Home i dona

 La polèmica cientifica sobre el localisme psíquic En un principi es treballava amb la idea d’aconseguir una cartografia.Aquesta idea localista es controvertida. Hi ha proves d’un cert localisme, però això no serveix per explicar le sfuncions més compelxes.Sobre aquesta questió hi ha trets tipus de teories:Localistes:Aquestes teories divideixen el cervell en nombrosos centres, cadascun dels quals es responsable de determinats trets o qualitats psíquiques. Dins d’aquestes, le steories mecanistes assimilen el funcionament del cervell al d’una central electrica o al d’un ordinador, encara que el darrer d’aquests es d’una complexitat superior.Totalistes:Mantingudes pels psicòlegs de la Gestalt.Afirmen que els processos psicologics superiors no es poden descompondre en elements simples, la suma dels quals  explicaria el comportament unitari. Insisteixen en el carcter totalista del funcionament cerebral, ja que, segons ells, les funcions mentals no son independents entre si, sino que es troben interrelacionades en un tot estructurat. Sintètiques: Tracten d¡unificar ñe sdues anteriors.Admeten la relació que hi ha entre determinades conductes i arees cerebrals especifiques, epro aprlen tambe dels aspectes globals i integradors del cervell, de tal manera que destaquen la interdependencia de nombroses arees en l’execusió de les funcions psiquiques superiors. La Teoria de Lluria La teoria sintetica me sinteressant es l’eleaborada pel neuropsicòleg rus A.R Luria. Ho epxlica de la manera seguent: a) defineix el concepte de funciño biologica com una activitat compelxa que s’executa mitjançant el treball conjunt d’un sistema d’organs. Cadascun d’aquests organs participa en el sistema desenvolupant el seu paper genuí. b)Centra l’atenció en l’objectiu final i constant d’una funció biologica que es realitza encara que varï l’aportació de cadascun dels organs.

c) Conclou que sistemes funcionals tan complexos com els psicolegs no poden ser localitzats en un reduit grup de celul·les de l’escorça cerebral. L’evidencia rau en el fet que una mateixa lesió de l’encefal pot produir el transtorn de diversos  sistemes funcionals i que un mateix sistema funcional pot patir en resultar lesionats diferents sectors del cervell. d) Proposa que els cientifics substitueixin la tasca de “localitzar” per la d’analitzar les zones cerebrals que treballen conjuntament en un sistema funcional. Les drogues i els neurotransmissors: L’aceticolina i el verí El curare bloqueja els receptors de l’aceticolina de manera que no pot actuar sobre els musculs; el resultat es una paralesi total i fins i tot l’aturada del batec cardíac. Com a consequencia es produeix la mort. El verí de l’aranya provoca la descarrega massiva d’acetilcolina. Les endorfines son alliberades espontaniement pe rl’organisme com a resposta al dolor i a l’exercici intens. El seu objectiu es provocar sensació de benestar. L’heroína o la morfina actuen com les endorfines, pero si inundem l’organisme d’aquests opiacis artificials La fabricació d’endorfines s’interromp. Per tant, quan l’efecte de la droga desapareix el patiment i l’agonia apareixen fins que es rep una proporcio de droga superior.La cocaina substitueix els neurotransmissors excitadors, provoca un allau d’exitació, pero inhibeix els excitadors naturals, cosa que a la llarga provoca un estat de depressió quan la droga s’esgota.Per altra banda, els investigadors intenten descobrir les anormalitats en els neurotrnsmissors que poden influir en malalties mentals i substituir-los per drogues terapeutiques que n’aullegin els efectes.