Partits polítics

1.3. partits i sindicats a la sgona rpublica

l’etapa rpublicana va inaugurar 1 priod d gran activitat d ls formacions politiqs i sindicals.

ls formacions d’sqrra

a l’sqrra politica va dstacar la formacio izkierda rpublicana, crada l’any 1934 a partir d la convrgència dl partit accion rpublicana d manuel azaña i dl partit rpublicà radical socialista d marcl·li domingo. comptavn ambl suxt d’una bona part d la intl·lctualitat. en l’àmbit gayec, cal dstacar l’organitzacio rpublicana gayega autònoma (orga).

el partido socialista obrro spañol (psoe) tnia 1a influència notabl entrls trbayadors i agrupava 2 corrnts: 1 d socialdmòcrata, q era partidari d consolidarl règim rpublicà, stava encapçalat pr julian bstiro i indalcio prieto, i 1 altr d rvolucionari, q via la rpublica com 1 cami vrsl socialism, lidrat pr largo cabayero. ms a l’sqrra s situaval partido comunista d spaña (pc), amb 1 nombr d’afiliats rduït.

la cnt, d cair anarkista, tnia 1 fort suxt a catalunya i comptava amb dus linis d’actuacio. d’una bandals anomnats trntists, modrats, mostravn crt suxt a la rpublica. d’altra banda,l sctor ms rvolucionari, agrupat al voltant d la fdracio anarkista ibèrica (fai), q dfnsava la via armada.

els grups d la drta

entr ls formacions rpublicans d cntrdrta dstaqnl partit radical dirigit pr lrroux, i la drxa libral rpublicana, contraris a ls rforms rpublicans.

la majoria dls partits consrvadors i catòlics tradicionals s van sfondrar dsprs d la proclamacio d la rpublica. prò,l gran partit va sr la confdracion spañola d drxas autono+ (cda), 1a coaliciolctoral cradal 1933 pr jos maria gil robls, q dfnsavals intrssos dls grans propietaris agraris i d l’sglèsia. al pais basc, dstacal partit nacionalista basc.

rnovacion spañola (calvo sotlo), va stablir acordslctorals ambls carlins d la comunio tradicionalista. grups d cair fixista van crar, l’any 1931, ls juntas d ofnsiva nacional sindicalista (jons), q al fbrr dl 1934 s van fusionar amb falang spañola, fundat l’any 1933 i dirigit pr jos antonio primo d rivra. tots aqsts grups ern antidmocràtics i dfnsavn a ultrança dl nacionalism spanyol.

els partits d’àmbit català

amb la proclamacio d la rpublica, ls dus forcs majoritàris ern la yiga rgionalista i erc. la yiga rgionalista va accptar la nova lgalitat rpublicana i va gaudir dl suxt d’una part dls industrials i dls grans propietaris agricols. l’any 1933 va adoptarl nom d yiga catalana.

erc, agrupava sctors nacionalists radicals (stat català d francsc macià), vys rpublicans istòrics (yuis companys) i ptits formacions rpublicans i nacionalists.l su programa va atrur grups d la ptita burgsia, d la pagsia i dls obrrs industrials, gràcis al ft d proposar 1 ampli programa d rforms politiqs i socials. comptava amb 1a militància àmplia, 1a gran forçalctoral i dirignts carismàtics com macià i companys.

els partits marxists stavn rprsntats pr 2 grups socialists i quatr grups comunists, totsys amb 1a militància scassa i amb poca influència politica.l 1935, s va constituirl partit obrr d’unificacio marxista (poum), il 1936l partit socialista 1ificat d catalunya (psuc).