Conill

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,08 KB

 

CONDUCTISTES: Les teories conductistes van aparèixer a principis del s.XX. Es basen en un principi segons el qual el comportament humà és el resultat de les relacions adquirides com a resposta als estímuls externs.
L’ésser humà té una determinada conducta perquè prèviament algú la hi ha provocat i ho fan a partir de la seva observació. Estudien la relació entre conducta, estímul i resposta. Té dues variants: Teoria del condicionament clàssic i Teoria del condicionament operant. Qualsevol tècnica de modificació de la conducta ens serveix per:  -Ensenyar conductes noves que el subjecte no domina
-Milloren la qualitat d’una conducta
-Mantenir conductes que el subjecte ja té però no utilitza
-Augmentar la freqüència d’una resposta o conducta
-Disminuir la freqüència d’una resposta o conducta
-Aconseguir que el subjecte discrimini el moment en el qual convé tenir una conducta determinada i a no fer-ho quan no sigui oportú.

Conceptes importants de la teoria: Estímul: desencadenant d’una reacció funcional en l’organisme. Estímul neutre: estímul discriminatori que indica quan la resposta pot conduir o no a la conseqüència desitjada. Estímul incondicionat: estímul davant el qual el subjecte reacciona amb una resposta reflexa innata. Resposta incondicionada: l’estímul que provoca aquest tipus de resposta innata rep el nom d’estímul incondicionat. Resposta condicionada: Reacció automàtica davant un estímul que ha sigut apresa a través de l’entrenament. Reforç: És l’estímul incondicionat i és necessari per la formació de la resposta condicionada. Reforç primari: reforç per estar directament relacionat a la satisfacció de les necessitats naturals de l’organisme (aliment) Reforç secundari: reforç relacionat amb l’adquisició dels reforços primaris. (diners) Reforç positiu: Procediment a través del qual si li presenta al subjecte un estímul que li interessi després de la realització de la conducta s’aconsegueix que augmenti la probabilitat de que la conducta torni a ocórrer. Podem utilitzar-lo, però no se’n pot abusar. Reforçament diferencial: De taxes baixes de conducta: per reduir la conducta. D’altres conductes: es reforça al subjecte si en un període de temps no ha realitzat la conducta que es vol eliminar. De conductes incompatibles: es reforça la conducta que es vol eliminar. Reforçament negatiu: incrementar una conducta desitjable a través de l’eliminació d’un estímul desagradable per l’individu després de la realització d’aquesta conducta. Sistema d’economia de fitxes: tècnica específica per desenvolupar conductes incipients i disminuir conductes problemàtiques. Intervenen el reforçament positiu i el càstig negatiu. Contracte de conducta o punts i contingència: document escrit on s’especifiquen les accions a realitzar i les conseqüències del seu compliment i del seu no cumpliment. Objectiu: modificar aspectes concrets de la conducta per afavorir el benestar amb un mateix i l’acceptació dels demés. Emmotllament: estratègia psicològica amb la qual es pretén augmentar la freqüència d’una conducta en un individu que no la realitza o que no la fa amb freqüència. Encadenament: descompondre una conducta complexa en diferents conductes senzilles, cadascuna d’elles suposarà un esglaó. Extinció: procés pel qual la resposta condicionada desapareix. Temps fora o aïllament: consisteix en retirar al subjecte de la situació en la qual realitza la conducta que es desitja eliminar. És un condicionament negatiu.



Càstig: el propòsit és evitar que la conducta es repeteixi. Es produeix quan una conducta s’acompanya d’estímuls dolorosos per subjecte.
El càstig és una conducta punitiva que en el treball social es disfressa de:
-Expressió de sentiments de desaprovació
-Suspensió de privilegis
-Ús de l’autoritat
-Posar límits
Versions del càstig:
-Presentar un estímul que sol ser aversiu (líquid amarg en les ungles per no mossegar-les)
-Supressió del reforç positiu (no deixar anar al cinema al fill el diumenge)
Característiques del càstig:
-Ni molt suaus ni molt severes
-Immediat a la resposta que es vol suprimir
-El càstig de cada resposta s’ha d’aplicar amb la finalitat d’aconseguir efectes de supressió immediats.
Generalització: donar respostes similars a estímuls diferents. Discriminació: el contrari de la generalització. Recuperació espontània: la resposta condicionada que s’extingeix per la introducció d’un petit descans es va recuperant al tornar a presentar l’estímul incondicionat. Condicionament Clàssic: Pavlov:  És el mecanisme més simple pel qual els éssers vius poden aprendre relacions entre estímuls i canviar la seva conducta. Un tipus especial d’aprenentatge associatiu.
Pavlov va descobrir que els gossos eren capaços d’anticipar l’administració de menjar quan s’associava aquest amb un estímul suposadament neutre, va començar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clàssic.
Condicionament Operant o Instrumental: skinner:   És l’anàlisi experimental de la conducta. La conducta del subjecte determina el resultat que es deriva d’ella. Implica aprendre una conducta que acompleix un fi, és operativa.
La gàbia d’Skinner: Introduïa un animal a la gàbia per observar el seu comportament i condicionar les seves respostes. Segons augmentaven els assaig, disminuïa el nombre de temptatives a l’atzar, i aprenia a pressionar la palanca correcta.

Entradas relacionadas: