Tema 5

TEMA - 5
De l'autodescobriment a la recerca de Déu L'autoconeixement que inicia AGUSTÍ diu qe l'anima té 3 capacitats memoria: accedim a a consciència de nosaltres mateixos. enteniment: gràcies a la qual podem conèixer l'ordre racional del món.voluntat: l'objectiu es la trobada amb un Déu personal que ha creat l'esser humà i tot el que l'envolta en un acte d'amor.
AGUSTI: la saviesa ocupa un rang subordinat a l'amor.
Creure i entendre
L'anhel de perfecció obre les portes a la fe, que ensenya qui es deu i que espera de cada persona. AGUSTÍ: atribueix tanta importànca a l'amor que considera que en ell s'hi troben condensats tots els altres manaments.
el savi segons AGUSTÍ: a mes de creure desitja posar en joc l'enteniment i d'aquesta necesitat neix la relació entre fe i raó.
Complementarietat entre la fe i la raó
AGUSTÍ: fe i raó han de ser complementàries, xq la veritat només pot ser una i no te sentit qe Deu ens hagi donat la raó per fer-nos errar. (la fe precedeix la raó)
Fe i raó es necessiten mútuament
AGUSTÍ: triple sentit 1- L'autoconeixement és el punt de partida de tot coneixment. 2- només la fe estimula l'enlairament per sobre de les pròpies mancances. 3- a la llum de la fe la realitat esdevè comprensible.
QUADRO PLATÓ I AGUSTÍ
REALISME: *dualisme ontológic: P (materia/idees imperfectes autosuficients) A (matèria/idees en la ment de Deu)
ESSER HUMÀ: *dualisme cos-ànima: P (preexistència i immortalitat de l'ànima) A (l'ànima es immortal, però no preexistent)
CONEIXEMENT: *reminiscència: P (el coneixment com a record) *il·luminació: A (l'anima rep de deu la llum del coneixment)
MORAL: *Intel·lectualisme: P (el coneixment del bé ens fa bons) *voluntarisme: A (la voluntat, amb l'ajut de Déu, ens inclina al bé)
Un concepte revolucionari
Idea de creació: AGUSTI: diu qe Deu crea en un acte etern, lliure i voluntari, allò que Ell és, el bé absolut, l' amor infinit.
El problema del mal
AGUSTÍ: sol·lucio a aquest problema propostes maniquees (postulen l'existencia del bé i del mal)
Que es el mal? AGUSTÍ: es l'ombra en la difusió del bé.


Deu com a seu de la veritat: les idees exemplars
Déu, que com a creador és causa eficient (allo que ha produït el mon), es també causa formal (allò que fa que el món sigui com és)
PLATO: defensa l'existència d'una realitat permanent, inalterabla i immaterial, es a dir, el món de les idees,una realitat eterna sense la qual el concepte de veritat no té cap significat.
AGUSTÍ: el món de les idees existeix en lam ent divina. Aquestes idees son causa formal de la realitat i és per elles que les coses responen a una definició.
Déu com a llum del coneixement
teoria de la il·luminació: de la mateixa manera qe per veure els objectes no n'hi ha prou que existeixin, sino que és necessari que estiguin il·luminats, tambe en el cas de les veritats que captem amb l'enteniment ens fa necessària l'existència d'una llum que les il·lumini.
PLATÓ: va triar un Sol qe permetia l'ordre de la realitat i alhora la nostra posibilitat de conèixer-la.
AGUSTÍ:Només la llum que Deu irradia sobre la realitat, fa possible el coneixement.
Deu com a finalitat que ordena la realitat
PLATÓ: havia intorduit la idea d'eros, d'enyorança d'allò que sentim que es correspon amb la nostra naturalesa i que ens impulsa a seguir el camí del coneixement.
AGUSTÍ: parla d'una tendència de les coses a realitzar la pròpia definició que anomena

pondus (impuls incorporat a cada èsser am el qual aquest s'esforça a ocupar el seu propi lloc)
Per a ell, Deu es la causa final que determina el sentit i el bé de les nostres vides.
Del lliure albir a la llibertat
Deu en crear l'home li atorga voluntat i lliure albir (capacitat d'elecció). per això cal afirmar que fer el mal es preferir un bé inferior a un de superior.
AGUSTÍ: llibertat: l'autentica, es la de fer allò que és millor, la d'obeir a Deu. lliure albir: capacitat de poder escollir el bé o el mal.
Llavors, triar el mal pot ser una cte de lliure albir, però no de llibertat.
Llibertat, salvació i determinisme
lliure albir: *PLATONICS I ARISTOTELICS:consideraven mes lliure la persona qe mes se sotmet a la raó, fin si tot si la rao obliga a seguir allo que considera el bé. *ESTOICS: negaven la capacitat d'eleccio i sotmetien les vides humanes al destí. *CRISTIANISME: la voluntat ha de poder estar per sobre de qualsevol força, tant si es de destí com de raó. Els humans són responsables del mal. *AGUSTÍ: no creu que l'omnisciència divina sigui incompatible amb la capacitat d'escollir. El fet que Deu sàpiga allò que triarem no vol dir que no ho triem nosaltres.