Psicologia i geologia

La institucio familiar: Té com a finalitats la reproducció, la socialitzacio anomenada primaria i la satisfaccio de les necesitats afectives. Totes les societats humanes tenen algun tipus dinstitucio que anomenem familia. Els sociolegs classifiquen les families en:

-nuclears, extenses i monoparentals

-monogames i poligames

-patriarcals i matriarcals

Les families nuclears formades pel pare, la mare i els fills. Les families extenses son les families nuclears i s'inclouen els avis, els oncles, els cosins etc. Les families monoparentals formades pel pare o la mare sols i els fills (Exemple: un divorci o la mort del home o la dona) Les families monogames, aquelles en que hi ha la unio d'un sol home amb una dona. Les families poligames encanvi, es caracterizen per la unio dun individu amb dos o mes individus de laltre sexe (en la nostra cultura les families son monogames, pero en altres cultures poden ser poligames) de poligamia, n'hi ha dos tipus: *Poligínia: Home que s'uneix amb mes d'una dona, i *poliandria: Dona que s'uneix amb diversos homes.

El patricarcat, sistema d'organitzacio familiar en que l'home te l'autoritat i es el punt de referencia i matriarcat la persona que domina es la dona.(La nostra cultura a sigut patriarcal fins a l'actualitat)

El concepte de família a Europa, ha tingut des de fa poc alguns canvis molt importants comparats amb els de fa mig segle. Per una banda, el concepte públic de la institució familiar, dels casaments i la importància de haver-se d’esperar fins al matrimoni sent verge s’ha modificat. Per una altre banda, el número de parelles que mantenen relacions sexuals abans de viure junts i la permissivitat social que fa això també ha augmentat. L’entrada de la dona en el món del treball ha canviat els rols a dintre la família. Per una banda, l’aportació econòmica  a la família ha augmentat. A causa d’això s’han reorganitzat les feines domèstiques, que a diferència d’abans que tot ho feia la dona, ara el pare també col·labora. Una altra conseqüència, és que com què els pares treballen, els fills es queden sols, i per això els porten en guarderies o criden una cangur perquè estigui amb ells. A causa de l’ incorporació de la dona al món laboral cada cop neixen menys fills, ja que ningú se’n pot fer càrrec. Una altra conseqüència d’aquests canvis és la transformació que s’ha produït en l’autoritat i la presa de decisions a dins de la família. Segons els estudis que han fet recentment, s’ha pogut comprovar que les decisions familiars es prenen en condicions d’igualtat. El temps que el pare passa amb els fills ha canviat. Anteriorment el pare, sempre estava distant de la família i dels fills, i actualment el pare es més afectiu, més proper i més compromés amb el creixament dels fills i de la seva educació.

INSTITUCIÓ LABORAL: La definició de treball es podria definir com el procés de tasques que inpliquen un esforç físic i també mental, i que sobretot tenen com a únic objectiu la producció de béns i serveis per atendre les necessitats del home. Aquestes tasques estàn reglamentades i organitzades, i per tant, podem considerar el treball una institució social anomenada institució laboral. El treball, no és un aspecte natural, sinó que és fruit d’una complexa institucionalització humana. En moltes societats el treball no té una organització tan rígida ni complexa com ara la nostra, sinó que a diferència de la nostra és molt més informal.

La revolució industrial va provocar una divisió i una especialització del treball, i amb criteris científics, el va organitzar, segons una estructura molt propera a la militar. El treball i sobretot els beneficis del treball, es van convertir en valors molt apreciats per la societat. La institució laboral ha sofert alguns canvis. L’entrada de les dones al món laboral, l’atur com a mecanisme del sistema per regular l’economia i la valoració del temps lliure, l’oci, són factor que han fet canviar el valor del treball. Principalment, el treball funciona com a institució de socialització secundària i sobretot com a institució de control social. Alhora, és una de les moltes causes dels conflictes socials. LA INSTITUCIÓ POLÍTICA: Les societats s’han organitzat en grups més extensos que principalment comprenien un conjunt de famílies d’un territori. Aquesta agrupació més àmplia s’ha anat institucionalitzant de maneres molt diverses. Des dels clans, fins a imperis, aleshores parlem de institucions polítiques per explicar aquestes organitzacions que tenen finalitats més extenses que la institució familiar. Els objectius de la institució política són facilitar el desenvolupament econòmic d’una societat, assegurar la convivència entre els individus  i les famílies que la constitueixen, i vetllar per la seguretat de tots ells. La institució política a la nostra societat europea, s’organitza al voltant de l’estat. En aquest sistema, l’estat és una estructura de poder que s’utilitza en 3 àrees: el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial.  Aquest sistema es basa en el principi de la democràcia. El poder legislatiu és el fonamental, i té diverses funcions com per exemple: redactar les lleis, els pressupostos, les prioritats i les normes de convivència entre els ciutadans. Qui executa les decisions del poder legislatiu i la justicia és el govern. La societat i l’estructura econòmica a finals del S XX han creat institucions i organismes per damunt dels estats que regulen i marquen de manera cada cop més important les relacions entre totes les persones. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, el món ha anat veient com cada cop més, se superaven  les fronteres dels estats. Apart, també s’han pactat diferents acords, com el pacte de defens de l’OTAN. Tot plegat, ha provocat que l’estat com a institució estigui vivint canvis profunds.