Bonaventura Carles Aribau: l'oda La Pàtria. publicació al 1833 a ls pàgines d la revista El vapor i ha servit x datar l'inici d la rnaxnça. es la primera mostra d poesia romantica mb qualitat literaria i ha stat considerada precursora i símbol dl mviment d l rnxnça/ poema scrit en 6 octaves d versos alexandrins, és 1 cant d'enyorament, 1a evocació d ls glories passades d cataluña i una reivindicació d la llngua propia.
PROGRAMA D L RENAIXENÇA. x recuperar el català es van proposar:
1. reconstruir la història medieval/
2. descobrir i divulgar els clàssics medievals/
3.recollir la tradició literària popular q s'havia mantengut fidel a l llngua propia n tractar uns temes catalans/
4. crear 1 model d llngua normativa, apta x als usos cultes, codificant la gramàtica, fixant l'ortografia i depurant el lèxic/
5. fer possible la normalització literària, és a dir, recuperar tots els gèneres literaris.
Els Jocs Florals. ntre les iniciatives +importants d l rnaxnç cal dstaca la restauració d l'antiga fsta dls jocs florals/ 1859 se celebraren ls 1rs jocs florals sota el
triple tema d "pàtria, fe i amor". aqsts lemes feien referència a ls 3 modalitats temàtiqes a ls quals concorrien els autors mb unes obres q no+ podien presentar-se exclusivament n llngua catalana. a cada modalitat tematica corresponia 1 premi: englantina dor, viola dor i argent i flor natural. el poeta q aconseguia guañar ls 3 premis rebia el títol d "Mestre en Gai Saber"/ els JF foren criticats pel seu anquilosament, l'anacronisme i la repetició temàtica. els JF crearen 1 public lector, propiciaren 1a infraestructura editorial on es publicaven els treballs presentats, donaren prestigi a la nostra cultura scrita en català i feren possible l'aparició d noves generacions d'autors.
Rnaxnça a ls illes. a ls illes no hi hagué revolució industrial i la renaixença quedà relegada a 1 moviment estrictament literari. Un fet dins la història cultural mallorquina fou la fundació dl setmanari La Palma mitjançant el qual s'introduiren a ls illes ls idees romàntiqes.
Figures principals d la renaxnça (illes). Maria aguiló, Josep lluís pons i gallarza, Tomàs aguiló i Josep maria Quadrado.