Tabernae Empúries

La ciutat romana dEmporiae.
Amb motiu de la guerra Púnica, un exèrcit ROMà comandat per Escipió desembarcà al port dEmpúries i volia tancar el pas per terra a les tropes cartagineses dla ciutat de Sagunt. Cató va instal·lar a un campament militar a Empúries. Els romans van guanyar els cartaginesos i van enfortir les seves posicions a la Mediterrània. El campament ROMà es va convertir en ciutat i en època de lemperador August la ciutat grega i la romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae. La seva estructura comptava dun rectangle amb un perímetre de 700m x 350m, amb una superfície de 22.5H delimitades per una muralla, que formava part del sistema defensiu de la ciutat. La xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat: el cardo (de nord a sud) i el decumanus (dest a oest). El bon estat de conservació dun part de la muralla amb una de les portes de sortida de la ciutat; es un mur recte, sense torres i amb dues parts ben diferenciades: la inferior, feta amb blocs de pedra, i la superior, de formigó format per calç, sorra i pedres petites. A la muralla sobserven uns forats que servien per aguantar un pal transversal sobre el qual es dipositaven els taulons en el moment de la construcció. Quan sassecava el formigó es desmuntava i loperació es repetia. La zona més espectacular és la del fòrum, era una plaça descoberta, envoltada per un pòrtic on es trobaven els principals edificis públics de la ciutat. En que es veia en entrar al fòrum era el temple capítolí, aixecar damunt dun podi. Sembla que estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època dAugust sedificaren dos petits temples, dedicats al culte imperial. Una part del fòrum estava envoltada per una construcció en forma de U, formada per un pòrtic, la part exterior, i un criptopòrtic, una part subterrània que feia la funció de magatzem. A la banda est del fòrum hi havia els edificis administratius: la basílica, on es feien els judicis, i la cúria on es prenien les decisions polítiques. També trobem les botigues comercials, les tabernae pels romans; eren locals senzills, amb un taulell amb uns dipòsits interiors on semmagatzemaven diferents productes com ara loli, el vi i el gra. Les termes, eren uns establiments dedicats a la higiene personal i també era un lloc de reuníó social. La calefacció de les diferents sales sobtenia gràcies a laire calent procedent dun forn, sescampava per sota del paviment. Les domus privades, eren espais exteriors que proporcionaven llum a les estances del voltant i recollien laigua en grans cisternes subterrànies. La societat emporitana tenia una estructura molt jerarquitzada i la posició social marcava les condicions de vida de les persones. Els romans que tenien un nivell de vida més alt eren els que controlaven les principals activitats econòmiques; que era el principal motor econòmic. Els grups menys favorables sagrupaven en blocs de pisos, les insulae, on vivien diverses famílies en unes condicions que no tenien res a veure amb les luxoses domus romanes.

Les insulae tenien un pati central que donava llum i ventilava els habitatges i les estances que hi havia al seu voltant. Els espais inferior estaven ocupats per botigues o tallers que també saprofitaven com a habitatges per la gent que hi treballava. A la zona residencial hi havia una de les cases més importants anomenat Domus 1. Al voltant dun pati central (atri) al qual saccedia des del carrer a través dun passadís. Latri era un espai obert que també servia per donar llum a les cambres del voltant. El terra estava decorat amb mosaics i les parets eren de calç i es pintaven amb vistoses escenes. També disposava duna zona més senzilla on treballaven i vivien els servents. Es construí lamfiteatre, fora del recinte emmurallat, amb capacitat per a 300espc que sasseien en una graderia de fusta. Tenia un espai, de forma oval, destinat a larena, on se celebraven lluites de gladiadors. Al costat de lamfiteatre hi havia la palestra o gimnàs on es podien fer exercicis físics i tenir cura del cos. A linterior de les muralles hi havia un teatre. Pel que fa al cementiri, podem parlar duna gran necròpolí; on els romans dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses. Empúries va patir una crisi causada per la no-utilització del port pels sediments aportats pel Fluvià i els canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes. A més, Empúries, quedà en segon pla, amb el creixement de ciutats com Tàrraco o Bàrcino. La Neàpolis era utilitzada com a cementiri