina.DROSA DEL FOC:Barcelona encara seguia terroritzada per les bombes en començar el segle XX, quan ja a Europa aquest fet desapareixia, fins al punt de guanyar-se el qualificatiu de la Rosa de Foc ALMIRALL:1r cosiderar q catalñ havia d tnir reconeixmnt politic.valors federalistes.PRIMO D RIVERA:militar cop destat i dictadura 1923-30.ANTONIO MAURA:destituit incidents setmana tragica.ENRIC PRAT RIBA:1r presid. mancomunitat.PABLO IGLESIAS:fundadr psoe 1879.FRANCESC CAMBO:fundadr lliga regionalista.JOSE CANALEJAS:partit liberal lei candado.ANSELMO LORENZO:tipograf redactor"la solidaridad" antipolitica.VICTOR BALAGUE:historiador.MARTI AIXALA:filosof.MANUEL DURAN BAS:jurisprudencia.ANGELGUIMERA:renaxensa.ANSELM CLAVE:cant coral.MILA I FONTANALS:jocs florals.BONAVENTURA ARIBAU:oda a la patria.FR.PI MARAGALL:dirigent partit democratic federal.MARTINEZ ANIDO:militar governador molt dur i represiu.1805batalla d trafalgar1807tractat fontainebleau1808moti aranjuez1810guerra indep mexic1812constitucio cadis1827insurreccio malcontents1836 desamortitz mendiz1843revolta la jamaica.1885.memorial greuges1886publicacio lo catalanisme1887fundacio lliga d catalunya1888misatg reina regent1890primer d maig1891creacio unio catalanista1892bases d manresa1901fr.ferrer funda escola moderna1902vaga general barcelona 12morts1903es crea el cadci1906neix solidaritat catalana1911prim congres cnt barcvelona1919vaga la canadenca1921crisi industrial1923 assasinat lider cnt salvador segui i fr comas1927creacio clandestina fai a valencia1930crisi mundial economica.Afrancesats són aquells que van col•laborar amb la monarquia de Josep I, acceptaven el seu govern, propers a les idees del despotisme il•lustrat, volien un canvi semblant al francès.El terme és pejoratiu perquè no se’ls considera bons espanyols, bons “patriotes” per manifestar idees liberal, diferents a les absolutistes d'alguns dels patriotes. Al final de la guerra molts van haver d’exiliar-se per les seves idees davant la persecució de Ferran VII, iniciant un camí que posteriorment seguiran els liberals, i tots aquells que -en defensa de les seves idees- s’oposin al poder absolut i a les posteriors dictadures



1.- Què és una font primària i una secundària Primària: Són les directes o de primera mà, aquelles que no han estat interpretades per cap altra persona, historiador. Són contemporànies als fets.Secundàries : Són les indirectes, no contemporànies dels fets, són fonts elaborades i transmeses per intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Són, per tant, fonts de segona mà. S'elaboren a partir de les fonts primàries. Són reelaboracions a partir d'altres fonts i, per tant, testimonis indirectes.2.- Quin és el seu context històric ?Cal situar el text a l'any 1820, pronunciament de Riego, inicis del Trienni Liberal i acceptació no real, hipòcrita del liberalisme, per part de Ferran VII. Recordar el retorn de Ferran VII, la derogació de la Constitució de Cadis de 1812, la persecució posterior dels liberals i com el Trienni liberal finalitza també amb- els Cent mil Fills de Sant Lluís- amb la nova persecució i exili dels liberals.3.- Comenta aquesta paràgraf raonant el perquè d'aquest (quan ho diu Ferran què ha succeït ) i si és creïble el que diu Ferran VII:" Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional; y mostrando a la Europa un modelo de sabiduría, orden y perfecta moderación en una crisis que en otras naciones ha sido acompañada de lágrimas y desgracias, hagamos admirar y reverenciar el nombre español, al mismo tiempo que labramos para siglos nuestra felicidad y nuestra gloria.”Ferran VII es veu forçat a acceptar les conseqüències dels triomf del pronunciament de Riego (cal recordar que al llarg de tot el segle XIX los pronunciaments de l'exèrcit seran constants), però no és creïble ja que la persecució dels liberals serà constant al llarg del seu regnat (cas de Mariana Pineda per exemple).Ampliació:Al Trienni Liberal es va posar molt de moda una cançó, fent burleta del Rei i de la seva no vertadera acceptació de la Constitució, que deia el següent:"Tú que no quiereslo que queremosla ley preciosado está el bien nuestro.¡Trágala, trágala,trágala perro!¡Trágala, trágala,trágala perro!".1.-Comenta la frase " El dret al treball no és res més que el dret a la misèria”" Has de fer referència a les condicions de vida i de treball ( salaris que no permeten més que la supervivència després de 12 o 14 hores de treball)  que  pateixen els treballadors industrials: homes, dones i nens. Relacionar-les amb les dels dos segles que comenta P.Lafargue. i veure com han empitjorat2.- Quina relació tenia Paul Lafargue amb el nostre país?Cal relacionar a P. Lafargue amb Karl Marx. També conèixer les diferents ideologies existents a l'A.I.T. i  la difusió que Paul Lafargue farà del marxisme a Espanya.3.- Creus que avui en dia podem dir el mateix que Lafargue al segle XIX:Resposta lliure, però raonant i justificant la teva exposició.1.- Caldria relacionar la resposta amb les condicions de treball que, sens dubte han millorat, i raonar què ha causat aquesta millora. Es pot comentar l'actual situació de treball i les diferents situacions laborals: contractats eventuals, immigrants i condicions laborals misatge reina regent.carta signada x milers d ciutadans catalans on es dmana autonom x cat ,. GENERAL:1.- Quin tipus de font és aquesta.Font primària,contemporània dels fets,  política, document públic que es presenta a la reina regent amb unes demandes polítiques, econòmiques, administratives, lingüístiques.. 2.- Explica el seu context històric (5 línies, primer el context general- o nacional-  i després el particular i qui el va elaborar )No es tracta de resumir el document sinó d'explicar el moment polític en el qual és escrit.General: Primer període de la Restauració, partits dinàstics i pacte de El Pardo.El cap de l'estat és la reina regent Maria Cristina. Visita a Catalunya - Exposició Universal 1888- de la reina.A Catalunya: La lliga de Catalunya (1887) de caràcter conservador i i escindida del Centre Català  elabora aquest missatge en demanda d'autonomia per a Catalunya3.- Explica què eren les quintes de l'exèrcit i quina deu ser la raó d'aquesta petició:" no quintant-se ni amb lleves forçoses"Tot el segle XIX va ser un segle de guerra permanent: Independència, Carlines, colònies Amèrica, Àfrica. Com a conseqüència, el reclutament forçós era la manera més fàcil d'aconseguir els soldats necessaris, una cinquena part dels joves s'havia d'incorporar a files i d'aquí el nom de les quintes. Però també podien no anar-hi si pagaven una quantitat de pessetes  o ser substituïts per voluntaris. D'aquesta manera, els sectors més poderosos econòmicament pagaven per no anar-hi (i en cas de guerra amb més motiu) i els pobres es veien obligats. Aquestes lleves forçoses produiran aldarulls i violència com serà el cas de la Setmana Tràgica. 2.- Quines són les causes de La Setmana Tràgica? i per què es va considerar a Lerroux responsable indirecte d'aquells fets? Es coneixen amb el nom de Setmana Tràgica els avalots revolucionaris que van tenir lloc a Catalunya, especialment a Barcelona, durant el mes de juliol de 1909, del dilluns 26 de juliol fins el diumenge 1 d’agost del 1909, en el decurs dels quals es van aixecar barricades i es van cremar nombrosos edificis religiosos. El detonant va ser la crida de reservistes, homes ja pares de família i amb el servei militar fet, de l’exèrcit per combatre al Marroc, on les tropes espanyoles havien sofert una espectacular derrota enfront de les cabiles marroquines. Els fets que van portar a la Setmana Tràgica van començar com un moviment de protesta i una vaga obrera per l’enviament de tropes al Marroc, que va derivar en un espontani motí anticlerical, incoherent i fora de tot control polític, a partir del moment en que es va desviar la irritació popular contra l’Església en comptes de fer-ho contra l’Estat. Món obrer:Cal relacionar ( i citar aquí) aquesta protesta amb el món obrer i l'exèrcit. Estem parlant dels "quintos" (Recorda què eren les quintes i qui anava- qui no tenia les 1.500 pessetes necessàries per alliberar-se'n-, veure la quinzena anterior) i reservistes- soldats que ja feia anys que havien acabat el servei militar i eren pares de família o l'únic sou que ingressava a casa, o joves que sentien que anaven a "l'escorxador". També has de relacionar aquestes protestes amb les conseqüències de la guerra de Cuba i Filipines, el nom del desastre del 98 ja ho diu tot, més de la meitat dels soldats que hi van lluitar no van tornar a casa, i molts d'ells van morir de malalties no relacionades amb la guerra i derivades del deficient suport militar o la incompetència dels caps militars.Lerroux, conegut també com l’emperador del Paral.lel, pot ser considerat responsable indirecte dels fets de la Setmana Tràgica a causa d’aquesta agitació anticlerical que propicià amb els seus escrits. L’estil de Lerroux era demagògic, ja que no explicitava per què les coses estaven tan malament com denunciava ni cap on calia anar i, sobretot, com s’havia de procedir.4.- Llegint el text de Joan Margall a "La ciutat del perdó" (tens el text en pdf ) quina era la seva posició sobre la repressió d'aquells fets i la pena de mort?(5-6 línies)L’objectiu de Maragall a l’hora d’escriure aquest article va ser, en primer lloc, aconseguir que no s’executessin les condemnes a mort pels fets de la Setmana Tràgica, cas de Ferrer i Guardia per exemple. També es pot remarcar la idea d’afavorir la reconciliació social i la difusió dels valors cristians del perdó i la compassióEls arguments que fa servir l’autor són sobretot de tipus religiós i moral. Tot el text és un al·legat contra la pena de mort. Maragall ofereix un dels grans arguments contra la pena capital " el caràcter sagrat de la persona humana" MOVIM OBRER ESPANY I CAT:1840-1931:conjunt d tots ls manifestacns organitzativ reivindicatvs o revolucionrs dls obres en defens seus interess con treballads.1r d forma espontanea dsprs guiats x les doctrines socialists es van organitz sindic.el movim tenia 2posicions ideolog,socialism i anarkism.arran d una crisi revisionista el socialism kda dividit en partit socialista q renuncia alluita revolucionar i acepten joc parlamentari. i els socialist revolucionars q segiran ideals marxists i crean partits comunists. lanarkism dividit entre partidari accio social(anarcosindicalists) q funden cnt 1911 i partidaris accions terrorist¨(anarcocomunists)

Etiquetas:

Doctrina política apareguda al segle XIX caracteritzada pel rebuig de qualsevol autoritat o poder polític dins de la societat. Propugnava una societat sense autoritat política ni propietat privada. Defensava el col·lectivisme, l’espontaneïtat de les

en altres països europeus,entre ells espanya, la burgesia industrial ho era, per a defensar-se de l’aclaparadora competència dels productes anglesos. des de la restauració (1874) fins al nostre ingrés al mercat comú (1986) aquest s’ha mantingut.

Acusada de defensar la causa liberal va ser executada el 1831.

la principal reivindicació fou la jornada laboral de vuit hores ( 8 hores de descans, 8 de treball i 8 de lleure) i per primera vegada es va commemorar a l'any 1890.

Moviment cultural que va sorgir a la dècada dels 30 del segle XIX a Catalunya caracteritzat principalment per la voluntat de la recuperació literària de la llengua catalana. Se sol datar l’inici del moviment el 1833 amb la publicació al diari El Vapo

Aixecament militar liberal contra l’absolutisme. Un militar liberal es declarava a favor de la Constitució, esclataven revoltes principalment a les ciutats, per tal de forçar un canvi polític. Van ser constants les intervencions de l’exèrcit en polít

Conjunt de mesures legals per les quals es consagraven els principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra. Es van nacionalitzar algunes de les terres de l’església i comunals i es van posar a subhasta pública on podien comprar-

Doctrina filosòfica i política que es va caracteritzar per l’anàlisi i crítica del sistema econòmic capitalista i de la necessitat de l’organització dels treballadors per combatre’l i construir un moviment més just i alternatiu anomenat en una primer

Partidaris de l’acció directa que es malfien dels sindicats i es manifesten decidits a precipitar la revolució amb accions de força.

organització sindical, proclamada anarco-col•lectivista, que substituí, a partir del 1881, la federació regional espanyola de l'ait, en ella es van distingir dues tendències: l’anarcocol.lectivista , partidària del les tesis bakuninistes, i l’anarcoc

És una política de govern que implica la no utilització dels aranzels duaners per dificultar o fins i tot impedir les importacions de productes estrangers. Si s’abaixen o s’eliminen els aranzels, podem parlar d'aquest tipus de política.

Canvi profund de les institucions polítiques i ideològiques de les nacions dirigida per la burgesia caracteritzades per la proclamació dels drets humans, la llibertat individual i econòmica, el dret de propietat, la divisió de poders i un Estat de dr

els treballadors en un primer moment s’oposaran a la mecanització de les indústries ja que els hi treia la feina quedant a l’atur sense cap tipus de protecció social. a catalunya es va cremar la fàbrica bonaplata l’any 1835 durant una de les revoltes

Doctrina política que es va anar elaborant al llarg dels segles XVIII i XIX que partia dels principis de la llibertat individual i econòmica, de la igualtat dels ciutadans davant la llei, de la divisió de poders i de la consolidació d’un Estat de dre

Es van estendre seguint el curs alts d’alguns rius : Llobregat(als seus inicis amb unes 60, Cardener,Ter (més de 40),Fresser i Fluvià.Constaven de : Empresa, església,escola,economat, escorxador, casal recreatiu o taverna, habitatges pels obrers i ho

aquestes idees (rebuig a la participació en la política, supressió de l’estat organitzat federal, societat igualitària,..) aviat trobaren molt ressò entre els sectors més actius dels treballadors, especialment a catalunya i a andalusia( a cadis amb l
profund i ràpid canvi en la vida econòmica que es va produir a europa durant el segle xix —iniciat a anglaterra durant el segle xviii— caracteritzada per la introducció de la font d’energia produïda pel vapor i per la producció a través de màquines m
Limita el dret de vot a una minoria posseïdora d’un determinat nivell de renda, exclusivament masculí.
Transformació del moviment catalanista cultural en doctrines i partits amb voluntat d’intervenir en l’administració pública des de la sensibilitat d’identitat nacional catalana.

Moviment polític que aspirava a la independència total de cada municipi, també s’utilitza de manera pejorativa per definir l’excessiu relaxament del poder de l’estat central.

L’exèrcit havia esdevingut obligatori i afectava a una cinquena part de tots els joves en edat militar, entre els 20 i 30 anys. Les classes benestants es podien lliurar del servei militar mitjançant una pagament en metàl·lic a l’Estat, o pagant a un