Dualisme i materialisme

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,78 KB

 

la raó pot ser: Acrítica: raonaments no discutibles, les coses són com són, perjudicials o bones, sense ser qüestionades. Crítica: raonaments discutibles. Funció de l'ésser viu: sobreviure en grup i individualment. - L'ésser humà, a diferencia d'altres éssers vius i des de el punt de vista natural, en la natura no pot sobreviure perquè no s'adaptaria al medi, no té recursos instintius genètics per sobreviure sol a la natura sense estris. L'ésser humà viu 40 anys sense medicaments, i un ésser humà pot començar a viure sol a partir dels 10 anys. Definició d'ésser humà: animal no acabat (es a dir, no podem sobreviure amb els recursos naturals), necessita utilitzar estris i modificar la natura. - punt de vista científic: La ciència descriu el "què" de les nosaltres, podríem dir, la part més física.Fa un estudi i busca respostes a problemes concrets (Camp de la biologia, antropologia cultural, psicologia, sociologia, Història... )punt de vista filosòfic:Té un concepte més global; antropològic.Antropològic: anàlisi de les persones (en masses). La filosofia recull el que diuen totes les ciències, i intentarem a partir d'aquestes buscar una resposta global. La vida humana té finalitat? Quin valor té la vida humana?Les respostes a aquestes preguntes no són concretes perquè les preguntes són massa globals, i són preguntes que la ciència no pot resoldre. - Biològica o genètica: que és lo que ens ha donat la natura. - Cultural: Tot lo que no és natural sinó artificial, construït per l'home. Un factor que també influeix és l'aprenentatge (aquest no es exclusivament de l'home, també ho tenen els animals), que és contrari a l'instint. Els humans tenim més capacitat d'aprenentatge perquè tenim el cervell més desenvolupat, es a dir, més plasticitat neuronal, i per tant pot fer moltes connexions noves. Un cop has après ho has de transmetre. La transmissió es fa a través de la societat i gràcies al llenguatge. Els humans ens organitzem de manera col·lectiva, en la societat que hem creat. En canvi els animals ho fan de manera instintiva. Cada societat té una cultura on s'adquireix coneixement i creença. La cultura és la transmissió de l'aprenentatge i els costums es la manera d'aprendre. Dins de la cultura podem entendre: coneixements, creences, costums, llengua, art, tecnologia, economia, institucions, valors, normes... L'ésser humà dona més importància a la cultura que a l'aspecte biològic (instints, genètica). Dins de la cultura trobem l'evolució cultural, que és producte de l'acció humana i el fet que ens separa d'una etapa històrica a una altra. Es important destacar que fins la revolució industrial es conservava la natura, però ara amb el fet de satisfer les necessitats de la societat això no és manté, ja que, per exemple, si volem paper tenim que talar arbres, i per tant no conservem la natura. L'evolució no te perquè ser a millor, vol dir passar d'un ésser simple a un de més complex, no té finalitat.




Societat: agrupació humana amb una cultura en comú. Societat tradicional: societats amb tradicions tradicionals i comunes, es a dir, religioses.Societat moderna: comença en el segle XVI i acaba en el segle XIX. Comencen a formar-se els estats-nacións, que es quan deixem de valorar a la societat per la seva cultura i la seva política. Societat actual: som multiculturals per la forta immigració. - Filosofia humana - Segons el filòsof Kant la filosofia és basar-se en aquestes preguntes: Què podem fer? Què hem de fer?Què podem canviar? Concepcions filosòfiques sobre l'ésser humà (materialista i dualista): Materialista:Punt de vista materialista (materialista radical= és ment=cervell): Som un cos, només existeix la part física, quan ens morim tot s'acaba. Punt de vista materialista emmergentista (és com un materialista radical però més moderat): El cervell és físic, però causa la ment (que és el punt no físic), la resta és materialista. ==> Característiques punt de vista materialista: L'única realitat que existeix és l'univers físic. Aquest és producte d'una combinació de l'atzar i la necessitat, que té el seu origen en el Big Bang. Abans del Big Bang no hi havia ni espai ni temps. Segons Einstein el temps és un fet il·lusori (fals). La vida té valor? Generalment per als materialistes no. Excepcionalment si, però de manera social com K. Marx, que era materialista i deia que els humans poden aconseguir un tipus de societat per la que valgui la pena viure. De manera individual Nietzsche deia que cada individu és el que ha de crear els seus valors propis. vitalista: posició filosòfica caracteritzada per postular la existència d'una força o impuls vital sense la que la vida no podria ser explicada. Identitat personal des de el punt de vista materialista:La base és la genètica, però no la tenim gaire en compte. En canvi si ens identifiquem amb la nostra pròpia imatge (quan ens veiem en el mirall). La part més fonamental és la memòria, ja que si la perdem, perdem tots els coneixements adquirits i la part de personalitat variaria a través de les experiències (hi ha diferents graus de amnèsia). Dualisme: Creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus. Tradicionalment, les religions dualistes parlen d'un déu bó i un dolent. El maniqueisme (corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria i entitat) defensa aquesta tesi. El dualisme és la creença que proposa que l'ésser humà té una part física (cos) i una mental (ànima). S'acostuma a destacar, com a representants característics del dualisme tradicional a Plató i Descartes.Dualisme platònic: Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos, de manera que el cos només aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber. Dualisme cartesià: Segons Descartes, l'home es combina de ment i cos. La ment té al pensament com a atribut essencial (immaterial), en canvi el cos, està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són alhora diferents i independents l'una de l'altra. Dualisme teològic: El dualisme religiós apareix a molts pobles antics, com Xina i Egipte, però especialment a Pèrsia. La seva religió (S. VI aC.), estableix un principi diví del bé i un altre del mal.

Entradas relacionadas: