Diftongs

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. A la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (I,U, o anàlogues).Els diftongs es poden classificar segons les vocals que els formen, de tal manera que hi ha diftongs creixents (quan passa de vocal feble a forta) o decreixents; tancats (el segon element té un punt d'articulació més tancat que el primer) o oberts; i curts o llargs, quan en aquella llengua existeix quantitat vocàlica.Les vocals que formen un diftong duren menys que quan apareixen separadament i es produeix un fenomen d'assimilació pel qual s'altera el seu timbre o sonoritat original.En català hi ha dos tipus de diftongs:Creixents: formats per, Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal. Decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou i uu. També formen diftong les vocals que actuen com a consonants (exemple: ca-uen; no-ia)