Biologia

Es clasifiqen en 3 grans grups : Briofits:molses/hepatiqes): viuen en hambients humits i dpenen de laigua per reproduirse. No fan flors ni llavors. Pteridofits: falgueres i cues de cavall mes indepentens de laigua tenen vasos conductors. Tenen arrel flors i fulles anomenadas frondes, les cuals contenen les espores qe intervenen en la reproduccio asexual.No fan fruits ni llavors.Espermatofitsplantes que fan llavors: comprenen tots les plantes amb flors i llavors: arbres/arbustos/herbes. Els espermatofis mes antics, les gimnospermes tenen la llavor al descubert(fulla perenne/polinitzacio anemofila), en canvi les angiospermes les seves predecesores tenen la llavor coberta pel fruit.(angiospermes monocotiledonies:un sol cotiledon dicotelonies: dos cotiledons) Els fongs son uns organismes qimioheterotrofs. Tenen celules eucariotes, son aerobics, fan digestio externa i poden ser unicelulars o pluricelulars. Si son pluricelulars s'anomenen micelis que estan constituits per hifes( filaments ramificats).Bona part estan constituits per bolets que presenten saprofitisme/parasitisme i simbiosi. No sinclouen en el regne de les plantes perque son quimioheterotrofs i en canvi les plantes son fotoautotrofes. Totes les plantes tenen cicles vitals diplohaplonts,  amb alternança de generacions. En el briofits els gametofits son la part mes vistosa(molsa) i els esporofits es produeixen si es donen les condicions adecuades. La meiosi te lloc a dins de lesporofit que produeix unes meiospores(n) aquestes germinen i produeixen gametofits(n) aqets gametofits formen gametes(n) qe es fusionen i formen esporofits(2n) En els pteridofits el gametofit es la part menys vistosa,  lesporofit es la part mes vistosa. Es formen en lesporifit(2n) que produeix meiospores(n) auqestes germinen i produeixen gametofits(n) aquestes produeixen organs reproductors que contenen les gametes(n) i finalment es fusionen i formen esporofits (2n). En els espermatofits lindividu mes rellevant es la planta que veiem es lesporofit. el gametofit es la menys vistosa.L'esporofit(2n) produeix les estructores reproductores anomenades flors. Les flors produeixen 2 tipus de meiospores, masculines(n) i femenines (n) que donaran lloc a gametofit masculi(n) i femeni (n). produiran gametes(n) es fusionaran i formaran un esporofit(2n).Una comunitat son un conjunt de poblacions que viuen en un mateix lloc. La comunitat vegetal es un conjunt de plantes de diferents especies. Els tipus de comunitats vegetals son: els boscos: predomini destrat arbori, les maquies: predomini destrat arbustiu alt(1'5-3) molt atapeides. Les brolles: predomini destrat arbustiu baix(0'5-1) amb clarianes i els prats amb predomini de plantes herbacies. Un estrat de vegetacio son els diferents nivells en els cuals sestructura la vegetacio d'una comunitat vegetal. Es poden observar: Estrat arbustiu: Preodmini de capçades darbres amb sotabosc( lo que qeda debajo)(roures). Estrat arbustiu: predomini darbustos/arbres joves/ plantes enfiladisses. (lligabosc/marfull aladern..)  galzeran/rogeta..) I lestrat herbaci format per plantes herbacies.(falzia/rogeta)muscinal: format per molses/liqens/ i herbes. Solell Son els vessants orientats cap al sud, els que reben mes radiacio solar i an de resistir mes a la squera. No tenen practicament humitat i tenen poca produccio a causa daixo. Obague Es el vessant orientat cap al nord.No toca casi la radiacio solar i es una zona molt humida, a causa daixo te molta produccio. La matriu ecologica son el conjunt de valors que reben les variables ambientals.(humitat/lluminositat..) La fotosintesi es el proces de nutricio de les plantes.

L'osmosi