Humanisme, Bernat Metge i Cròniques

Les CròniquesLes 4 cròniques van ser escrites entre el s.XIII i el s.XIV. Jaume I és el primer rei que Escriu les seves memòries histogràfiques. Aquest rei esdevé un mite, ja que és el fundador d’una  nissaga.Són textos històrics escrits en prosa que reflecteixen i narren el màxim moment d’esplendor de la corona catalano-aragonesa (Mallorca, Sardenya, Múrcia…) Posteriorment la crònica de Pere el cerimoniós és centraran en intrigues de la cort. Comencen des de el regnat de Jaume I (1213) fins al de Pere el Cerimoniós (1387).Són uns textos propagandístics, per deixar constança dels fets heroics.Textos historiogràficsEls primers són en llatí. Expliquen la història d’un país des dels inicis fins a l’època del redactor. És un relat cronològic i era costum copiar altres textos i també se n’hi afegeixen de nous. Exemples:- Gestes dels comtes de Barcelona, - Història de les coses d’hispània.2ª meitat s.XIII es comença a explicar histerografia en català, castellà (llengua vulgar)Cançons de gesta: Narració de fets d’una nació, un poema èpic de fets heroics. El recontador recitava esdeveniments històrics i divulgava les cançons de gesta, la corona catalano-aragonesa també ho va fer la seva èpica.Les cròniques catalanes: s’allunyen del concepte medieval d’explicar la història ja que relaten fets contemporanis a la seva època i no es remunten als orígens Jaume I el conqueridor relatarà una crònica individual que explicarà les seves conquestes. En canvi, Bernat Desclot i Ramon Muntaner faran una crònica col·lectiva exaltant la nació i la pàtria. Aquests 3 cronistes no dates tots els fets, barregen elements ficticis i realsCrònica de Jaume ITambé anomenada llibre dels fets. Primera autobiografia d’un rei europeu de l’Edat Mitjana. Va ser escrit entre 1270-1276, els últims anys dels seu regnat. Va regnar uns 60 anys aprox.Jaume I tenia una forta personalitat. S’havia enfrontat als seus fills, havia lluitat contra  súbdits rebels. Va ser un gran conqueridor (Mallorca 1229, València 1233, Múrcia 1266) També va dur a terme diferents negociacions diplomàtiques i va viure molt intensament l’amor i el sexe perquè va tenir dues esposes, moltes amants i almenys 14 fills.La crònica porta sobretot de les conquestes del rei. Les presenta com una croada, una ampliació del seu regne. És un rei cristià i tot el que fa ho fa en nom de Déu, el providencionalisme, amb ajuda de Déu. Té una intenció propagandística i didàctica.Els fets apareixen distorsionats pel pas dels anys o segons els seus interessos, comença a escriure al final del seu regnat.Els fets apareixen distorsionats pel pas dels anys o segons els seus interessos, comença a escriure al final del seu regnat. Utilitza el plural majestàtic, el nos, per construir un relat del seu regnat. No escriu ell la crònica, la dicta i potencia un caràcter oval del llibre. És un text viu i espontani. Però es un estil aspre, amb oracions mal construïdes, sense ordre. Crònica de Bernat DesclotEscrita entre 1283 fins al 1290, Bernat Desclot no era un rei. Probablement era un funcionari  de la cort reial perquè utilitza documents de l’arxiu reial.És una crònica basada en el regnat de Pere el Gran (1276-1285) però també inclou algunes pàgines amb l’unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Alfan el Trobador, Pere el catòlic i Jaume I.Narra esdeveniments contemporanis que coneix a través de documents escrits. També obté informació de testimonis directes o de l’experiència personal. Pere el Gran incorpora el regne de Sicília que els explica Bernat. Arran d’aquests fets el 1285 també explica la croada francesa contra la corona francesa contra la corona i assetjaven diferents ciutats. Narra molt bé aquestes batalles i explica com van ser vençuts per l’exèrcit de Pere el Gran.Utilitza un estil neutral i no tant apassionat. Utilitza el diàleg d’una manera hàbil i sap descriure amb realisme personatges de l’època.

Crònica de Ramon Muntaner. Ramon Muntaner (1265-1336) va ser funcionari reial i soldat. Va néixer a Peralada. El 1285 s’allistà a l’exèrcit català per fer de soldat. Fora de Soldat a Sicília i participarà en l’expedició catalana a Orient, que culmina amb les conquestes de Grècia. Va ser governador d’una illa (1309-1315) al nord d’Àfrica i va ser jurat de la ciutat de València. La seva crònica va er escrita entre 1325 i 1328. Parla dels monarques que coneix (del naixement de Jaume I fins la coronació d’Alfons el Berigne) i els esdeveniments que va viure com a soldat. També de les experiències amb els militars.Escriu per ordre d’un emissor diví i li mana, en somnis, que redactin un llibre sobre les meravelles que ha vist i que Déu ha fet en les guerres que ha participat. Tendeix al nacionalisme i exalta les victòries, a vegades amb exageracióUtilitza la primera persona per explicar fets verdaders. Es entusiasta en posar protagonisme als reis. També utilitza un estil directe, espontani i viu.Fa servir marques (“què us diré?”) i és un narrador hàbil que utilitza procediments de novel·lista (explicar amb detall els episodis)Temes principals de la Crònica -Reincorporació del regne de Mallorca, enganyant al seu cosí Jaume portant-lo a Barcelona i fent-li signar la unificació sota amenaça.-Revolta de la noblesa ja que volia tot el poder. Aquesta revolta va venir després de que Pere el Cerimoniós estripés els privilegis dels nobles.-Guerra amb Gènova i conflictes amb CastellàBernat Metge És el primer traductor de Petrarca de la península (1388)Va viure durant el regne de 3 reis: Pere III, Joan I i Martí l’humàEl seu pare Guillem Metge era un apotecari de la cort, i va morir quan Bernat era molt petit. Al cap de poc temps de quedar-se vídua, la seva mare es va tornar a casar amb Ferran Sanyol. Gràcies al seu padrastre, Bernat serà introduït als autors clàssics i a la conselleria al 1371, com a ajudant de registre de la reina Elionor.Bernat Metge va treballar bàsicament per Joan I. El 1388, per motius desconeguts va er processant i va passar un petit temps a la presó.Bernat es va veure involucrat en una trama de corrupció que va portar la mort del rei, després de diverses investigacions. La mort és molt sospitosa. El 19 de març, de 1396 va morir el rei , sobtada i sospitosa, segurament pels consellers.A la mort del rei havia de succeir-la Martí l’humà però era a Sicília i van haver de posar un rei provisional Maria de Luna, dona de Martí l’humà. Ella decideix empresonar als consellers entre ells Bernat Metge, però cap va ser executat. Van se a la presó de 1396-1399.Al 1399 Bernat Metge escriu la seva obra mestra “Lo somni” i quan el rei llegeix el llibre queda atrapat i es creu la seva inculpabilitat.Al 1402 tornarà a ser secretari reial fins al 1419. Bernat Metge mor al 1413Obra:Llibre de Fortuna e Prudència (1381) poema narratiu en vers, 1194 octosílabs. Es situa en una illa deserta, en troben 2 personatges, Fortuna i Prudència, 2 donzelles. Tenen una discussió sobre la sort i la prudència.Sermó 211 versos en codolada, tenen una mètrica irregularBernat Metge, escriptorNi Ramon Llull ni Bernat Metge no eren considerats escriptors a la seva època ni tampoc si consideraven ells mateixos. A l’època medieval escriure era importants però secundari. L’obra escrita era considerada un mitjà per transmetre coneixements o bé una manera d’entretenir-se i només accessible a uns quants, cultes.El llibre medieval pretén tenir una funció social i per tant no inicia cap propòsit estètic. El primer llibre de Lo Somni no hi escriu ni una sola línia original, tot es copiat i traduït de Petrarca la prova que el llibre es concedit amb finalitat extra literària la trobem en la defença personal que fa Bernat Metge en Lo Somni d’algunes acusacions per les quals havia estat empresonat.Llibres anteriors a Lo somni-Llibre de Fortuna e Prudenci: on presenta postures bastant escèptiques front el catolicisme oficial. Ens dona una mostra d’una postura personal que supera el racionalisme pur i catòlic i a la vegada també el dogmatisme. 1381, poema narratiu en vers. Situat en un illa deserta on es troben 2 donzelles . Tenen una discussió sobre la sort i la prudència.- Llibre de Valter e Griselda: narració adreçada a Isabel de Guimera i li és dedicada perquè ella tingué un tracte de favor envers Bernat Metge. Es tracta de una traducció narra la història de Griselda que per les virtuts de paciència, obediència i amor aconsegueix sortir triomfant de múltiples proves a les quals es sotmesa.

Lo somni (1389)El llibre es un llarg diàleg entre el rei Joan I, orfeu, Tirènsies i Bernat Metge.En lo Somni es tracten termes tant diversos com la immortalitat de l’ànima, el sisme d’accident, la manera de maquillar-se pròpia de les dones de l’època o la manera de vestir dels homes contemporanis de Bernat Metge.Per tant és una magnífica reproducció de les converses cortesanes de seu temps, i un document de tipus sociològic que ens permet entrar a la manera de viure del s.XV.A més a més té un valor lingüístic excepcional perquè adequa el model lingüístic a cada tema tractat i a cada tipus de parlament.L’obra es divideix en 4 llibres: -El llibre 1er Bernat Metge és a la presó i mentre dorm, dins el somni se li apareix Joan I, mort. Orfeu, que simbolitza la música, i Tinèsies que representa les arts endevinatòries. Un cop representats, dubta que l’ànima sigui res després de la mort del cos. El rei el convenç que l’ànima dels éssers humans és immortal i que la dels animals és mortal .- El llibre segon gira a l’entorn de les respostes que Joan primer dona a quatre preguntes de Bernat Metge- 1ra pregunta: quina a estat la causa de la seva mort?Resposta; voluntat de deu per tal que es faci evident la maldat dels enemics de Bernat Metge. - 2ra pregunta: un cop mort quin es el seu destí? Resposta; entre el cel i l’infern, es troba en el purgatori, es troba allà perquè nomes havia comes pecats venials.- 3era pregunta: perquè se li aparegut?Resposta; per evitar que condemnin a bernat Metge - 4ta pregunta: qui son els personatges que l'acompanyen?Resposta: la musica ve representada per Orfeo i l'astrologia i les ganes de saber el futur que ve representada per Tirèsies Representen els pecats venials del rei-3er Llibre: orfeu narra la seva vida i acaba el seu parlament interromput sempre per tiresies amb una descripció de l'infern. Desprès, parla tiresies explica la seva vida, els canvis de sexe que a patit i els seus dots de profecia, això acaba convertint-se en un atac contra les dones. Concretament ataca a la dona que estima Bernat Metge.- 4rt Llibre: Bernat Metge en resposta a l’atac de Tiresies fa un elogi de les dones, i en concret de 6 reines catalanes, l’ultimes de les qual va ser Maria de Luna, la dona de Martí I Tirèsies torna a argumentar contra les dones i Bernat Metge fa un parlament en que exposa els vicis i els defectes dels homes.Tirèsies, per concloure que el que a de fer Bernat metge es estimar a deu i servir-loEl rei Martí I va llegir aquest llibre i Bernat va ser perdonat i rehabilitat en el seu càrrec anterior. De Bernat fins l’any que va morir sabem que va estar a la conselleria en temps de Marti I.Humanisme. Renaixement. Bernat MetgeHumanisme: línea de pensament caracteritzada pel propòsit de recuperar i d’enllaçar amb l’actualitat les dones dels autors de l’antiguitat clàssica. L’humanisme és la  base del renaixement. S’inicia al s. XIV a Itàlia amb Petrarca.L’humanisme i el renaixement es diferencien més ràpidament que els moviments anteriors gràcies a d’invenció de la impremta el s.XV per Gulergerg.A Catalunya l’humanisme comença a finals XIV-XV i el renaixement meitat s.XV- XVI En l’humanisme es canvia la mentalitat, d’una societat teocèntrica a una d’antropotència. Les transformacions socials, econòmiques, polítiques, dels criteris de bellesa.... ajuda a aquest canvi de mentalitat.L’humanisme va produir canvi en diferents àmbits: la filosofia, l’astronomia, natura, art i medicina, una figura important va ser Leonardo da Vinci, pintor, descobridor, investigador.A Itàlia l’humanisme va tenir molt èxit. Es van crear grups com els Mèdicis (Florència) Sforza (Milà)

Humanisme i Renaixement a CatalunyaEntre el 1380-1400 es produeixen els primers canvis humanistes, en l’última etapa de Pere el Cerimoniós, durant el regnat de Joan I i Martí l’humàPere el Cerimoniós dóna la seva biblioteca al monestir de poblet. També envia 10 o 12 soldat a defensar d’Acròpolis d’Atenes.Es produeix un canvi humanista amb la reforma de la cancelleria Reial, que per entrar-hi es demanarà tenir 4 llengües (català, castellà, llatí i grec) saber uns coneixements culturals sòlids (justícia, lleis,...)Els autors clàssics seran traduïts per primera vegada al català, com també estaran traduïts en català els textos de Petrarca i Bocacció. Ramon Llull tornarà a ser llegit i valorat.Un altre fet rellevant serà la conquesta de Nàpols (1443) durant el regnat d’Alfons el Magnònim, que suposarà un intercanvi i fusió del nou moviment italià (el Renaixement)En aquella època es creen dues grans biblioteques humanistes a Barcelona i València, per la gent culta.Alguns del autors destacats del humanisme català són : Francesc Eiximeris, Antoni Canals i Bernat Metge Francesc Eiximeris, algunes de les idees eren humanistes però era considerat medieval. La seva obra es molt extensa.Antoni Canals, eclesiàstic, deia que el humanisme era perillós però que no s’havia d’ignorar. -Es un terme derivat de l'adjectiu humanista que era l'expert en gramàtica retòrica, poètica, historia i filosofia moral, en els segles 15 i 16.En l’àmbit dels països catalans el terme humanisme s'utilitza per caracteritzar la literatura catalana, classicitzant sorgida de la nova situació política i religiosa dels últims anys del segle 14 i de la primera meitat del segle 15 durant els raglans de Joan I i Martí i l’humà, i de les relacions constants amb els territoris que s'avien conquerit fora de la zona, de Nàpols, Sicília , Atenes i Neopàtia. Aquest conjunt de factors haurien propiciat un interès mes intens i mes ampli. Per la cultura grecollatina en contra de la cultura medieval. Del nou interès del mon clàssic en deriven la influencia de Ciceró, en la prosa llatinitzant de caràcter jurídic i administratiu de la cancelleria reial, també el conjunt de traduccions al català de clàssics com Virgili, Horaci o Aristòtil. I també pertany a aquest època dos autors que escriuen en català que son; Bernat M i Joan Rois de Corella.