Leones 3

Ensordiment: quan es troben davant pausa, davant de vocal o davant de consonant sorda. Sonorització: davant una consonant sonora. Geminació: repetició successiva d'un so. Emmudiment: no pronunciar un so quan es troba en unes posicions determinades. b, d, g (p, t, c)/c, -cc-, l, ll, m, n, ny/j, g, -tj-, -tg- (x, tx, -ig)/v (f)/ -s-, z (-s, s-, -ss-, c/ç)/-tz- (-ts-). Català oriental (-i), català occidental (-e/-a), persona singular present indicatiu (valencià -e, septentrional -i). Tesi: al títol, al final com a conclusió o implícita. Díctics personals (pronoms personals, possessius, verbs) + modalització = subjectiva (textos argumentatius). Modalitzadors: elements lexics valoratius: adjectius valoratius (sincer magnific, desafortunat...), substantius valoratius (desgracia, fortuna, llastima, lleialtat...), adverbis i sintagmes valoratius (mostren certesa o evidencia (evidentment, efectivament, sens dubte...), mostren incertesa, possibilitat, dubte (possiblement, amb probabilitat, tal vegada, potser...), expressen judicis de valor (amb eficacia, lamentablement, per desgracia, sortosament...), assenyalen una necessitat o obligació (obligatóríament, necessáríament...)). Verbs modals: verbs intel-lectius (creure, pensar, suposar, criticar, opinar...), verbs performatius (verbs de sentiment) (lamentar, entristir, alegrar, horrorizar , gaudir, felicitar...), verbs volitius (valer, estimar, desitjar, necessitar...). Perífrasis modals: per indicar necessitat i obligació (Cal que vages al metge), per indicar probabilitat, possibilitat (Deuen ser germanes). Derivacions: Alguns afixos, prefixos i sufixos: diminutius (homenet, bastióla, plugim, ramellet...), augmentatius i pejoratius (donata, gentussa, veuarra...), superlatius (dificilíssim, acérrim, baratíssim...). Formules de posicionament de l'emissor: Interjeccions, elements típicament modalitzadors (uf!, ai!...), Invocacions i renecs (Verge gloriosa!...), Adverbis i locucions (potser, indubtablement, evidentment, sens dubte...)Crides al receptor:Interjeccions (ep!, ei!...), Insults (imbécil!...), Expressions conatives del tipus (compte!, alerta!, eh?...). Signes de puntuació: Paréntesis, cometes, punts suspensius. Figures retoriques: interrogacions retoriques, hiperbole, preterició (negar que es fara un acte quan de fet si que es duu a terme), ironia, enumeracio, antitesi (contraposicio de idees en expressions que es posen en relacio mutua), gradacio (s'ordenen els arguments segons l'importancia), repeticio, prosopopeia (qualitats humanes a objectes inanimats), metafora, lexic marcat. Camp semantic: conjunt de paraules que contenen nocions relacionades amb un mateiz ambit o domini del coneixement. Familia lexica: tots els elements estableixen una relacion donada pel lexema, pero cadascun pertany a una clase distinta de paraules. Camp lexic: conjunt de mots de la mateixa categoria que es relacionen entre si pel seu significar. Inclusio (hiperonimia, hiponimia, cohiponimia). Sinonimia. Antonimia. Polisemia: els mots tenen mes d'un significat. Homonimia:(homografs i homofons). Connectors: metadiscursius (en primer lloc, a continuacio...), temporals (inmediatament, despres...), oposicioo contrast (pero, mentre que, encara que, no obstant aixo...), causatius (aleshores, en consequencia...), additius (encara mes, a mes, d'una banda, d'altra banda, per cert, a proposit, en general, generalment, en concret, de fet, efectivament, per descomptat, quant a, pel que fa a, en definitiva, en resum...), reformulacio (es a dir, vull dir, millor dit, mes aviat...), exemplificacio (per exemple, sense anar mes lluny)