Regeneracionisme

Regen:(1874-1902)//Fonaments del règim de la Restauració:Classes dominants (terratinents, burgesia industrial, església) tenien lexperiència del Sexenni Democràtic i la por a un mov. Obrer revolucionari els porta a crear un sistema aparentment democràtic però que en la pràctica impedia la participació de les classes popular a la vida política.Bases del sistema: alternança en el poder de dos partits dinàstics (Partit Conservador-Cànovas del Castillo; Partit Liberal-Sagasta) / monarquia com a poder moderador, arbitral / exèrcit-concessió de molta autonomia a canvi de la no-intromissió el la política / constitució 1876.P.Conservador: els més immobilistes;defensors de lordre social, la moral catòlica i els valors tradicion.;defensors de la monarquia dels Borbó.P.Liberal:grups socials més partidaris dintroduir alguns canvis; en general defensaven posicions més progressistes i laiques. Canvi de govern: Govern?desgast ->el rei?nomenament dun nou govern?convocava eleccions amb lobjectiu daconseguir la majoria parlamentària per governar amb comoditat (torn pacífic); falsejament de les eleccions.

Forces doposició al sistema: REPUBLICANS,opció molt debilitada, desencís dels seus seguidors,repressió per part de les autoritats,divisió interna?en diferents tendències,seguidors de (Castelar-P.Posibilista),(Ruiz Zorilla-P. Republicà Progressista, defensors de la via insureccional per eliminar la monarquia),(Salmerón-Republicanisme Centraliste Unitari),(Valentí Almirall-P.Republicà Federal).1893-Unió Republicana= Zorilla+Salmerón+Valentí Almirall; CARLISME?Partido Tradicionalista(1888); SOCIALISTES?PSOE-Pablo Iglesias; NACIONALISTES. Constitució de 1876: sobirania compartida entre la Corona i les Corts; organització de les Corts en dos cambres (congres dels diputats i senat);restabliment de la confessionalitat de lestat;reconeixement duna àmplia declaració de drets,però sene arribar a concretar-los.

La constitució de 1876
La nova constitució establia el principi del liberalisme doctrinari, amb la divisió de poders en què la sobirania era compartida entre el rei i les Corts. El rei tenia molt poder: cap de l'exercit i cap de govern (podia nomenar i cessar ministres), tenia la potestat de promulgar i sancionar les lleis i podia convocar i dissoldre les Corts.
Les Corts eren bicamerals, és a dir, estaven formades per un Congrés i un Senat. Les lleis havien de ser aprovades per totes dues cameres. La meitat dels senadors eren nomenats pel rei, per tant, el Senat era una cambra submisa a la voluntat reial.