Desenvolupament amb aquests objectius: ·Crear un teixit indrustial en determinats enclavaments urbans, els pols de desenvolupament. ·Assolir la mecanització de l'agricultura i superar l'endarreriment rural. ·Fomentar el consum. ·Garantir el proveïmen

EL FRANQUISME: Imposició del règim: Franco no dfemostrà en cap moment voluntat de reconciliació amb els vençuts que no havien pogut exiliar-se, els qual van patir durant anys la repressió (presó, treballs forçats, execucions, discriminació social i laboral..). Fonaments ideològics: Franco tenia tots els poders: cap de l'Estat, president del Govern, comandament suprem de l'exèrcit i líder de l'únic partit permès, el Movimiento Nacional. La ideologia del franquisme es definia pels trets següents: ·Antiliberalisme: no tolerava la divisió de poders ni l'existència d'un parlament triat democràticament. El ·Totalitarisme: negava els drets individuals de les persones i s'inspirava en el corporativisme feixista a l'hora d'agrupar els patrons i els obrers en sindicats verticals. ·L'Anticomunisme: Es definia com antirevolucionari i enemic del comunisme. El ·Nacionalisme: l'Esglèsia atorgava legimitat al règim a canvi de certs privilegis econòmics i del control de l'ensenyament i la vida social i cultural. ·Militarisme: L'exèrcit era el garant de l'ordre franquista i de la unitat d'Espanya. Aïllament i autarquia: Franco va quedar aïllat internacionalment. Espanya no va ser admesa en la ONU (1945). La retirada d'ambaixadors va augmentar l'aïllament diplomàtic espanyol. Espanya quedà al marge dels ajuts del Pla Marshall disenyat pels EU per tal de afavorir el desenvolupament industrial. Durant els anys d'aïllament el règim es tancà en ell mateix. Des de el punt de vista econòmic, es va posar en marxa una política d'autarquia i de control públic de l'economia. El resultat va ser desastrós, l'economia no era capaç ni tan sols de generar prou productes per cobrir les necessitats més bàsiques de la ciutadania. Calgué racionar els aliments i el combustible. Tothom va passar gana i misèria, menys els qui tenien diners. La fi de l'aïllament: Franco va trobar en les circumstàncies de la Guerra Freda les condicions favorables per aconseguir trencar l'aïllament(1950).  El 1953 Franco autoritzà als nord-americans a construir en territori espanyol cuatre bases militars de gran valor estratègic. A canvi, els EU reconeixien el règim i li atorgaven crèdits. Espanya signà un concordat amb la Santa Seu. El 1955, Espanya va ser admesa a l'ONU(fi de l'aillament). Pla d'Estabilització: 1955 l'economia continuava molt endarrerida. Franco va fer entrar al govern un grup d'economistes experts, els tecnòcrates, que tiraren endavant el Pla d'Estabilització (1959). Espanya esdevingué un lloc atractiu per a les inversions estrangeres. El règim va posar en marxa, a partir de 964, uns plans de desenvolupament amb aquests objectius: ·Crear un teixit indrustial en determinats enclavaments urbans, els pols de desenvolupament. ·Assolir la mecanització de l'agricultura i superar l'endarreriment rural. ·Fomentar el consum. ·Garantir el proveïment d'electricitat a través de la construcció de centrals hidroelèctriques. ·Atraure de l'estranger el turisme de sol i platja.  Desenvolupament desigual: L'índex de creixement econòmic de l'Espanya dels anys seixanta va ser espectacular. Augmentaren la producció industrial, les exportacions, els salaris i la renda per capita. El desenvolupament va generar efectes negatius, com ara les desigualtats territorials, ja que mentre que les àrees urbanes afavorides per l'Estat progressaven, moltes zones rurals romanien en l'endarreriment. Una bona part dels camperols va haver d'emigrar: -Uns es van dirigir cap a l'estranger (França, Bélgica..). -Molts altres emigraren del camp a les àrees urbanes. Barraques. Obertura sense democràcia: Franco va impulsar certs canvis polítics per millorar la imatge del règim i adequar-la al nou context de desenvolupament econòmic i d'obertura a l'exterior, destacaren: Tribunal d'Ordre Públic: s'instaurà per jutjar les causes per motius polítics mitjançant la via civil Llei de Seguretat Social: atorgava a les classes treballadores avantatges com les pensions de jubilació i l'accés a una sanitat pública.

Llei de Premsa: suprimia la censura prèvia, cosa que va permetre l'aparició de noves publicacions i més llibertat en els espectacles.

Llei orgànica de l'Estat: augmentava les competències legislatives de les Corts, les quals tanmateix continuaren sense ser triades democràticament i sense cap poder de control sobre el Govern. El nomenament del príncep Joan Carles de Borbó, com a futu cap de l'Estat, en qualitat de successor de Franco(1969).  El creixement de l'oposició: La repressió de la dècada de 1940 va silenciar pràcticament qualsevol oposició interna. La tímida obertura política i la transformació social de la dècada de 1960 van afavorir un ressorgiment de l'oposició al règim: A la universitat molts estudiants, que formaven part d'una generació que no havia viscut la Guerra Civil, reivindicaren la democràcia durant accions de protesta com la vaga de 1956. A les fàbriques sovintejaren les vagues, encoratjades per Comissions Obreres, un sindicat clandestí. Entre els catòlics s'alçaren veus que criticaven l'aliança de l'Església amb el règim fins al punt que molts capellans de barris obrers participaren activament en els conflictes laborals. El 1962, totes les forces de l'oposició, tant de l'interior com de l'esterior, es van reunir a la ciutat alemanya de Munic per exigir el retorn de la democràcia a Espanya. Darrers anys de Franco: al 1970 Franco era un home vell i malalt i s'havia de plantejar la successió dins el règim. el 1973 Franco va cedir la presidència del Govern a l'almirall Luis Carrero Blanco que havia de ser qui garantís la continuitat política un cop ell hagués mort. Però aquestes expectatives es van veure frustades en ser assassinat en un atemptat d'ETA, el 20/12/1973, Franco va nomenar com a president del Govern Carlos Arias Navarro. El context internacional: La mort de Carrero va sumir el règim en una profunda crisi. -La crisi econòmica de 1973 va afectar molt negativament les indústries europees i molts immigrants van haver de tornar a Espanya. -La Revolució dels Clavells va acabar l'abril de 1974 amb la dictadura salarazista a Portugal. -El deteriorament de la imatge internacional del franquismo no parava de créixer. -La Marxa Verda, organitzada pel Marroc en els darres dies de vida de Franco per tal d'obligar Espanya a abandonar el Sàhara occidental. Immobilistes i aperturistes: Els franquistes es trobaven dividits en dues tendències davant la imminent desaparició del seu líder: -Els immobilistes eren partidaris que tot continués igual. -Els aperturistes, desitjaven tirar endavant certes reformes per adequar el febrer de 1974 un programa de reforma política que preveia autoritxar la creació d'associacions polítiques, però no de partits. L'enfortiment de l'oposició: L'oposició es preparava per als canis que s'esperaven. Els partis polítics es van renovar i els antics dirigents de l'exili foren desplaçats per les noves generacions formades a Espanya, com el PSOE. Es produí un agreujament del terrorisme, amb atemptats freqüents d'ETA, el FRAP i els GRAPO. Finalment, va arribar la mort de Franco 20/11/1975. El dia 22 Joan Carles assumí davant les Corts franquistes el seu títol de rei i es va fer càrrec del comandament de l'Estat, en un principi dins de la legalitat vigent. Antifranquisme de Catalunya: Catalunya va ser objecte d'una gran repressió política per part del franquisme. Catalunya va patir la persecució de la llengua i la cultura pròpies. No ús del català. Mai no va defallir la voluntat de mantenir viva la cultura, fins i tot la pressió popular va aconseguir algunes petites victòries sobre les autoritats franquistes de gran valor simbòlic, com la vaga dels tramvies. Anys 60 i 70: L'oposició dels catalans al règim franquista es va enfortir notablement durant les dècades de 1960 i 1970: -En l'àmbit polític les forces més actives van ser els moviments nacionalistes sorgits de la petita burgesia catalanista i catòlicam i el PSUC. -En l'àmbit laboral va destacar la defensa dels drets dels treballadors per part de les Comissions Obreres, que desplaçaren la CNT com a principal força sindical al marge dels sindicats oficial. -En l'àmbit universitari la lluita dels estudians es va manifestar. En l'àmbit de la cultura es multiplicaren les iniciatives en defensa de la llengua catalana. Assemblea de Catalunya: un moviment que aplegava tots els qui reclamaven les llibertats democràtiques, l'amnistia per als empresonats per motius polítics i la recuperació de l'autogovern.