Sector terciari banal
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,02 KB
Què es el sector terciari? És el sector econòmic que inclou les activitats que presten serveis a la població.
La diversitat del sector de serveis:
Una de les carácterístiques del sector terciari o de serveis és la gran diversitat d’activitats: la sanitat , l’educació…
La societat de la informació: es la máxima expansió del sector terciari.
El sector terciari superior o Quaternari: conjunt d’activitats relacionades amb la tècnica i la ciència.
Sector terciari banal: es el sector que inclou les activitats del sector terciari que necessiten poca formació, fins i tot les que no exigeixen cap titulació.
Els serveis i els canvis socials recents.
Els serveis es multipiquen per donar resposta als canvis socials recents.
Tres exemples:
l’augment d’esperança de vida.
La creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina.
La reducció de la jornada laboral.
Característiques del sector terciari:
són molt heterogènies per la diversitat de serveis o la qualificació del personal.
Són activitats intangibles i inmaterials
Estan situades a prop del consumidor.
Tenen un nivell de mecanització relativament baix.
Són activitats en expansió.
están repartides d’una manera desigual.
La seva classificació:
els serveis socials agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació,etc.
Els serveis de distribució agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones
Els serveis de les empreses
Els serveis als consumidors estan relacionats amb el comerç.
Serveis públics: són els que presenten i gestionen els diferents organismes de l’Administració.
Serveis privats: els ofereixen i els gestionen empreses privades.
La millora de l’esperança de vida:
Al Segle XX la població mundial va augmentar considerablement perque a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida.Una millor alimentació.
Les millores en la higiene.
El descobriment de remeis eficaços.
La sanitat com a servei
La sanitat es un servei social bàsic.El dret a la salut el garanteix l’Estat. Per això també es un servei públic.
Salut y riquesa
El nivell ecònomic d’un país determina en gran manera el nombre i la qualitat del seus serveis sanitaris.
Els països pobres.
Manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles o infeccionises com ara el sida , la tuberculosis i la malària.
Països rics.
Els països rics, disposen cada dia més de mitjans científics i tecnològis avançats per combatre determinades malalties.
Turisme
Les causes del desenvolupament del turisme.
l’augment del temps lliure , gràcies a la generalització de la setmana laboral de cinc dies.
Les pensions d’invalidesa i de vellesa.
Una generalització de l’ús de l’automòbil i una millora de xarxa viària.
Els desplaçaments turístics.
Els fluxos de turisme es produeixen preferenment als països més desenvolupats.
Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats o àrees urbanes , d’on surten moltes persones els caps de setmana i sobretot durant l’estiu.
Els turistes s’allotgen en segones residències, hotels o càmpings situats a la platja o a la muntanya
-uclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emisors.
-uclis turístics intermedis , situats en un radi de fins a 2000 km dels centres emissors.Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 2000 km dels centres -misors.
La importancia ecònomica del turisme.
Per la economia d’un país, el turisme es una activitat econòmica molt important, perquè representa una font de riquesa.
El turisme genera la creació i l’expansió d’empreses i serveis.
Als països pobres, el sector turístic sol estar en mans de grans operadors turístics i empreses de transport internacional, amb seu als països desenvolupats.
Factors positius del turisme.
Per un país el turisme representa ingressos elevats i crea molts treballs.
Factors negatius del turisme.
Contrubeix a l’augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl ..
La diversitat del sector de serveis:
Una de les carácterístiques del sector terciari o de serveis és la gran diversitat d’activitats: la sanitat , l’educació…
La societat de la informació: es la máxima expansió del sector terciari.
El sector terciari superior o Quaternari: conjunt d’activitats relacionades amb la tècnica i la ciència.
Sector terciari banal: es el sector que inclou les activitats del sector terciari que necessiten poca formació, fins i tot les que no exigeixen cap titulació.
Els serveis i els canvis socials recents.
Els serveis es multipiquen per donar resposta als canvis socials recents.
Tres exemples:
l’augment d’esperança de vida.
La creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina.
La reducció de la jornada laboral.
Característiques del sector terciari:
són molt heterogènies per la diversitat de serveis o la qualificació del personal.
Són activitats intangibles i inmaterials
Estan situades a prop del consumidor.
Tenen un nivell de mecanització relativament baix.
Són activitats en expansió.
están repartides d’una manera desigual.
La seva classificació:
els serveis socials agrupen les activitats vinculades a l’administració, l’educació,etc.
Els serveis de distribució agrupen les activitats relacionades amb la circulació de persones
Els serveis de les empreses
Els serveis als consumidors estan relacionats amb el comerç.
Serveis públics: són els que presenten i gestionen els diferents organismes de l’Administració.
Serveis privats: els ofereixen i els gestionen empreses privades.
La millora de l’esperança de vida:
Al Segle XX la població mundial va augmentar considerablement perque a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida.Una millor alimentació.
Les millores en la higiene.
El descobriment de remeis eficaços.
La sanitat com a servei
La sanitat es un servei social bàsic.El dret a la salut el garanteix l’Estat. Per això també es un servei públic.
Salut y riquesa
El nivell ecònomic d’un país determina en gran manera el nombre i la qualitat del seus serveis sanitaris.
Els països pobres.
Manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles o infeccionises com ara el sida , la tuberculosis i la malària.
Països rics.
Els països rics, disposen cada dia més de mitjans científics i tecnològis avançats per combatre determinades malalties.
Turisme
Les causes del desenvolupament del turisme.
l’augment del temps lliure , gràcies a la generalització de la setmana laboral de cinc dies.
Les pensions d’invalidesa i de vellesa.
Una generalització de l’ús de l’automòbil i una millora de xarxa viària.
Els desplaçaments turístics.
Els fluxos de turisme es produeixen preferenment als països més desenvolupats.
Els centres emissors de turisme solen ser les grans ciutats o àrees urbanes , d’on surten moltes persones els caps de setmana i sobretot durant l’estiu.
Els turistes s’allotgen en segones residències, hotels o càmpings situats a la platja o a la muntanya
-uclis turístics propers, situats en un radi de fins a 200 km de distància dels centres emisors.
-uclis turístics intermedis , situats en un radi de fins a 2000 km dels centres emissors.Nuclis turístics llunyans, situats a partir de 2000 km dels centres -misors.
La importancia ecònomica del turisme.
Per la economia d’un país, el turisme es una activitat econòmica molt important, perquè representa una font de riquesa.
El turisme genera la creació i l’expansió d’empreses i serveis.
Als països pobres, el sector turístic sol estar en mans de grans operadors turístics i empreses de transport internacional, amb seu als països desenvolupats.
Factors positius del turisme.
Per un país el turisme representa ingressos elevats i crea molts treballs.
Factors negatius del turisme.
Contrubeix a l’augment dels preus, incrementa l’especulació del sòl ..