Maquinas electricas

Clasificado en Tecnología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,65 KB

 

Màquina elèctrica Conjunt de mecanismes i dispositius capaços de produir, transformar o aprofitar lenergia elèctrica. Generadors: transformen lenergia mecànica en energia elèctrica. Motors: transformen lenergia elèctrica en mecànica. Transformadors: varien les característiques de lenergia elèctrica per facilitar-ne el transport i la distribució. Pèrdues denergia Pèrdues magnètiques: es produeixen en el circuit magnètic, a causa del cicle dhistèresi i dels corrents paràsits. Pèrdues elèctriques: es produeixen en els circuits elèctrics i en les seves connexions. Pèrdues mecàniques: són provocades pels fregaments i per la ventilació dels enrotllaments. Potències Potència absorbida: és la que se subministra a la màquina per al seu funcionament. Potència perduda: És la potència provocada per les pèrdues denergia. Potència útil: és la que subministra la màquina. Potència nominal: Es la màxima potencia útil que ens pot proporcionar de manera permanent sense que lescalfament sobrepassi el valor límit a partir del qual es poden deteriorar els seus aïllaments. Principi de funcionament: Tot conductor que es mou dins dun camp magnètic tallant les línies de força engendra una FEM Induïda. Dinamos generadors de CC, el seu induït forçosament esta en el rotor, necessiten col·lector, funcionen dins duns marges de velocitat i poden ser autoexcitades. Formats per: Estàtor: Conté els pols inductors que estan dissenyats per repartir uniformement el camp magnètic. El bobinatge inductor que són les bobines dexcitació dels pols principals. La culata que serveix per tancar els circuit magnètic i per subjectar els pols. Rotor: Conté el nucli de linduït que és un cilindre per reduir les pèrdues de ferro. El bobinatge induït que és formar per espires de coure que distribueixen les ranures del nucli. El col·lector que és un cilindre format per segment de coure aïllats elèctricament. Les escombretes que són peces de carbó-grafit que mantenen el contacte elèctric amb el col·lector. Els coixinets que serveixen de suport Tipus dexcitació Excitació en sèrie (Linduït i linductor estan connectats en sèrie). Excitació derivació (Linduït i linductor estan connectats en paral·lel). Excitació composta (Lenrotllament inductor està dividit en dues parts, una connectada en sèrie amb linduït i laltra en derivació). Alternadors generadors de CA, linduït pot estar a lestator o en el rotor (normalment a lestator), necessita anells fregants, ha de funcionar a la velocitat de sincronisme i necessita una excitatriu per alimentar linductor. Formats per lestàtor, on es troba el nucli de linduït i el rotor que pot ser: De pols sortits: Sutilitza en els alternadors multipolars accionats per turbines hidràuliques o per motors tèrmics. De pols llisos: Utilitzats en màquines bipolars, tetrapolars i hexapolars que accionades per turbines de vapor i de gas. Motors elèctrics Convertidors electromecànics que transformen energia elèctrica en energia mecànica. Es fonamenten en la reversibilitat del fenomen de la inducció, que el podem definir com: si un conductor situat dins dun camp magnètic es recorregut per un corrent, es sotmès a una forca que lintenta desplaçar fora del camp. Motor dexcitació independent: Permet una bona regulació de la velocitat. Motor en sèrie: Te una bona regulació de velocitat i un parell dengegada molt bo, però és molt inestable. Motor shunt: El parell dengegada es bo, té una gran estabilitat i autoregula la velocitat. Motor compound: Presenta un parell dengegada superior al shunt i un marge de variació de velocitat també superior.



Motors CA Pot tenir dos tipus de rotors: De gàbia desquirol: Es construeix amb barres de coure amb els extrems curtcircuitats amb anells del mateix material. Bobinat: Porta un bobinatge trifàsic de fil de coure, connectat en estrella; els tres extrems lliures es connecten a tres anells de bronze i mitjançant les escombretes es tanca el circuit amb unes resistències que constitueixen ell reòstat dengegada. Gràfic Punt A: Correspon al moment dengegar, la velocitat del motor es 0 i sobté un parell dengegada superior al parell nominal. Punt ns: correspon a la velocitat de sincronisme. El motor no pot funcionar en aquestes condicions, ja que el rotor no estaria sotmès a variació de flux, per tant no generaria corrent induït i en conseqüència tampoc generaria parell. Punt D: Correspon al funcionament en buit. El parell és molt petit, però suficient per vèncer les resistències mecàniques de fregament del motor. Punt C: Correspon al funcionament nominal del motor. El parell útil que subministra el motor és igual que el parell resistent que ofereix la càrrega. Punt K: Correspon a la velocitat crítica, en què el motor ens subministra el parell màxim. Transformadors Màquina estàtica que permet variar el voltatge i la intensitat del corrent altern. Principi de funcionament: Els transformador es fonamenta en els fenòmens dinducció electromagnètica, que es produeixen en els conductors estàtics sotmesos a la variació del flux per lacció dun camp magnètic creat per un corrent variable. En connectar lenrotllament primari a una xarxa CA, sestableix un flux variable en el circuit magnètic, que indueix una FEM en el primari i una FEM en el secundari de manera que el primari es comporta com un receptor, ja que rep lenergia de la xarxa elèctrica i el secundari com un generador, ja que alimenta el circuit dutilització. Diferència entre ideal i real En els transformadors reals els circuits elèctrics tenen resistència òhmica, en els circuits magnètics hi ha dispersió del flux i tenen pèrdues per histeresi, es a dir, tenen pèrdues del coure i del ferro. En canvi, en lideal es considera que no hi ha pèrdues.

Entradas relacionadas: