Filosofia unit 89

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,94 KB

 

Comunicació animal i humana:
·
Animals de comportament comunicatiu estereotipat: tenen pautes de conducta sense aprenentatge i congènites. El sistema nerviós daquests animals és més simple (abelles, formigues).
·Animals de comportament amb molta intervenció de laprenentatge: les experiències particulars deixen empremta en la memòria i alteren conductes futures. Poden rebre un aprenentatge.
Laprenentatge lingüístic dels humans enriqueix la comunicació amb conductes intencionals i dintel·ligència concreta. Per comunicar-se cal certa intel·ligència i un bon repertori de signes.
Laparició del llenguatge: la relació dels homínids amb el seu entorn els ha fet enfrontar-se amb reptes. Es poden establir analogies amb les tasques simples dels animals (cuidar els nadons, caçar en grup..), que semblen incentivar una comunicació més elaborada, i daquí, laparició del llenguatge.
Llenguatge no verbal: elements comunicatius diferents de la paraula i que aporten matisos de simpatia, interès, etc. El gest involuntari pot trair el missatge verbal. Allò que diferencia la nostra comunicació daltres animals és el llenguatge (oral, de Morse..(pura gesticulació i llenguatge de gestos amb valor de codi).
Llenguatge humà: (caract. més singular dels humans) complex sistema de comunicació de les diferents comunitats, constituït per un conjunt de signes i de símbols organitzats segons determinades regles.
·Aspectes neurofisiològics: suposa la configuració de laparell fonador, que articula segons laire aspirat, i lorganització cerebral necessària. Les afàsies són trastorns dexpressió o comprensió lingüística causades per lesions a làrea de Broca i de Wernicke (àrees del cervell responsables del llenguatge).
·Fases del desenvolupament del llenguatge:
oEtapa prelingüística: vocalització dels nadons, fins als 8 mesos. Repetició de sons, plors, i crits. Miren a ladult com vocalitza i ho intenten imitar.
oEtapa protolingüística: combinació de paraules senzilles (paraula-frase).
oEtapa lingüística: sassoleix la claredat fonètica i larticulació comprensible mitjançant lestímul d ela correcció adulta. Lelaboració de conceptes té 3 fases: abstracció (identificació de les característiques comunes a una sèrie de coses a què saplica el concepte), simbolització (representació daquest concepte mitjançant la creació dun símbol), i la generalització (aplicar el concepte en la descripció de totes les coses que tinguin les propietats que representa). ·Classificació dels signes (objecte que informa dun fet):
oSigne natural: quan hi ha una relació natural (símptomes-malaltia, cel-pluja).
oSigne icònic: imatge sensorial que es refereix a una altra cosa recolzant-se en una certa relació de semblança (senyals de tràfic de pas danimals).
oSímbols: substitueixen una altra cosa de manera convencional (matemàtiques, química...)



·Funcions del llenguatge: funció fàtica (simple contacte amb els que ens envolten), expressiva (comunicar sensacions i sentiments), apel·lativa (el missatge vol tenir respostes), denotativa (comuniquen coneixements), imaginativa (elements estètics i jocs lingüístics), metalingüística (fa referència al llenguatge mateix).
·Esquema de la comunicació: un emissor envia un missatge a un receptor a través dun canal, utilitzant un codi que tots dos han dentendre.
Característiques del llenguatge humà:
·Les paraules són convencionals:
mai hi haun lligam entre la paraula i el seu significat.
·La doble articulació del llenguatge: la formació doracions a partir de paraules, paraules a partir de morfemes i morfemes a partir de fonemes, permet generar una quantitat infinita doracions.
·El llenguatge és creatiu: aptitud de generar oracions totalment noves.
·Podem parlar de coses que no tenim davant: parla desplaçada que explica el progrés humà.
·A través del llenguatge estructurem la realitat: coneixem el mot amb què es designa les coses, sabem què és el que veiem, i així entenem la realitat.
·El pensament és el llenguatge: és el vehicle necessari de la fromació i transmissió dels pensaments.
·El llenguatge permet parlar del llenguatge (metallenguatge).
Llenguatge, pensament i realitat:
·
Llenguatge i pensament: darrere una comunicació hi ha una intel·ligència humana capaç de pensar, de representar-se o de conceptualitzar allò que li apareix com a món. El llenguatge i el pensament interactuen, però podem pensar i comunicar-nos fora el llenguatge verbal.
·Llenguatge i identitat individual: en el llenguatge sorgeix el subjecte i obre la possibilitat destructurar els records. Només els humans som conscients que som conscients i som capaços de reflexionar racionalment.
·Teories sobre el llenguatge: la relació llenguatge-pensament planteja lenigma de saber perquè són intel·ligibles missatges que no shan escoltat mai abans. Noam Chomsky postula lexistència duns universals lingüístics innats en el cervell. Fenòmens com la hipercorrecció infantil fan pensar en lleis gramaticals a les quals shi ha dafegir excepcions. El relativisme lingüístic afirma que laprenentatge en el si dun grup social dóna forma a la predisposició lingüística i que el pensament depèn del llenguatge (la realitat no canvia, però la manera de referir-shi, sí). Tota llengua respon a les necessitats de qui lusa i té mecanismes dactualització i dadaptació a nous requeriments.
El simbolisme:
·
El simbolisme cultural humà: gran diferència entre els humans i els animals. Conjunt de maneres de fer i pensar que permeten a una col·lectivitat adaptar-se al món.
·Simbologia artística: expressa els continguts ideològics, socials, religiosos, etc. De la societat que té al darrere i de la persona que usa aquests símbols, la qual serà capaç dentendrels.

Entradas relacionadas: